La nit és calorosa, la meva pell està freda malgrat la calor, la finestra està oberta deixant passar la claror de la lluna i una suau brisa que fa ballar les cortines. La son no vol endur-se el meu cos cansat. Sento una gota de suor regalimant pel meu coll fins al mig dels meus pits, tinc els mugrons erectes per la mica de vent que es filtra per la finestra recorrent el meu cos. De sobte la porta s'ha obert i al marc apareixes tu amb un pot ple de glaçons, estàs despullat,com m'agrada veure't, amb el teu pit cobert per una fina capa de pel que dibuixa un triangle des de els pits i baixant cap el teu ventre encara pla. El teu sexe es mostra orgullós entre les teves cames ben formades.
Recolzar-me'n en els colzes he fixat la meva mirada en els teus ulls, una corrent elèctrica m'ha sacsejat el cos, he sentit el desig despertar amb tota la força que només tu em provoques, t'he convidat a acostar-te obrint una mica les cames i deixant-te veure allò que a tots dos ens fa gaudir tant. Pujant al llit m'has mirat i agafant els meus genolls has separat més les meves cames, has agafat un glaçó i has fregat el meu sexe que, al poc, ha fos amb la seva escalfor el petit glaçó. Amb un altre has dibuixat el contorn dels meus pits. fent camí cap la meva panxa, al mateix temps les teus llavis han demanat la meva boca que s'ha ofert a tu amb deler.
Les nits caloroses d'estiu et recordo així.
Aquest bloc és només una illa a on vaig desant les meves pensades sobtades, sense cap aspiració més que la deixar-me anar. Que sigueu feliços!
dilluns, 29 de juny del 2015
diumenge, 14 de juny del 2015
DESOBEINT LA RAÓ
Segona part.
La
Esther es va llevar el matí després del desconcertant cap de setmana am,b una
forta ressaca de sentiments. Senti en el més profund del seu cor que havia
comés un error, un gran error. Com ho havia de portar ara tot plegat, com seria
tot a partir d'aquest cap de setmana. Va anar cap el mirall del bany i es va
mirar a la cara, els ulls li lluïen d'una manera diferent, a les galtes tenia
dues taques vermelles d'emoció i els llavis exhibien un somriure estúpid,
d'aquells que només tenim quan estem enamorats. Això no era bo, no.
Es
va vestir i va anar cap a la feina, avui seria un dia dur si no es podia
concentrar, treballava en una floristeria, li encantava la seva feina, sempre
envoltada de mil flors de brillants colors i perfums fantàstics, des de feia
dos anys la portava ella, els amos li havien confiat la botiga, ella ho feia de
gust. En arribar es va posar la bata que duia per feinejar al jardí i al hivernacle.
Va sentir una vibració a la butxaca de la bata, va treure el mòbil i va veure
que tenia un missatge d'en Miquel, el va obrir i el llegir:
"Com estàs, Esther? He passat un cap de setmana genial amb tu, li
he estat donant voltes i no sé com dir-t'ho sense fer-te mal i sense perdre la
nostra gran amistat. Saps que et necessito i que t'aprecio molt com amiga, ets molt
important per a mi. No sé perquè he perdut tan el cap aquests dos dies, sempre
t'he he trobat atractiva, però per sobre de tot està la nostre amistat. No li
puc dir a la Glòria el que ha passat entre nosaltres, saps que mai no havia fet
res així, sempre li he estat fidel, jo no sóc d'aquesta mena. Que en penses,
Esther? creus que sóc molt cruel? Creus que ja no et mereixo com amiga? Creus
que ens podríem veure per parlar?"
Es
va quedar glaçada amb el telèfon a la ma, li estava dient que per a ell havia
estat un error? satisfactori, però un error? Va començar a recordar la nit
passada, el moment en que ell la havia besat a la cuina, quan la va aixecar per
portar-la a la habitació. Un cop allí la va deixar a sobre del llit besant-la,
resseguint amb la llengua els seus llavis, introduint-se a la seva boca fent
que el cap li voltes, li va acaronar els pits, jugant amb els mugrons, primer
amb les mans i després amb la llengua, ella va sentir com tot perdia sentit
tret d'aquelles carícies, el seu cos es va començar a moure per demanar més. Li
va baixar per la panxa entretenint-se un moment en el seu melic, li va mossegar
suaument les cuixes, les hi va separa i va començar a acariciar el seu sexe amb
passió, a la Esther se li va escapar un crit i li va agafar el cap amb les mans
com perquè no marxés. Quan ella va pensar que ja no podria més i va esclatar en
un orgasme ven fort, ell la va penetrar, li petonejava el coll mentre la anava empeguen
cada vegada més intensament, ella el va envoltar la cintura amb les cames i amb els braços es va agafar fort a
la seva esquena, com si tingués por de caure l abisme al que ell la estava
portant. Quan va acabar es van adormir
abraçats el un al costat del altre, a mitja nit es van despertar amb gana, van
fer una mica de sopar, quan van acabar ell es va acomiadar per anar-se'n a
casa.
I
ara li deia que tot havia estat un error? Però si havia estat el millor polvo
que havia fet en molt temps! No es podia creure que ell no hagués sentit el
mateix que ella, simplement li semblava impossible. Li va contestar el
missatge.
"De de bo et sembla que no va significares per a tu, Miquel? No et
vull pressionar, saps el que penso de tot això, però es que a mi em va sembla
increïble. Clar que respecto el que tu vulguis fer, mai et voldria retenir a la
força, però, no creus que si va passar tot allò és perquè tu també ho volies?
Potser que la teva relació amb la Glòria no sigui ta bona com dius? Bé, no et
vull atabalar, naturalment que serem amics, signifiques molt més per a mi que
una trobada calenta. Si vols parlar ja saps on sóc."
El va
enviar i va esperar el que ell decidia, no pensava suplicar res, havia començat
ell, ella ja ho volia, sí, però ell ho va començar. Quan va ser l'hora de dinar
va anar a un parc que quedava a la vora de la botiga, tenia tres hores per
dinar, quan feia bo sempre anava a aquell parc, hi havia un llac artificial i
un bosc que feia molt bona olor a pins, s'estirava a sobre de l'herba a
descansar i a llegir una estona i després anava a caminar o a córrer pel bosc.
Va ser en aquell parc on van quedar dos dies més tard per parlar, en Miquel li
va dir que l'acompanyaria a dinar i podrien xerrar.
Quan
ella va arribar ell ja hi era, havia
estès una manta a sobre de l'herba i havia preparat un picnic. Molt maco, va
pensar la Esther, així no serà tan difícil que et perdoni, oi? -va pensar
ella. Però quan el va veure amb aquella
camisa negra i els texans que li marcaven el cul d'aquella manera que a ella li
agradava tant, va pensar que potser podria jugar una mica. El mal ja estava
fet, ara a ella li havia agradat, i estava segura de a ell també. Se li va
acostar, el va mirar i va esperar que fos ell el que parlés, no li pensava posar
fàcil, d'això res. Ell la va agafar de la ma i acostant-se li va fer dos petons
a les galtes, ella va mirar de que els seus llavis quedessin molt a prop i li
va posar una ma al pit, sentint per sota de la camisa el vell que li cobria el
pit, ell va dubtar un moment, la Esther es va adonar que no era indiferent a la
seva proximitat. Van seure va dinar i ell li va tornar a explicar tota la
història que ja li havia dit en el missatge. Ella l'escoltava mirant-li els
llavis i els ulls quan parlava, es va asseure de manera que ell pogués tenir
una bona vista de les seves cames, que ell de tant en tant movia per mostrar
una mica més, es va adonar que es posava nerviós, de tant en tant, de manera
casual, li tocava un braç, una cuixa i ella veia com el tacte suau de la seva
pell no el deixava indiferent. Li va proposar de fer un passeig pel bosc, ell
va accedir, van anar caminant i parlant, de tant en tant ella deixava que el
seu cos es recolzés contra el d'ell, ell en un acte de reflexa la agafava de la
cintura, la Esther podia sentir com la seva ma s'estava una mica més del conte al
baix de la seva esquena, gaire bé fregant el final d'aquesta. Van arribar a un
lloc en el que ella li agradava aturar-se a descansar, ell es va recolzar en un
arbre i la mirava amb aquella mirada fosca del cap de setmana, ara sabia que la
desitjava tant com ella a ell.
DESOBEINT A LA RAÓ
Es va despertar després d'aquella nit boja, li feia mal el cap i tenia la boca seca. Com carai havia arriba a casa? No recordava res. Es va aixecar i va anar cap el lavabo, quan anava a obrir la porta va sentir el soroll de la cisterna del bater i es va sobtar, qui collons hi ha allà dins, donant dues passes cap al darrera va esperar. En obrir-se la porta va veure sortir amb cara de son a en Miquel que se la va mirar, li va dir "bon dia" apropant-se li va fer un petó al llavis. Es va quedar allà palplantada esperant que el seu cervell li donés senyals de que tornava a funcionar i li passava el viscut la nit abans.
Es va dirigir cap a la habitació i el veure estirat damunt del llit despullat i en posició com de convidar-la a acompanyar-lo.
-Miquel, tinc el cap desert, em pots dir que ha passat,o creus que és millor que no ho recordi?
-Apa, Esther, no fumis que no ho recordes -va dir tapant-se amb el llençol, el que va ser una llàstima perquè el que veia li estava agradant molt, Déu, com li agradava en Miquel!.
-Disculpa, però crec que em vaig excedir amb les copes ahir, com a minim va estar bé? -li va demanar amb un mig somriure.
-Noia, per a mi sí, ja volia tornar-ho a repetir...
- Molt bé, perdona'm un moment, vaig a donar-me'n una dutxa, si vols a la cuina hi ha cafè, hi trobaràs coses per esmorzar.
Va anar cap a la dutxa i obrint l'aigua freda es va ficar sota del aigua, va deixar anar un sospir i tancant els ulls el seu cap va començar a funcionar. Al acte va pensar que no podia ser, li venien imatges de la festa d'ahir, recordava haver ballat molt, haver begut massa i a en Miquel, ja feia mesos que sentia una gran atracció per ell, però mai no hagués intentat res, estava compromès i era el seu amic i confident, però s'havia despertat quelcom a dins seu que feia que cada vegada que el veia li vinguessin ganes de tirar-se a sobre d'ell i treure-li la roba,.. Massa temps de sequera, potser.
Va sortir de la dutxa i mentre s'eixugava li van venir els records al cap. Déu! Va ser ell qui l'havia seduït! Recordava la pista de vall i com des de allí havia trobat la mirada d'en Miquel, no li treia els ulls de sobre, ella es va començar a moure una mica provocadora per a veure què, i ell li va fer un gest de que s'apropés, recordava ser al seu davant i que ell la havia agafat per la cintura i la havia apropat a ell, recordava com havia sentit el seu alè humit i calent al seu coll, recordava l'esgarrifança que li va recórrer l'esquena. Va sentir els llavis d'ell tocaven la seva orella i com amb veu ronca li havia dit que la desitjava, que ja no podia aguantar més, La Esther va notar com tremolava tota ella, feia tan que ho volia allò que ara li va venir un atac de pànic, el cor li va començar a bategar fort, se'l va mirar i va veure com tenia la mirada enterbolida pel desig. Li va tocar la cara i mirant-lo al fons dels ulls el va besar. Ell la va prémer fort contra el seu cos i ella va poder trobar l'excitació d'en Miquel. Allò la va fer desesperar, va notar com les mans d'ell li engrapaven els malucs i baixant cap a les cuixes li posava la ma per sota de la faldilla, va sentir que li faltava l'aire quan la seva ma va arribar a les seves calcetes i separant-les delicadament li va acariciar el sexe. Recordava tot allò i li va pujar tot el foc de la nit passada, va anar cap a la cuina i el va trobar allí, fent l'esmorzar.
