En un petit instant has omplert de colors un dia gris.
Només amb un vers ple de paraules que omplen de música el silenci.
Amb quatre ratlles em fas viure la nit omplint-la de carícies, de besos, de sospirs.
Encara no t'he sentit la pell, encara do m'has encuirat amb tendresa, encara no has callat els meus llavis amb besades.
Però amb un petit vers has desat records en els meus buits, i has fet que els batecs del meu cor siguin lleugers com el batec de les ales d'una papallona que descobreix el món per primera vegada.
un petit vers com gotes de pluja sobre la terra assedegada que espera la tormenta
ResponEliminaCom sempre, m'agrada