AQUELLS MOMENTS

Aquells moments plens de silenci
Aquelles converses en forma de carícies
Aquells moments ens els que només parlen els ulls
I les mans escriuen cançons sobre la partitura teva pell desitjada
Aquells sospirs arrencats amb el recorregut de la teva boca
Pels secrets del meu cos obert a tu, obert per tu
Aquells moments on sobren les paraules i s'omplen de sons callats per les besades
Aquells moments teus i meus, nostres, tan plens de descobertes sota els llençols
I tan buits d'espais entre les meves mans i el teu rostre
Són en aquells moments en els que puc sentir la resposta més tendra i salvatge
                                                                                    dels meus instints
Quan sé del cert que m'escoltes i em descrius.

AVUI ÉS UN D'AQUELLS DIES

Avui és un d'aquells dies en que em donaria de baixa de tota realitat, m'enfonsaria en els teus braços prometedors de sensualitats gaire bé prohibides, deixaria que la calor de la complicitat d'una llar de foc fos l'única cosa que em cobris el cos. Et convidaria a recórrer amb mi els camins amagats dels meus somnis més íntims, sense sorolls més enllà dels nostres gemecs continguts. Amb mandroses carícies et descobriria els amagatalls en els que deses les teves fantasies íntimes i te les pintaria de realitat.
Avui és un d'aquells dies.

COVARD

Marxo en mig de la nit, encara dorms, confiat, esperant que el matí et vingui a despertar. No vull dir-te adéu, per això me'n vaig, fugint en mig de la nit que conspira amb mi. T'he donat un tros de mi, t'he  lliurat la intimitat més callada de mi. No puc dir-te adéu, però ho faig perquè quedar-me seria rendir-me a una realitat per la que no estic preparada a enfrontar. Des de la primera carícia que les teves mans van pintar en la meva pell, des del primer bes que em vas robar quan et pregava que no ho fessis, vaig saber que estava perduda, els teus ulls m'arrossegaven al foc de les teves abrasades, desitjava perdrem, temia perdrem, però sabia que no havia destí per mi si et tenia al davant. Per això marxo a mitja nit, callada, plena de tu i buida de voluntat, covard.