Impossible desfer-te del record constant d'una vida viscuda en un lloc llunyà i estrany.
Impossible pretendre refer el que has viscut, d'esborrar errors i guarir ferides que de tant temps obertes, han creat un nou espai en el temps viscut.
Impossible fer-te perdonar per allò que no saps que has fet.
Impossible i inútil, per no dir avorrit i cansat intentar viure la teva vida intentant fer feliços als que no entenen o escolten res més que el que s'imaginen, no el que coneixen.
Deixar fluir el temps i fer camins que et portin als racons plans d'una existència real, amb moments amollats pel coneixement i enteniment dels que escolten amb el cor acostumat a la veu que els parla, sense pervertir intencions.
Dibuixar una porta en el mur que t'impedeix seguir caminant per obrir-la i trobar la llibertat.
Francesca Reche.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada