INFIDELITAS

5na part

   Es va llevar amb la sensació de haver dormit una eternitat, feia temps que no dormia tota la nit sense despertar-se. Es sentia preparada pels canvis o les novetats que poguessin haver aquest dia, les assumiria i tiraria en davant. En Pol havia marxat la nit abans per no molestar. Ell sempre era molt atent.

   Entrant a la dutxa va començar a pensar en la conversa d'ahir amb en Pol, tenia raó en gaire bé tot, o en tot, li costava molt reconèixer que fins ara havia viscut de manera superficial, que tot i tenir quaranta-nou anys no es coneixia realment. Tenia pensaments, sensacions que sempre havia cregut que eren de passada, de moments d'excitació, que no eren importants. Fins la tarda fatal on va començar tot. Aquelles imatges es repetien una i un altre cop com si el seu cervell hagués estat mot de temps passant set i de sobte hagués trobat una font per poder saciar-la.

   Quan sortia de la dutxa va sonar el timbre de la porta, va anar a obrir amb el cabell encara moll, duia una brusa fins a mitja cuixa que la humitat que encara regalimava pel seu cos insinuava la nuesa de sota. Es va trobar de cara amb la Lola, feia un posat insolent i indolent, la va mirar de dalt a baix, en els seus llavis molsuts es va dibuixar un somriure, els seus ulls van espirejar un moment abans de parlar.

   -Hola, ja saps qui sóc - i amb un mig somriure va tornar a parlar -M'esperaves?

   -Hola, Sí... No... Bé, passa si vols.

   La Lola la va seguir fins al saló resseguint-la amb la mirada, la Raquel sentia els seus ulls al seu cos, sentia una tebiesa que li resseguia la columna vertebral fins al clatell eriçant-li la pell. La va convidar a asseure's i li va demanar si volia prendre alguna cosa, la Lola li va respondre amb una dels seus somriures i li va senyalar el sofà perquè seies al seu costat. Ho va fer.

   -Deus pensar que sóc una mica encantada, però tot això és nou per a mi, mai havia viscut res semblant, en Pol diu que és bo per la Anna i per a mi que tu i jo parlem.

   -En Pol té raó, i no, no penso que siguis encantada sinó encantadora. Crec que t`hauríem de demanar disculpes per tot el que t'hem fet passar. Però la nostre excusa és que no havia mala intenció.

   -No et preocupis, crec que tot pot sortir bé, i això és el que importa.

   -Estàs disposada a veure la Anna?

   -Es clar que sí!

   -Està a fora esperant... La truco?

   -Sí, crec que ja és hora de que ens enfrontem i parlem.

   La Lola va agafar el telèfon i va trucar, mentre ho feia la Raquel va anar a la cuina a agafar uns gots i una ampolla de te fred de la nevera, mentre era allí va sentir la porta de l'entrada, ja devia haver entrat la Anna, estava nerviosa, tremolava una mica,  allò era tot desconegut i li feia una mica de basarda. Va anar cap el saló amb la safata, només entrar la seva mirada va troba la de la Anna, aquesta es va posar dreta i va esperar que la Raquel deixés la seva carrega a la tauleta per parlar.

   -Raquel, em sap greu, jo...

   -Calla, Anna, ja està tot parlat, però t`hagués agraït que primer ho provessis amb mi i no fer tot aquest enrenou.

   -Em sap greu, però no ho haguessis entès, saps que et costen aquestes coses... I no et vull perdre, però necessito...

   Aquí, la Raquel, que se li havia acostat mentre xerrava li va posar un dit als llavis per fer-la callar, quan la Anna la va mirar, la Raquel va buscar la seva boca fent-li un petó molt dolç i ple de retrobada, la Anna va respondre amb passió, no es recordaven de que la Lola les estava mirant fins que la Raquel la va sentir al darrera de ella, va sentir com li acariciava les cuixes pujant les mans fins arribar als seus malucs, es va sobresaltar una mica, però com que li agradava la va deixar fer, va decidir deixar-se portar per aquelles dues dones, elles sabrien que i com fer-ho, va continuar besant a la Anna i acariciant-la, li va començar a treure la roba que li impedia arribar a aquells recons que tant havia enyorat aquells dies, la va sentir sospirar de plaer, mentre tant la Lola s'havia tret la roba, només es va deixar la roba interior, va fer girar a la Raquel per treure-li la brusa i aquesta al veure aquell cos que tant havia pensat aquells dies es va excitar molt, quan la va tenir nua, la va estira a sobre de la catifa. La Anna i la Lola es van estirar al seu costat, la van començar a acariciar mentre de  tant en tant ells també es feien petons, la Raquel estava ja molt excitada i va demanar que fessin el que fos alguna de elles, la Anna li va començar a acariciar els pits primer amb les mans, després amb els llavis i la llengua, això encara la va fer perdre més el cap, quan es pensava que ja no podria més, va sentir con la Lola començava a acariciar amb la llengua el seu sexe, va deixar anar un crit de plaer i l'esquena se li va arquejar.

   Van continuar amb aquest joc amorós fins que les tres es van quedar satisfetes, un cop tranquil·les es van mirar i es posaren a riure, la Anna va dir que pot ser era hora de marxar. Però la Lola li va dir que perquè no es quedava i ella marxava, segur que havien de parlar de moltes coses, a la Raquel li va semblar bé, va mirar a la Lola amb agraïment. Es van vestir i acompanyant a la Lola a la porta li van dir que fins a la propera, que segur seria molt aviat.

   Van estar tot el dia parlant, quan va arribar el vespre la Anna va anar a la botiga a comprar, la Raquel va encendre la llar de foc i es va fer un te, a fora plovia, es va tapar amb una manta, mentre estava allí sola li van venir tots els records d'aquella setmana i es va posar a plorar, va treure tot el que tenia a dins. Mai més deixaria d'escoltar el seu cos i el seu cor, a partir d'ara viuria d'acord a allò que la fes sentir bé. Tenia molta sort de tenir a en Pol com amic i qui sap si d'ara en endavant la Anna no voldria que juguessin tots tres, a ella li agradaria molt. I la Anna... La Anna la feia volar, la estimava molt, aquells jocs segur que feien que la seva vida de parella fos molt més plena. Recordant els jocs d'aquella tarda, va trobar un pessigolleig en l'entrecuix, Això era massa! ja tornava a estar excitada!

   Quan va arribar la Anna la va trobar així, davant del foc amb els ulls plorosos però amb un somriure als llavis, una tassa de te. S'havia mullat una mica amb la pluja i va agrair l'escalfor de la llar de foc. La Raquel estava més bonica que mai,  deixant la compra al mig del saló, es va acostar i posant-se al davant de la Raquel, amb un somriure es va començar a despullar...

  FI

INFIDELITATS

4ª part



   En Pol no s'ho podia creure, la tenia allà al davant, al abaixar el cap va veure la mirada intensa de ella, li va toca la cara i al acte els llavis de la Raquel es van obrir en evident invitació perquè la besses. Sense dubtar-ho ho va fer, primer va jugar amb els seus llavis, feia tant de temps que ho desitjava que va romancejar primer amb els llavis, després amb la llengua. Va sentir com ella deixava anar un petit gemec a l'hora que enganxava els seus malucs a ell, al sentir les seves pells unides va profunditzar el bes, exigint una entrega que ella li va donar. La va agafar per sota del cul i la aixecar fins que ella va entrellaçar les seves cames amb la cintura de ell. El deler va ser tan gran que la va penetrar al acte, la va notar tan àvida com ell, es va fondre en aquella abraçada fins que van quedar satisfets. Un cop passat el moment de bogeria, es van mirar i es van separar, sense dir res van anar a recollir les coses i van anar cap al pis.

   Un cop allà, em Pol la va deixar amb els seus pensaments mentre ell anava afer una trucada. Sola a la sala d'estar, la Raquel va pensar que tot era molt estrany, avia fet l'amor amb el seu millor amic, li havia agradat però no podia treure's del cap la imatge de la Anna amb la desconeguda, que la havia impactat tant? El fet de la traïció de la Anna o veure aquelles dues dones despullades acariciant-se?, les seves cares de plaer?, de sobte es va adonar de que això la excitava, mai s'ho hauria pensat que veure la Anna amb un altre dona li provoqués aquella reacció, tornava a estar excitada, sentia el seu entrecuix un altre vegada preparat per fer l'amor.

