quan els teus braços tendres em perden en el teu mar brau,
quan els teus llavis familiars es tornen desconeguts,
salvatges i prohibits, quan tanco els ulls i ja no som tu i jo,
esdevenim uns estranys que es troben en un somni perdut,
on la passió ens crema la pell, on les paraules es tornen
ferotges de tan ens neguiteja la presa per menjar-nos,
quan la roba es fa barrera entre el nostre anhel i la nostre pell,
quan perdem la quotidionitat entre els llençols arreplegats,
no sé si somio, però m'aferro fort al teu pit, amb els dits clavats
a la teva esquena, no sé si somio, però abans em moriria que desvetllar-me
del lligam dels teus braços.