divendres, 10 d’octubre del 2014

ABSÈNCIA






Em copsa el record, l'enyorança etèria i gebradora que dibuixa teranyines en les branques fràgils del meu arbre d'estimes. Se'm revela de sobte el buit etern del forat negre que deixen aquells que un dia omplien de llum, feien de guies i guardians de una infantessa nua i orfe. La meva consciència em fueteja amb la duresa de la nostàlgia colpidora de l'absència d'aquells que només pots estimar des del record.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada