Si fos possible estimar-te a cada moment, però no puc. 

I em dol. 

I sento que no t'estimo prou. 

I penso que, potser, tot s'ha acabat. 

Perquè hi ha moments que son meus. 

Que no els vull compartir. 

Perquè hi ha moments que la teva absència m'omple més que la teva presència. 

Perquè t'estimo precisament perquè no hi ets. 

Per respectar els meus moments. 

I no puc entendre com et puc estimar més quan estàs lluny. 

Quan només ets un record que, de vegades, em sembla tan llunyà. 

I és llavors quan m'adono que sí t'estimo prou o potser massa. 

Perquè és quan no hi ets que t'estimo fins sentir que m'omplo de tu.