 |
| Foto de ElenaG. Trobada a internet. |
de la memòria traïdora
sense avís omple de records
la soledat plena d'oblits
Mai la teva presència havia estat tan present com des de que no hi ets. Fiblades de buits llisquen en les nits fredes cobertes amb llençols aspres, rentades les carícies per esborrar la teva olor.
L'absència sempre fa mal perquè ho omple tot.
ResponEliminaAferradetes!