La Teresa
caminava pensativa cap a el mas de Font de Martí, anava repassant mentalment la
conversa irada que havien mantingut a l'hora d'esmorzar ella i el seu pare. No
li agradava que li diguessin el que havia de fer, ni quan, ni com, ni amb qui.
Però era la pubilla de la casa, tenia unes obligacions i era una dona, li havia
dit el seu pare. Ella s'havia posat vermella de la ràbia que sentia. Fins quan
hauria de fer el que els altres li diguessin? Mai seria ella la que pogués
decidir? No estava disposada a tolerar-lo gaire temps més. Ella era forta,
tenia ambicions. Quines? Molt fàcil, volia manar, volia fer el que li vingués
en gana. Volia tenir el poder de decidir sobre la seva vida. Però eren temps
difícils per les dones, encara que vinguessin de casa bona. A casa seu tenien
terres, tenien bestiar, però tot ho portaven el seu pare i els seus dos
germans, ella només era una dona per la que podien fer-se més poderosos, més
rics, però per fer-ho l'havien de casar amb l'hereu d'una altre casa important.
A la comarca hi havia el mas de Font de Martí, eren la família més important
d'aquelles terres, a l'Alta Garrotxa, tenien tres fills, el gran, l'hereu, era
el que havien triat per casar-se amb la Teresa, es deia Pere. Es coneixien de
petits, per allà es coneixien tots. La Teresa li tenia afecte, era un bon jan,
molt treballador i educat, mai no es ficava en problemes, no com ella que
sempre estava embolicada en un embull o altre. A l'escola la havien enviat
castigada a casa moltes vegades, a la colla ella sempre era la que decidia el
que farien i quan. Tothom ho acceptava, ella era així, era bonica, d'una manera
salvatge. Tenia els cabells molt llargs i arrissats, els ulls eren del color de
les avellanes envoltats per unes pestanyes llargues i negres, tenia unes celles
fines i ben dibuixades que li donaven un aspecte de estar sempre alerta. Els llavis
els tenia molsuts i vermells com les maduixes madures, la seva pell era bruna,
suau. Era alta per ser dona, tenia unes cames llargues i ben formades, la
cintura era estreta, la panxa plana i els seus pits portaven de cap a tots els
nois de la comarca. Ella sabia que era atractiva, sabia que els homes la
miraven quan caminava, havia vist a alguns nois que la espiaven quan anava a
rentar roba al safareig del poble, ella ho sabia i es descordava més botons
dels necessaris del cosset, així deixa veure com ballaven els seus pits plens
al moure's ajupida al aigua per fregar la roba. Al estiu s'anava a banyar al
riu, es treia tota la roba i nedava per les aigües tranquil·les, per eixugar-se
s'estirava al sol. Ella sabia que hi havien nois que la espiaven, a ella li
agradava, així els podia manegar com volia, ells feien el que ella deia amb
l'esperança de poder-li robar ni que fos un petó d'aquells llavis tan plens.
S'havien de conformar amb un somriure en el que deixava veure unes dents
blanques i lluents que els enamorava a tots. A en Pere no l'havia vist mai
espiar-la, ni tan sols la mirava quan caminava pel seu davant, en canvi ella
havia vist com en Pere estava molt còmode amb l'Enric, el mosso del mas d'en
Pere. La Teresa era jove, però era molt desperta en temes de relacions
amoroses, li agradaven, era molt apassionada. La seva primera relació sexual va
ser amb el seu mestre. Era un home casat, no gaire gran devia tenir uns trenta
anys, havia vingut de Barcelona a ocupar la plaça de professor. Ella estava a punt
de deixar l'escola, tenia tretze anys. Es va adonar de seguida de com la mirava
aquell professor tan atractiu, la seguia per la classe, quan ella s'ajupia
sentia els seus ulls acariciant els seus malucs. Un cop va deixar l'escola
sempre que se'l trobava pel carrer ell la parva per demanar-li coses, com li
anava tot, si festejava, si li agradava anar a passejar. Ella sabia que li
agradava, a ella també li agradava aquell home madur i li donava corda. Un dia
li va dir que aquella tarda aniria al riu a banyar-se, que li agradava molt
nedar. Tenia l'esperança de que la seguís fins allà. Hi va anar. El va veure
assegut a sobre d'una roca mirant-la. Ella se li va acostar nedant i va sortir
del aigua nua al seu davant. Ell ho va entendre i tot a que era una nena de
setze anys, no es va poder estar d'agafar-la per aquella diminuta cintura de
pell de seda i besar-la. Es van amagar al bosc i allà la Teresa va descobrir
per primera vegada que era estar amb un home. Li va agradar sentir aquelles pessigolles
al entrecuix, li va agradar sentir els dits del professor allà dins, els llavis
a la pell calenta, tocar la duresa masculina i després sentir com s'enfonsava
allà on sentia les pessigolles. Aquell home es va enamorar de la Teresa, a ella
li agradava molt, però el seu cor no sentia res més que desig. Va durar uns
mesos, fins que la dona del professor es va ensumar alguna cosa i no va parar
fins que no el va fer buscar-se una altre escola lluny d'aquell poble. Va ser
la seva iniciació al misteriós i emocionant món del sexe, va descobrir que li
agradava fer-ho amb diferents homes, inclús un dia ho va provar amb la Lluïsa,
una amiga seva que tenia tendències rares, com deia la seva mare. Va deixar que
la Lluïsa l'estimés i després ho va provar ella, li va acariciar els pits, els
tenia més petits que ella, però eren molt ferms i suaus, li va acariciar el
sexe humit, primer amb els dits després amb la llengua, com li va demanar la
Lluïsa, fins que va tremolar de plaer, després li va fer la Lluïsa a ella i va
gaudir molt. Li agradava fer l'amor amb la Lluïsa, però també li agradava fer-ho
amb els homes.
Per això estava
tan enfada aquell matí mentre caminava cap al mas de Font de Martí, si es
casava voldrien que es comportés com les altres dones, que treballés a la casa
i a les terres, que parís com més fills millor, i que es fes vella i lletja
ràpidament. Ella no volia allò, volia viure, volia dirigir la vida del mas.
Volia ser poderosa i lliure. A més en Pere no li feia ni cas, estava segura que
li tiraven més els homes que no pas les dones per com es comportava. Tot el dia
treballava, no sortia mai amb ella era sempre molt correcte i educat, però ella
no volia allò, ella volia un home que la posseïes salvatgement. Sabia que
s'avorriria terriblement amb en Pere. Però no sabia com podia negar-se. Estava
realment enfadada. Si ho havia de fer ho faria, però a la seva manera. Es faria
la mestressa, volia tenir poder.
Va arribar a la
casa i va saludar a la mare d'en Pere, era una dona trista, prima i petita,
semblava un ratolí espantat. La Teresa es demanava a que devia tenir tanta por.
La dona es deia Glòria, la va rebre molt amablement, li va oferir un got de vi
i la va fer seure a la gran taula del centre de la cuina. Aquella casa li
agradava mot a la Teresa. Era gran, els seus murs eren de pedra extreta al les
muntanyes del voltant, eren tant gruixuts que inclús a l'estiu feia fresca a
dins. Des del pis de a dalt de tot, on
eren les habitacions, es veien les muntanyes que l'envoltaven, els boscos
espesos d'on treien la llenya que era una de les fonts de riquesa de la
família, la venien i també feien carbó. Estava envoltada de terra verda plena
de flors, al darrera, per on es sortia del rebost que donava a la cuina hi
tenien un hort molt gran, hi havien oques i gallines corrents per la part del
darrera, tenia una basa on es banyaven les oques que estava plena de peixos de
colors. No li sabia greu convertir-se en la mestressa d'aquella casa, el que no
volia era matar-se a treballar i no poder jeure amb cap més home que en Pere.
