MORADA.

Que les teves mans expertes em coneguin els secrets del refugi efímer que amaga la meva ànima, que la teva veu madura es torni música i faci ballar la meva voluntat, em diu que he trobat la morada del descans etern.

VORÀGINE.

La nit perfila el teu rostre amb ombres misterioses, el reflex de la lluna es filtra per la finestra mostram-me el teu cos prohibit, petites llàgrimes d'estels cobreixen la teva pell com gotes d'aigua que provoquen la meva set. Un núvol amaga la lluna i la foscor es fa còmplice de la nostre voràgine secreta, tan intensa com breu. La teva boca ardent em tatua el teu nom a la pell, perquè no et pugui oblidar mai, perquè no pugui pensar mai que t'he somiat.

EL MEU GUIA.

Ets la lluna que guies les meves nits,
ets el far que emergeix de la costa escarpada
i dibuixa el camí per que navegui segura pels somnis impossibles dels meus neguits.
Tu em portes sencera a la matinada dels dies absurds,
per tornar a esperar la vesprada i tornar a navegar cercant el teu miratge.

TU

I tot d'una, tot pren sentit.
 La boira s'esvaeix per donar pas a l'enteniment,
 es la teva absència la que em neguiteja,
 el teu record em te vagant per l'infinit de la meva existència,
 surant pels mars dels meus pensaments absurds.

SOMIAR

Pertorbadora sensació de voler lliurar-me a la aventura de fer un pas que m'acosti a tu. Perillosa emoció de pensar que somiar-te t'apropa a mi. Insensata inconsciència de creure que tu també em penses per pertorbar la perillosa emoció inconscient de trobar-me.

DESPERTAR

La consciència es va fent viva mica en mica, fent-me tornar del món inconscient. Sento la pluja banyant el carrer, obro els ulls mandrosos i em trobo amb la teva mirada sedosa. Els teus dits matiners, escalen escalen el meu cos arrencant un sospir plaent dels meus llavis. A contra llum, el teu cos dibuixa l'horitzó del meu destí, escalo les teves muntanyes i em rendeixo a la teva exigència d'esmorzar-me a petites mossegades.

T'ENYORO I EM SORPRÈN

T'enyoro de sobte i em sorprèn.
El buit de la teva absència m'ha colpit la matinada.
Mirar-te als ulls em trencava el cor en mil bocins.
El so de la teva veu a cau d'orella, m'electritzava la pell.
Al palmell de les meves mans sento el teu tacte,
A la meva boca sento el teu sabor.
T'enyoro i em sorprèn.

ABSÈNCIA

Em copsa el record, l'enyorança etèria i gebradora que dibuixa teranyines en les branques fràgils del meu arbre d'estimes. Se'm revela de sobte el buit etern del forat negre que deixen aquells que un dia omplien de llum, feien de guies i guardians de una infantessa nua i orfe. La meva consciència em fueteja amb la duresa de la nostàlgia colpidora de l'absència d'aquells que només pots estimar des del record.

TORNAR A TU.

Atrinxerats els teus records a la retina dels meus ulls, m'enlluerna la realitat del vulgar dia a dia. Em revolten les realitats pertorbadores dels estranys moments als que em sento aliena, tots els minuts persistents en el seu immobilisme, per no deixar passar el temps que em marca el ritme de la distància per poder tornar a sentir la teva calma plaent i alliberadora, en la rebuda de la profunditat d'una abraçada que retindrà del temps que em tornarà a separar de tu.