TEMPESTES

Et respiro en els núvols

humits

grisos

espesos.

Et sento fred

en les gruixudes gotes

que se'm claven a la pell

llisquen tremoloses

sense preses

com carícies mandroses entre pell i pell.

Em busquen els llavis

humitegen

obrint-se pas cap la meva boca

que les rep

com bes desitjat i esperat.

Traspassen la roba

fregant intimitats

cercant contorns amagats.

Tempestes sobtades

de vespres perversos

de trobades il·lícites

prohibides.

TEMPESTA

Foto trobada a internet.

El cel comença a vestir-se de gris.
De fons
Encara llunyans
Se senten els trons fent camí cap el centre de la tempesta
Les gotes d'aigua piquen els vidres empengudes pel vent esboixarrat
Tímides encara
Com si cerquessin el millor lloc per deixar la seva empremta
Els ocells callats
Arrasats a les branques esteses al cel.
He entrat a la seguretat de la nostre llar
Còmoda i segura
Quan la pluja s'ha tornat massa violenta per contemplar-la des del seu nivell
M'agrada sentir el seu aroma a terra molla
A herba humida
A núvol gris
El saló està enfosquit pel cel gris
Únicament il·luminat per la tènue claror de les espelmes tremoloses
Estàs estirat al sofà
Serè
Rialler
Expectant
Tinc la roba xopa de tempesta
La deixo caure al terra
I m'acosto a tu
Els teus braços em vesteixen
Els teus llavis cusen traus a la meva pell
La teva boca cobreix la meva
Foscor
Silenci
Tu

Foto trobada a internet

Et vaig perdre en el mateix moment de trobar-te. 

Ho vaig saber sense mirar-te.

Et vaig sentir sense tocar-te.

Només amb el cor. 

I les meves pors.

Amb els somnis plens de poesia. 

He sabut el sabor dels teus llavis sense besar-te.

He sentit el foc de la teva pell només de pensa-te.

Les nits s'han omplert de tu amb la teva absència.

Et vaig perdre el mateix moment de trobar-te.