-He recordat alguna cosa, Miquel.
-Sí? -li va dir girant-se per mirar-se -la -Que en penses?
-Que és una llàstima que encara no ho recordi tot.
En Miquel va deixar estar la cafetera i es va apropar a la Esther, la va agafar pel cinturó del barnús i la apropar a ell mentre els seus ulls es trobaven i es convertien en dos pous foscos on es van enfonsar tots dos, amb una ma li va desfer el llaç,mentre que amb l'altre la va agafar pel clatell i va buscar els seus llavis, la seva boca. A ella li estaven venint imatges de la nit abans, el seu cervell començava a desfer-se de la boira. En Miquel li va treure el barnús mentre ella li treia els pantalons. No s'ho podia creure, tot allò estava passant. La va agafar a collportar cap a la habitació.
Es va dirigir cap a la habitació i el veure estirat damunt del llit despullat i en posició com de convidar-la a acompanyar-lo.
-Miquel, tinc el cap desert, em pots dir que ha passat,o creus que és millor que no ho recordi?
-Apa, Esther, no fumis que no ho recordes -va dir tapant-se amb el llençol, el que va ser una llàstima perquè el que veia li estava agradant molt, Déu, com li agradava en Miquel!.
-Disculpa, però crec que em vaig excedir amb les copes ahir, com a minim va estar bé? -li va demanar amb un mig somriure.
-Noia, per a mi sí, ja volia tornar-ho a repetir...
- Molt bé, perdona'm un moment, vaig a donar-me'n una dutxa, si vols a la cuina hi ha cafè, hi trobaràs coses per esmorzar.
Va anar cap a la dutxa i obrint l'aigua freda es va ficar sota del aigua, va deixar anar un sospir i tancant els ulls el seu cap va començar a funcionar. Al acte va pensar que no podia ser, li venien imatges de la festa d'ahir, recordava haver ballat molt, haver begut massa i a en Miquel, ja feia mesos que sentia una gran atracció per ell, però mai no hagués intentat res, estava compromès i era el seu amic i confident, però s'havia despertat quelcom a dins seu que feia que cada vegada que el veia li vinguessin ganes de tirar-se a sobre d'ell i treure-li la roba,.. Massa temps de sequera, potser.
Va sortir de la dutxa i mentre s'eixugava li van venir els records al cap. Déu! Va ser ell qui l'havia seduït! Recordava la pista de vall i com des de allí havia trobat la mirada d'en Miquel, no li treia els ulls de sobre, ella es va començar a moure una mica provocadora per a veure què, i ell li va fer un gest de que s'apropés, recordava ser al seu davant i que ell la havia agafat per la cintura i la havia apropat a ell, recordava com havia sentit el seu alè humit i calent al seu coll, recordava l'esgarrifança que li va recórrer l'esquena. Va sentir els llavis d'ell tocaven la seva orella i com amb veu ronca li havia dit que la desitjava, que ja no podia aguantar més, La Esther va notar com tremolava tota ella, feia tan que ho volia allò que ara li va venir un atac de pànic, el cor li va començar a bategar fort, se'l va mirar i va veure com tenia la mirada enterbolida pel desig. Li va tocar la cara i mirant-lo al fons dels ulls el va besar. Ell la va prémer fort contra el seu cos i ella va poder trobar l'excitació d'en Miquel. Allò la va fer desesperar, va notar com les mans d'ell li engrapaven els malucs i baixant cap a les cuixes li posava la ma per sota de la faldilla, va sentir que li faltava l'aire quan la seva ma va arribar a les seves calcetes i separant-les delicadament li va acariciar el sexe. Recordava tot allò i li va pujar tot el foc de la nit passada, va anar cap a la cuina i el va trobar allí, fent l'esmorzar.
-He recordat alguna cosa, Miquel.
-Sí? -li va dir girant-se per mirar-se -la -Que en penses?
-Que és una llàstima que encara no ho recordi tot.
En Miquel va deixar estar la cafetera i es va apropar a la Esther, la va agafar pel cinturó del barnús i la apropar a ell mentre els seus ulls es trobaven i es convertien en dos pous foscos on es van enfonsar tots dos, amb una ma li va desfer el llaç,mentre que amb l'altre la va agafar pel clatell i va buscar els seus llavis, la seva boca. A ella li estaven venint imatges de la nit abans, el seu cervell començava a desfer-se de la boira. En Miquel li va treure el barnús mentre ella li treia els pantalons. No s'ho podia creure, tot allò estava passant. La va agafar a collportar cap a la habitació.
divendres, 12 de juny del 2015
VOLA
El meu cor batega i fa com si vola
A cavall d'un núvol recorre distàncies
Agosarat salta i cau i cau
El vent el fa planejar com a una fulla
Caiguda d'un arbre a la tardor
La crida dels teus desitjos l'ha portat fins a tu
El meu cor batega i fa com si vola
Quan tu obres la porta que el porta fins a tu
A cavall d'un núvol recorre distàncies
Agosarat salta i cau i cau
El vent el fa planejar com a una fulla
Caiguda d'un arbre a la tardor
La crida dels teus desitjos l'ha portat fins a tu
El meu cor batega i fa com si vola
Quan tu obres la porta que el porta fins a tu
dijous, 11 de juny del 2015
RINXOL
Hi ha un rinxol que, rebel, s'arrissa per sobre de la teva orella.
Aquest ris capta tota la meva atenció sobre qualsevol altre fet.
Em resulta més eròtic que altres imatges que la meva imaginació pugui construir.
La meva ma vol volar, sense voluntat, cap a ell per, dolçament, acaronar-lo.
I, alhora, acariciar aquesta orella, que coqueta, es deixa amoixar pel rinxol rebel.
Els meus llavis resseguirien el dibuix de la descarada orella, fins arribar al teu coll.
Allà jugaria a besar-te, mentre els meus dits investiguen l'obertura de la teva camisa.
dimarts, 2 de juny del 2015
DESENGANY
Aterres en la realitat amb un aterratge forçós, sense tenir a punt els paracaigudes, ni la llanxa salvavides, sense saber ben bé com has arribat fins aquí. Després d'un temps en el que tot semblava anar-te de cara, en el per fi havies trobat la persona amb la que connectaves, amb la que podies fer l'amor després d'una apassionada baralla, a la que podies obrir la teva ànima sense disfresses, mostrar la teva cara real sense maquillatge, la feina rutllava en el sentit correcte, tot allò que planeges sembla que creix per donar bons fruits. I de sobte, un dia, la bombolla esclata com si no hagués existit mai, només deixa un petit polsim de records, un regust a la boca que et recorda que sí que va existir, però que ja no hi és.
Així em vaig trobar jo aquell dia, frustrada, decepcionada i brutalment portada d'una revolada a la terra. Feia tres mesos que havia conegut un home, un d'aquells que et fan sentir especial, dels que penses que son com un ancora que et mantindrà sempre surant al costat d'un port segur. El vaig conèixer a principi de primavera, voltava per Barcelona un dia de vacances, intentava descobrir nous racons, visitar museus, i comprar algun llibre. Mentre estava asseguda en una terrassa d'un bar en una aplaça del barri gòtic llegint un llibre que havia trobat en una petita botiga de segona ma, em vaig sentir observada, al aixecar la vista el vaig descobrir, estava assegut dues taules més enllà, llegia la premsa i tenia una tassa de cafè al davant. Tenia el cabell fosc amb metxes platejades a les temples, els ulls eren de color ametlla molt vius i intensos. Tenia la pell morena, com si passes molt temps al aire lliure, anava vestit amb camisa de màniga curta de color blau clar, portava uns texans que en aquell moment ni ho va veure, però més tard es va adonar que li quedaven molt bé.
