VORÀGINE.

La nit perfila el teu rostre amb ombres misterioses, el reflex de la lluna es filtra per la finestra mostram-me el teu cos prohibit, petites llàgrimes d'estels cobreixen la teva pell com gotes d'aigua que provoquen la meva set. Un núvol amaga la lluna i la foscor es fa còmplice de la nostre voràgine secreta, tan intensa com breu. La teva boca ardent em tatua el teu nom a la pell, perquè no et pugui oblidar mai, perquè no pugui pensar mai que t'he somiat.