   No s'ho va pensar dos cops, es va treure la roba, només es va deixar les petites calces i va anar a picar a la porta de en Pol, quan es va 'obrir la porta, en Pol se la va mirar amb cara de sorpresa, fer un cop l'amor amb ella era bo, dos ja era temptar massa la sort. Va deixar que ella el besses abraçant-la i recorrent el seu cos amb les mans, li volia dir que prou, que havien de parlar, però l'estava tornant boig, l'havia estirat al llit i amb gran deler l'estava acariciant amb els llavis el membre, fins que ell no va poder aguantar més i la va separar, la va agafar per les aixelles i sense gaire esforç, la va estirar al llit, la acariciava lentament, gaudint de cada mil·límetre de la seva pell, la va fer retorçar de plaer, sentia com els seus gemecs i la seva respiració es feien cada vegada era més fortes, va ser llavors quan va tornar a sentir una erecció, la va agafar pels malucs i la va girar posant-la a la alçada dels seus, la va penetrar a poc a poc, fent que el seu sexe acariciés cada racó més íntim de la Raquel, quan va sentir com ella volia més, va augmentar el ritme, això va provocar a la dona un orgasme tan fort que la va fer cridar. Al acte ell també va relaxar-se. Es va estirar tots dos al llit començant a parlar.

   -Pol, espero que això no destrossi la nostre amistat. És molt important per a mi tenir-te com amic, ja ho saps.
   -No pateixis, dona, crec que més aviat seràs tu la que no voldrà saber res de mi a partir de demà.
  -Com? perquè dius això?
   -Demà ho entendràs, només et diré que tot ho he fet per tu, perquè et conec i sé que no eres feliç, que et senties buida o incompleta, he vist com la Anna i tu us anava-ho distanciant i sé que us estimeu. Jo sé que vol la Anna, ha parlat amb mi, ens vam trobar un dia en un lloc... Des de llavors hem parlat molt, ella t'estima, però vol més, pensa que tu no ho entendries, però jo sé que sí que ho faries, el teu problema es que no et coneixes, vius amb regles que t'han marcat la societat, la teva família, les tradicions, qui sap? Però jo sí et conec, t'he observat, sé el que vols. Li vaig dir a la Anna que parlés amb tu, però no gosar fer-ho.
   -Però que estàs dient? de què parles?
   -De sexe, d'amor, de diferents maneres d'estimar, de llibertat, Raquel. A la Anna li agradaria provar més coses.
   -Quines coses? Pol, no entenc res de res...
   -Trios, Raquel, a la Anna li agradaria fer trios, amb qui tu volguessis, porteu ja uns anys de relació i aquesta s'ha tornat monòtona, avorrida inclús, la Anna va conèixer la Lola, la dona amb qui la vas enxampar, te la volia presentar, però li va fer por. La molt bestia va planejar deixar que la enxampessis, em va dir que tu necessitaves que et donessin amb la veritat a la cara. Jo no vaig estar d'acord, però ho vaig deixar a les seves mans. Has de reconèixer que tenia raó.
   -Com pots dir això? Jo... Jo... Merda! Pot ser sí que té raó... Des de que las vaig veure que no m'ho trec del cap, abans a he començat a pensar en elles allí despullades... M'he excitat tant que t'he vingut a buscar, no t'ho agafis malament, Pol, però ha estat així.
   -No m'ho agafo malament, Raquel! Saps? Jo fa anys que faig trios o el que em vingui de gust, per això ens entenem la Anna i jo. Demà vindrà la Lola, la dona que estava amb la Anna, vol parlar amb tu.
   -Amb mi? No sé si jo ho vull això!
   -Sí que ho vols, ho saps, parleu, us coneixeu, i aneu a buscar a la Anna. Confia en mi, Raquel
   -D'acord que vingui.
 

INFIDELITATS

  3ra part

 Es va despertar estirada al sofà, la ampolla de vi era buida al terra, sentia un soroll molt molest al seu cervell, com un timbre que la volia trepar. De sobte es va adonar que era el timbre de la porta, qui collons era ara? Al obrir la porta va veure a en Pol, el seu amic íntim des del institut allà palplantat, quan la va veure va obrir mol els ulls i li va dir:

    
   -Que t'ha passat!

   -Calla Pol, que fas aquí -li va contestar la Raquel amb veu pastosa.

   
   Al passar per davant del mirall del rebedor va entendre la cara d'en Pol, quina fila que feia, despentinada, amb bosses sota dels ulls i encara tenia un fil de saliva seca al costat de la boca. Va córrer cap el bany i obrint l'aigua de la dutxa, es va treure tota la roba, en Pol la va seguir, recolzat al marc de la porta, observava tots els seus moviments, els seus ulls van recórrer el cos de la dona des dels pits, fins al petit triangle de pel del entrecuix, la va admirar, era la seva amiga, sabia que estava amb la Anna, però sempre l'havia tornat boig. Quan la Raquel es va girar per mirar-se'l va dissimular.

   -Que fas aquí? -va dir mentre es ficava a la dutxa.

   Es va començar a passar l'esponja plena se sabó pel cos bronzejat, li sortien els mugrons per entremig del sabó que cobria tot el seu cos, li costava no entrar allà dins i treure-li el sabó amb les mans per omplir-lo de carícies amb la seva boca.

  
   -La Anna estava preocupada per tu i m'ha trucat, he vingut de seguida, que us ha passat?

   -Sí, dons que la Anna me l'ha fotut amb una altre i a sobre estava bona.

Més que tu? va pensar en Pol, prou concentra't, l'has vingut a ajudar.

  
   -I tu has fugit en comtes de parlar-hi, oi? Em vas dir que feia un temps que no anàveu gaire bé. Era de esperar que passés quelcom semblant, penso, millor asseure's a parlar, enfronta't d'una vegada, de que tens por, Raquel?

Ella se'l va mirar, havia acabat de dutxar-se i s'estava eixugant amb la tovallola, estava molt sexy, Déu, com li costava estar-se quiet!

   -Tic por, saps? Crec que en el fons esperava que passés el que fos per que es solucionés per si sol. No em podia enfrontar a la Anna i arriscar-me'n a que em digués que tot s'havia acabat. Jo encara m'estimo la Anna. Però quan la vaig veure amb aquella... Em va doldre. Crec que jo no li puc donar tot el que ella vol, no sé estic feta un embolic. Tu que faries, Pol?

   -Bé, no m'agrada dir el que han de fer als altres ja ho saps, però el que és evident és que heu de parlar, sinó tot acabarà molt malament. Agafat uns dies per pensar i estar tranquil·la, però parla-hi. Si vols em puc quedar uns dies, a la feina tinc molt dies de vacances.

   -De de bo et quedaries? no puc estar sola, ja veus, ahir em vaig acabar tota la ampolla de vi jo sola. M'aniria bé tenir-te al meu costat.

   
   En Pol va fer un: bé!, per dins, estar al seu costat ja el feia feliç, des de que es van conèixer al institut que estava penjat de ella, mai li va dir, ni tan sols li va deixar entreveure, però el tornava boig. Ella sempre el va tractar com un amic íntim, com un germà. A ell ja li estava bé, encara que en el fons sempre va tenir l'esperança que un dia ella el veuria amb altres ulls. Va pensar que potser aquesta era la seva oportunitat, clar que no volia jugar amb la fragilitat de la dona, ara que estava tocada sentimentalment, però el seu jo dolent li deia que endavant, coi! que la vida són dos dies i tu ja tens cinquanta-tres anys!

  
   -He portat una bossa amb roba, vols que m'instal·li a la habitació petita?

   -Sí, tu mateix, em d'anar a comprar menjar al poble, no tinc de res.

   -Bé, aquest vespre et convido a sopar.

   -Gràcies! m'anirà bé sortir.

   Va anar al poble a comprar, en Pol com sempre la va fer riure, amb ell veia la vida d'un altre color, era un bon amic. Al vespre van sopar en un petit restaurant, van estar recordant vells temps, quantes bestieses van fer de joves! Ell no s'havia casat ni conviscut mai amb cap dona, de vegades havia pensat que no fos gai, però el seu instint li deia que no, de vegades li havia vist una mira als ulls quan la mirava, sobre tot quan estaven sols. Recordava una vegada que van anar de vacances a Menorca, tots dos estaven sols i van decidir de marxar junts, els venia bé la platja, com mai no havien estat a Menorca hi van decidir d'anar-hi. S'ho van passar molt bé, s'avenien molt, una nit després de sopar estaven una mica tocats per les copes que havien pres, van anar a ballar i en un moment donat van posar lents, ell la va treure a ballar i al estar entre els seus braços va notar un pessigolleig al estómac. Li va semblar que ell la abraçava d'una manera molt tendre, un cop va notar com els seus llavis li fregaven el coll, es va excitar, però es va separar dient que havia d'anar al lavabo. no volia espatllar l'amistat que tenien per una nit calenta. Després d'aquella nit mai més la va tocar com no fos com amic. 

  
    Van passar dos dies fantàstics anant a caminar, parlant, rient de qualsevol fotesa. Fins al dimecres. Van decidir a fer un picnic a la vora d'un llac que hi havia a uns quants quilometres del poble. Van dinar, van parlar, en Pol no deixava de notar que cada vegada era més difícil dissimular el que sentia estan sota el mateix sostre, sobre tot quan ella recolzava el seu cap ple de rinxols a la seva espatlla, li pujava l'olor del seu xampú i li ennuvolava el cap. La nit de dimarts es va posar a plorar i anava amb la samarreta de dormir, era molt lleugera i curta, quan se li va abraçar i va sentir el seu cos enganxat al de ell, trobant els seus pits per sota de la fina roba, quan la va agafar de cintura i va pujar les mans per la seva esquena fins al seu clatell sentin la suavitat dels seus cabells, va estar a punt de besar-la, tenia la seva boca tan a prop... però era el seu amic i ella estava patint, s'havia de controlar.

   Havien acabat de dinar i la Raquel va decidir donar-se un bany, li va demanar que la acompanyes i sense dubtar-ho es va treure tota la roba i es va ficar a l'aigua, ell la va seguir mig encegat pel reflexa del sol al cos d'aquella dona que li tenia sacsejada la tranquil·litat. Ella nedava a poc a poc i de sobte es va aturar i se'l va mirar, es va acostar de mica en mica i quan va estar al seu davant es va posar dreta, ell va sentir els seu alè a seu pit i baixant el cap va tenir els llavis de ella a pocs centímetres dels seus.

   

INFIDELITATS

2na part


   Quan va arribar al pis de Sant Pau, la Raquel va sentir tot el pes del dolor que sentia al pit, feia sis anys que la Anna i ella estaven juntes, Amb la Anna va descobrir que era bisexual, abans no s'ho havia plantejat mai, però amb ella va sentir tot de sensacions noves en el seu cos. Va agafar una ampolla de vi blanc de la nevera i es va servir una copa es va asseure al sofà i va començar a recordar aquells dies de descoberta.

   Es van conèixer en un bar estil irlandès, la Raquel va anar amb unes amigues a fer unes copes després d'un sopar que solien fer un parell de cops a l'any. Estava una mica esverada, amb el vi del sopar i cansada de la feina de tota la setmana, es va apropar a la barra per demanar uns Gin-tònics, quan la va veure al altre costat de la barra, portava els cabells rossos recollits de forma despreocupa en un recollit, portava un vestit blau cel amb floretes era molt atractiva i la estava mirant amb un  mig somriure que la va sobtar, per un moment va quedar parada, pensant que potser la coneixia i no la recordava, la va saludar tímidament i va marxar cap a la taula amb les seves amigues.

   En un moment en que es va quedar sola, estava mig ballant a la cadira, quan va notar que algú s'asseia al seu costat, va creure que era una de les seves companyes, al girar-se va veure la noia rossa de la barra, es va quedar parada.

   -Ens coneixem? -li va demanar la Raquel.

   -No, però m'agradaria, t'he estat mirant i m'has agradat -va dir la noia rossa -em dic Anna.

  -Raquel.

   La Anna es va acostar per fer-li dos petons fent que els seus llavis quedessin molt a prop, es va separar una mica i li va demanar si volia ballar, la Raquel li va dir que no en sabia gaire, però l'altra la va agafar de la ma i se la va endur a la pista de ball, van començar a ballar, la Raquel va notar una cosa molt forta, com una alegria o una llibertat salvatge, la música era molt animada i la Anna la agafava de la cintura, la feia girar enganxant el seu cos al de ella, les seves mans li recorrien les cuixes, els malucs, la panxa, de vegades s'acostava tan als seus pits que ella estava a punt de desmaiar-se de deler. La Anna li va demanar a cau d'orella si la volia acompanyar a fora a fer un cigarret, i ella sense saber perquè li va dir que sí.

  Quan van ser a fora, La Anna, la va portar cap el parc que hi havia al costat del bar, es va recolzar en un arbre se la va mirar, va fer un somriure i agafant-la de la ma la va costar cap a ella, la mirar als ulls i li va fer un petó. La Raquel va quedar glaçada, més que pel petó, per la seva reacció, li va agradar, va deixar que la beses, ho va fer molt suaument, descobrint els seus llavis primer, després li va buscar la llengua amb suavitat però amb intensitat. La tenia agafada per la cintura de sobte les seves mans li van engrapar les anques estrenyen-la cap a ella, les seves mans va començar a recórrer el seu cos, primer per sobre del vestit, després per sota de la faldilla, li va abaixar els tirants de vestit i li va acaronar els pits. La Raquel s'estava quieta, molt quieta, fins que la Anna, deixant de besar-la es va separar i li va dir:

   -És la teva primera vegada?

   -Sí... -la veu li va tremolar.

   -Vols que pari?

   -No...

   I llavors va ser quan la Raquel va començar a participar, ara va ser ella que va besar a la Anna, va jugar amb la seva boca acariciant-li els pits fins que li va arrencar un gemec, després li va ficar la ma per sota del vestit buscant el seu sexe, va introduir la ma per la part de dalt de les petites calces i li va acaronar, descobrint tota la seva humitat, fent que la respiració de les dues s'accelerés al màxim, fins que va nota com la Anna tenia un orgasme i al cap d'un segon era ella la que es deixava anar.

   Després d'aquella nit es van veure sovint, no sempre era sexe, parlaven de tot, van començar a sortir com a parella, fins que al cap d'uns mesos es van adonar que s'estimaven i volien estar juntes. Els pares de la Anna ja sabien que la seva filla era lesbiana, el més complicat va ser explicar-ho a la família de la Raquel, no era lesbiana, era bisexual, i això encara els va costar més d'entendre. Al cap d'un temps ho van acceptar. Se'n van anar a viure juntes fins aquell dolorós dia.
 

INFIDELITATS

1ª  part.



   Era de nit, als vidres de les finestres regalimaven les gotes de pluja, la tempesta havia passat però encara quedava rastre del agua. A la llar de foc cremava un  foc amable, una música de blues sonava fluix, Raquel estava asseguda al ampli sofà amb una manta que li tapava les cames i una tassa de te a les mans. Als ulls encara hi havia restes del plor que feia un moment la havia envaït. Havia estat una setmana dura, encara no es creia que ja hagués passat.

   Tot va començar dilluns, havia tornat del viatge que havia hagut de fer per la empresa en la que treballava, havia tornat una mica havans, es va afanyar a acabar-la per poder tornar aviat a cas, tot semblava normal, al entrar al pis res no la va fer sospitat que la seva vida canviaria radicalment des del moment de posar els peus al saló.

   Quan va deixar la maleta al terra va veure una bossa de ma als peus del sofà, no era seva i es va sobtar. Li va semblar sentir una discreta flaira d'un perfum de dona, ella no en feia servir, els tenia al·lèrgia i la Anna no es posava per no molestar-la. Es va dirigir cap a la cuina i va veure uns plats bruts a la higuera, una ampolla de vi buida a la taula i un cendrer amb unes burilles de cigarreta. Ni ella ni la Anna fumaven, tenien marques de pinta-llavis.

   Sortint de la cuina es va acostar al dormitori i amb la ma al pany de la porta es va aturar de sobte al sentir un gemecs, es va quedar glaçada, i ara que feia? després de dubtar un segon va obrir la porta a poc a poc, el cor se li va disparar al pit. Va veure a la Anna despullada amb una dona morena de cabells molt llargs, molt prima, amb un pits plens, els mugrons estaven encongits pel joc sexual, tenia la cintura estreta i un cul al·lucinant, estava abraçada a la Anna es feien uns petons molt ardents, com feia temps que la Anna no li en feia a ella, la Anna es veia molt excitada, recorria el cos de l'altra dona amb molt desfici, com si fes molt de temps que ho hagués estat desitjant. De sobte, quan la desconeguda començava a llepar els mugrons de la Anna, va obrir els ulls i la veure, va aixecar el cap a la Anna i aquesta li va dir que no parés, ara no, l'altre la va sacsejar i quan va abaixar la mirada i la va veure mirar cap a la porta, es va girar ella també. Obrint molt els ulls es va separar de cop de la dona desconeguda i va fer un bot fora del llit.

   La Raquel va anar cap el saló a esperar que la Anna sortís, Quan la va tenir al davant va esperar la seva disculpa o una explicació, però només va veure com abaixava la mirada sense dir res. La Raquel li va dir:

   -Vaig a la cuina, quan hagi marxat em de parlar.

   Es va girar i dirigint-se cap a la cuina es va disposar a esperar-la, va recordar les imatges que acabava de veure feia uns moments i sense voler es va excitar una mica, feia moltes setmanes que la Anna i ella no feien l'amor, alguna cosa les havia distanciat, la feina de ella, la `pèrdua de la de la Anna, la monotonia, qui sap? De vegades les relacions es desgasten i acaben petant.

   Va sentir la porta del pis i els pasos de la Anna que es dirigien a la cuina, quan va entrar es va anar a asseure al seu costat, la mirar i li va dir:

   -Ho sento, no volia fer-te mal. Fa mesos que la vaig conèixer, no havia passat mai res fins aquesta nit, ho sento, de de bo. Al principi semblava un joc, però aquesta nit hem sopat i... Bé, a succeït. No volia fer-te mal -va repetir.

   -Recolliré unes quantes coses i marxaré al apartament de Sant Pau, en parlarem quan estigui més tranquil·la.

   Es va dirigir cap a la habitació on uns moments abans hi havien estat els cossos plens de desig d'aquelles dues dones entregant-se al plaer fins que ella les havia interromput. Va agafar unes peces de roba del armari, le va ficar en una bossa i sortint capa el saló va agafar l'altre maleta i va marxar, ni tan sols es va girar a mirar-la per última vegada, es sentia massa ferida.



 

EL MEU SECRET

El meu secret el tinc guardat en un calaix al fons del meu record, és tendre i alhora perillós.

Te els ulls del color de les ametlles amb petites marques al seu voltant que ha anat deixant l'experiència al seu pas per la vida.

La seva mira és amable, de vegades juganera, de vegades salvatge, quan troba els meus ulls em perdo en el seu fons daurat i intens.

Els seus llavis són el pecat prohibit en que caic amb ànsia i sense remordiment, m'entrego a la seva profunditat amb deliri i golafreria.

La seva esquena és la fusta a la que m'agafo enfonsant les ungles, per intentar aturar la força que se m'emporta corrent avall en la intensitat de les trobades enllitades.

El seu pit marca el ritme amb els batecs esbojarrats del seu cor als moviments compassats dels nostres cossos.

Les seves mans, com corsaris en un mar en plena tempesta a punt d'assaltar una illa, prenen possessió de cada mil·límetre de la meva pell, explorant, posseint, sense pietat, arrancat tremolosos espasmes de deler.

El meu secret es desperta amb el silenci de la nit i em transporta en el temps per tornar-lo a reviure sense preses, sense voler que deixi de ser secret.
 

ESTIMES

El silenci d'aquella mirada primera en el camí d'un parc, al principi d'estiu, on els nostres ulls es feren amants abans que els nostres cossos.

El silenci tendre d'una braçada a a vora d'un llac encantat, esperant l'arribada d'aquell bes, preludi del desig desfermat del nostres cossos.

El silenci d'una carícia primerenca i maldestre pel nerviosisme de la desconeixença, que els nostres cors volin cap a la descoberta d'uns jocs amorosos plens de passió.

El silenci de les meves mans en el recorregut del teu cos anhelat, trobaran els meus dits camins plaents i alliberadors de sospirs profunds, posant música al seu recorregut pel jardí teu pit.

 

DE VEGADES

Sé que em penses, de vegades

Sé que el meu nom mor als teus llavis, de vegades

Sé que m'has recorregut la pell amb la imaginació, de vegades

De vegades et sento

De vegades

L'ESPERA

Que els teus llavis imposin el  silenci als meus amb un bes

Que la teva llengua escrigui poesia en la meva pell

Que els teus dits, amb carícies prohibides, encenguin foc en el meu cos

Que encara que de  la meva boca surtin paraules plenes de censura

Que  la teva les afogui exigint sospirs

Que totes les promeses del que podrien ser estiguin embolcades de pell i mans

Que portin a la culminació expectant llarg temps retingudes en el calaix de l'espera

Que tot es faci realitat.