Al aixecar la vista els meus ulls es van trobar amb els seus, jo estava mig despistada, encara ficada en la història que estava llegint, em va costar uns segons enfocar la vista a la realitat i adonar-me que ell intentava cridar la meva atenció amb mirades descarades i un mig somriure dibuixat als llavis. Quan em vaig adonar del que passava em vaig posar vermella, va ser un acte reflexa per la sorpresa de veure sacsejada el meu somieig literari. Em va saludar amb un gest amb el cap i em va demanar per signes si podia acostar-se a mi. Quan vaig estar segura de que m'ho deia a mi, vaig girar el cap cap a dreta i esquerra mirant si havia algú més que se'l mirés, després d'aquesta petita comprovació tan poc glamurosa, li vaig fer un gest amb la ma dient que d'acord. Es va aixecar al arribar a la meva alçada em vaig adonar que era alt, uns vint centímetres més que jo, caminava de forma segura. Em va dir si podia seure, que feia estona que m'observava i li havia vingut curiositat al veire com estava de concentrada. El vaig trobar una mica descarat, però em va fer gràcia, vam xerrar dues hores, fins que em vaig adonar de que era hora d'agafar el tren que em portaria cap a casa. Em va acompanyar a l'estació, em va demanar el meu número de telèfon i li vaig donar, al arribar el tren i sense donar-me temps a reaccionar em va fer un petó als llavis, va ser tan sorprenent com inesperat, però em va deixar tot el viatge fins a casa amb una sensassió estúpida d'enamorament sobtat.
Quan vaig ser a casa i ja pensava que no el veuria mai més, em va trucar, sentir la seva veu tan suau i masculina a prop de la meva oïda em va emocionar com una bleda. Vam estar xerrant una hora més fins que em va dir que el cap de setmana em convidava a passar el dia a Begur, vivia allí. Em va semblar fantàstic. Vam passar tot el cap de setmana junts em vaig quedar a casa seva, vam fer l'amor com només es fa la primera vegada, amb curiositat, amb ganes de descobrir el altre, sense deixar ni un sol racó dels nostre cossos sense carícies. Mai havia fet l'amor d'aquella manera, ell em va portar a experimentar plaers que creia que no existien, els seus llavis jugaven amb els meus amb suavitat fins que m'exigia la meva boca i jo li donava sense recança. Les seves mans recorrien el meu cos amb carícies expertes i plenes de promeses. Jo vaig gaudir del seu cos fins quedar completament satisfeta, tancant els ulls i deixant que tots els meus sentis s'omplissin d'ell. Quan el sentia a dintre meu movent-se amb deler i esperant que jo arribes al seu mateix estat d'excitació, em voltava el cap.
Després de tres mesos intensos, en els que havíem fet l'amor en la sorra de la platja, al seu cotxe en un revolt amagat d'una carretera perduda, quan jo ja el tenia ven ficat a les venes, em va dir que estava casat, que no volia deixar la seva dona, però que de tant en tant necessitava una escapada. Vaig pensar que hagués estat bé que m'avisés, més que rés perquè hi tenia adret. Em va dir que no em volia perdre però que tampoc podia deixar la seva dona, típic. oi? El vaig dir que no el volia veure mai més, que m'havia ferit profundament. No para de trucar-me, però no l'agafo, ja es cansarà.
Així em vaig trobar jo aquell dia, frustrada, decepcionada i brutalment portada d'una revolada a la terra. Feia tres mesos que havia conegut un home, un d'aquells que et fan sentir especial, dels que penses que son com un ancora que et mantindrà sempre surant al costat d'un port segur. El vaig conèixer a principi de primavera, voltava per Barcelona un dia de vacances, intentava descobrir nous racons, visitar museus, i comprar algun llibre. Mentre estava asseguda en una terrassa d'un bar en una aplaça del barri gòtic llegint un llibre que havia trobat en una petita botiga de segona ma, em vaig sentir observada, al aixecar la vista el vaig descobrir, estava assegut dues taules més enllà, llegia la premsa i tenia una tassa de cafè al davant. Tenia el cabell fosc amb metxes platejades a les temples, els ulls eren de color ametlla molt vius i intensos. Tenia la pell morena, com si passes molt temps al aire lliure, anava vestit amb camisa de màniga curta de color blau clar, portava uns texans que en aquell moment ni ho va veure, però més tard es va adonar que li quedaven molt bé.
Al aixecar la vista els meus ulls es van trobar amb els seus, jo estava mig despistada, encara ficada en la història que estava llegint, em va costar uns segons enfocar la vista a la realitat i adonar-me que ell intentava cridar la meva atenció amb mirades descarades i un mig somriure dibuixat als llavis. Quan em vaig adonar del que passava em vaig posar vermella, va ser un acte reflexa per la sorpresa de veure sacsejada el meu somieig literari. Em va saludar amb un gest amb el cap i em va demanar per signes si podia acostar-se a mi. Quan vaig estar segura de que m'ho deia a mi, vaig girar el cap cap a dreta i esquerra mirant si havia algú més que se'l mirés, després d'aquesta petita comprovació tan poc glamurosa, li vaig fer un gest amb la ma dient que d'acord. Es va aixecar al arribar a la meva alçada em vaig adonar que era alt, uns vint centímetres més que jo, caminava de forma segura. Em va dir si podia seure, que feia estona que m'observava i li havia vingut curiositat al veire com estava de concentrada. El vaig trobar una mica descarat, però em va fer gràcia, vam xerrar dues hores, fins que em vaig adonar de que era hora d'agafar el tren que em portaria cap a casa. Em va acompanyar a l'estació, em va demanar el meu número de telèfon i li vaig donar, al arribar el tren i sense donar-me temps a reaccionar em va fer un petó als llavis, va ser tan sorprenent com inesperat, però em va deixar tot el viatge fins a casa amb una sensassió estúpida d'enamorament sobtat.
Quan vaig ser a casa i ja pensava que no el veuria mai més, em va trucar, sentir la seva veu tan suau i masculina a prop de la meva oïda em va emocionar com una bleda. Vam estar xerrant una hora més fins que em va dir que el cap de setmana em convidava a passar el dia a Begur, vivia allí. Em va semblar fantàstic. Vam passar tot el cap de setmana junts em vaig quedar a casa seva, vam fer l'amor com només es fa la primera vegada, amb curiositat, amb ganes de descobrir el altre, sense deixar ni un sol racó dels nostre cossos sense carícies. Mai havia fet l'amor d'aquella manera, ell em va portar a experimentar plaers que creia que no existien, els seus llavis jugaven amb els meus amb suavitat fins que m'exigia la meva boca i jo li donava sense recança. Les seves mans recorrien el meu cos amb carícies expertes i plenes de promeses. Jo vaig gaudir del seu cos fins quedar completament satisfeta, tancant els ulls i deixant que tots els meus sentis s'omplissin d'ell. Quan el sentia a dintre meu movent-se amb deler i esperant que jo arribes al seu mateix estat d'excitació, em voltava el cap.
Després de tres mesos intensos, en els que havíem fet l'amor en la sorra de la platja, al seu cotxe en un revolt amagat d'una carretera perduda, quan jo ja el tenia ven ficat a les venes, em va dir que estava casat, que no volia deixar la seva dona, però que de tant en tant necessitava una escapada. Vaig pensar que hagués estat bé que m'avisés, més que rés perquè hi tenia adret. Em va dir que no em volia perdre però que tampoc podia deixar la seva dona, típic. oi? El vaig dir que no el volia veure mai més, que m'havia ferit profundament. No para de trucar-me, però no l'agafo, ja es cansarà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)