diumenge, 19 de juny del 2016

TEMPESTES

Et respiro en els núvols
humits
grisos
espesos.

Et sento fred
en les gruixudes gotes
que se'm claven a la pell
llisquen tremoloses
sense preses
com carícies mandroses entre pell i pell.

Em busquen els llavis
humitegen
obrint-se pas cap la meva boca
que les rep
com bes desitjat i esperat.

Traspassen la roba
fregant intimitats
cercant contorns amagats.

Tempestes sobtades
de vespres perversos
de trobades il·lícites
prohibides.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada