Aquest bloc és només una illa a on vaig desant les meves pensades sobtades, sense cap aspiració més que la deixar-me anar. Que sigueu feliços!
divendres, 10 d’octubre del 2014
ABSÈNCIA
Em copsa el record, l'enyorança etèria i gebradora que dibuixa teranyines en les branques fràgils del meu arbre d'estimes. Se'm revela de sobte el buit etern del forat negre que deixen aquells que un dia omplien de llum, feien de guies i guardians de una infantessa nua i orfe. La meva consciència em fueteja amb la duresa de la nostàlgia colpidora de l'absència d'aquells que només pots estimar des del record.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada