IMAGINAR-TE.

M'agrada seguir els teus moviments tranquils amb la mirada disfressada d'indiferència, m'agrada veure com ocupes els espais monòtons del meu dia a dia i els deixes plens records que quan no hi ets, et fan present en cada moble que has tocat, cada silenci que has cobert de paraules entonades amb la melodia profunda de la teva veu. Escolto el aigua de la dutxa i els ulls em reflecteixen imatges del teu cos cobert per la humitat que regalima per la teva pell, com una gota de rosada per la fulla resseguin-la tota, fent dibuixos en el seu camí cap el tronc per finalment caure a terra. Convertint així un acte quotidià en un salvavides del matí avorrit i espès a la feina, puc imaginar una i altre vegada el reflex del teu cos al mirall, Les teves mans capturen la meva cintura creant una proximitat tan palpable que la teva olor es barreja amb l'aire que respiro, posant colors a les imatges que han quedat gravades en la meva retina. El teu petó de comiat és una promesa de la retrobada que fa que al deixar buida la portada, el temps deixa d'existir, de tenir valor, de tenir sentit.