NO SÉ SI SOMIO.

No sé si somio quan la nostra calma es torna tempesta

quan els teus braços tendres em perden en el teu mar brau,

quan els teus llavis familiars es tornen desconeguts,

salvatges i prohibits, quan tanco els ulls i ja no som tu i jo, 

esdevenim uns estranys que es troben en un somni perdut,

on la passió ens crema la pell, on les paraules es tornen

ferotges de tan ens neguiteja la presa per menjar-nos,

quan la roba es fa barrera entre el nostre anhel i la nostre pell,

quan perdem la quotidionitat entre els llençols arreplegats,

no sé si somio, però m'aferro fort  al teu pit, amb els dits clavats

 a la teva esquena, no sé si somio, però abans em moriria que desvetllar-me

del lligam dels teus braços. 

CALMA

Enfonso el meu cap en el teu pit
buscant el resguard del teu cos tebi
sento com aspires fort la meva olor,
com els teus llavis deixen escapar un sospir,
adorm-ho les meves emocions en el resguard
dels teus braços protegint-me del neguit, els meus
 ulls clucs amaguen una llàgrima salada
que sura en la meva parpella, la teva respiració
compassada ensopeix la meva angoixa i mica en mica
al ritma dels petons que pintes en el meu front,
la calma recorre el meu cos amb un pessigolleig.
Ets la meva calma, el meu recer.