No vull conformar-me amb el teu record
No vull viure una vida de moments prestats
Ets massa important, massa intens per a mi
Tot s'ha tornat una espera de la pròxima trobada
Tot es torna passat, per què el present vola ràpid
Tot és una voraç espera del demà
Em desperto al meu llit solitari, amb la pell freda
Les mans buides, els llavis secs
Els records es barregen amb la realitat
Recordo o somio que els teus llavis han devorat els meus?
Les teves mans han lliscat per la meva pell fent que esclati el desig?
La teva llengua ha fet camins que t'han dut al centre del meu plaer?
El teu cos s'ha reclinat sobre el meu mentre enfonsaves el teu cap en el meu coll?
Les teves mans han enlairat els meus malucs per buscar la unió de la nostra intimitat?
Sento les teves carícies al meu cos, els teus llavis han deixat petjada en els meus
Sento el gust, la teva olor, el teu tacte, però no sé si és real o he tornat a somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada