LA MEVA FORÇA (CONTINUACIÓ 6)

Van quedar els dos estesos sobre el terra de pedra. Respiraven fort, encara. De cop la Teresa es va incorporar per poder mirar al seu sogre. Encara era un home atractiu, era molt barroer, però tenia un cos jove encara, sinó fos perquè era un malparit...

Estava mig despullada, tenia les galtes enceses i els ulls li espurnejaven, en Tomàs va pensar que era una bona femella, segur que li donaria una bona descendència. Però aquells ulls també li deien que era una dona forta, amb un caràcter per domar. I ho va saber de seguida.

-Molt bé, Tomàs, es això el que vols per salvar la teva dinastia, oi? M'avindré amb una condició.

-Condició? Qui t'has cregut que ets per posar condicions? Faràs el que et mani i a callar.

-Ni ho somiïs, faré el que em dius, m'avindré a tenir els teus fills, seré la teva amant per poder-los portar a aquest món, però vull participar en el negoci familiar, sé que ho puc fer, no vull només tenir fills, rentar roba, cuinar i fer totes aquestes feines que fan les dones i que les acaba secant i avorrint de tot. Vull  ser part del negoci.

-Les dones no esteu fetes per això, només serviu per parir fills i ocupar-vos de les feines de la casa i dels vostres homes. Com ho faries?

-Només necessito que m'ensenyis el funcionament del negoci del carbó i de la fusta, vull conèixer als teus clients, vull ser amb tu quan vagis a Olot a fer les vendes. Vull que tothom sàpiga que t'ajudo a dur el negoci. I, a canvi- el va interrompre quan va veure que ell tornava a posar pegues- a canvi et deixaré muntar-me quan vulguis.

Mentre li deia allò el va començar a acariciar. Li va treure el membre i el va fer créixer masegant-lo amb mans expertes, després li va acariciar amb la boca fins que va trobar com l'home estava a punt de tenir u orgasme. Va parar, se'l va mirar als ulls i li va dir:

-T'hi avens? -ho va dir amb veu xiuxiuejant.

-Maleïda siguis, mossa! No et prometo res, però sí que ho provarem, deixaré que m'acompanyis i després ja veurem com va tot.

La Teresa va fer un riure de triomf. Es va aixecar les faldilles i es va asseure a sobre de l'home. El va fer entrar a dins d'ella i amb moviments lents el va fer cridar de plaer.

A fora hi havia la Ramona escoltant. Estava palplantada al costat de la porta. Duia a les mans una safata amb una mica de cafè i un tros de pa amb oli per dur-li al seu amo com feia sempre a les tardes, quan al ser al davant de la porta va sentir veus a dins. Per un moment es va pensar que devia ser algun client, però al cap d'uns moments va sentir la veu de la Teresa, es va sorprendre una mica, però quan ja tenia la mà a sobre del pom de la porta, es va aturar, no s'ho podia creure. Allò que sentia eren gemecs? No estarien cardant aquell parell? Però en el fons no es va sorprendre, sabia quina mena de persones eren l'un i l'altre. Però allò no s'ho esperava. Al cap d'uns moments tot es va quedar en silenci. Va decidir fer-se fonedissa cap a la cuina, necessitava pensar una mica, no entenia en que estaven pensant aquell parell. Va pensar que si en Tomàs tenia una meuca seria un descans per a la Glòria, però mai havia pensat que arribaria a tenir cap embolic amb la seva jove. Clar que la Teresa sempre estava embolicada en una cosa o una altre. L'havia vist més d'un cop amb en Pau. Ella sabia que en Pere no era normal, però fer-se l'amant del seu sofre? Que devien estar tramant aquell parell? Va pensar que tindrien problemes, allò no era natural. No entenia a aquella noia. No li semblava una mala persona, però la seva manera de comportar-se era immoral. Ai, senyor i la Glòria? Allò acabaria molt malament.

La Teresa estava satisfeta. No li agradava anar-se'n al llit amb en Tomàs, es sentia com obligada a pagar un preu per allò que ella considerava que hauria de ser d'ella. Ella era la dona del l'hereu de la casa hauria d'estar permès que hi participés en el negoci familiar. Però, en comptes d'allò, les lleis li prohibien de formar part. No és que li molestés fer l'amor amb en Tomàs, havia de reconèixer que aquell home sabia fer-la gaudir amb el sexe. No entenia com la Glòria li tenia tanta por. Havia vist com s'encongia quan en Tomàs era a prop d'ella, i si mai la tocava, només que fos per casualitat, la dona quedava tremolosa i pàl·lida. No és que la Teresa no sabés que en Tomàs podia ser un home rude i brusc, ho sabia. Però si li donaves el que ell volia, si eres una mica atenta amb les seves necessitats, li podies treure molt. Des de la primera trobada que havien tingut al seu despatx, en Tomàs la duia a reunions amb clients, amb el comptable, amb l'advocat. L'havia presentat com a la seva jove, els deia que la noia tenia curiositat, que per a ell era com una filla, que en Pere era més d'estar-se al mas. Tothom s'ho van prendre a broma i no van fer cas, feien com si ella no hi fos. L'únic que li havia dit el seu sogre era que a les reunions ella s'havia de mantenir en silenci, que si havia de dir res, esperés a que estiguessin sols. Ella no va estar d'acord en un principio, però va haver de cedir. Es va dir que allò era de moment, que arribaria un dia en que ella podria prendre decisions com un home, que la respectarien.

Va deixar de veure's amb en Pau. El noi es va enfadar una mica, però va cedir, li va dir que ja tornaria, que el que tenien ells dos era massa important. Ella sabia que era cert, no només li agradava el sexe amb ell. Era tot ell que la tenia captivada. Però per ella era més important el poder. Havia de portar fills i ho faria. La Ramona era un altre problema. Tot el dia se la mirava amb aquells ulls tan negres i acusadors. La Teresa estava segura de que la dona estava al cas del que feien en Tomàs i ella i que no ho aprovava, però havia de callar. Més li valia.

Les trobades amb en Tomàs van ser bastant freqüents. Ell la buscava molt sovint. Es notava que el home estava obsessionat amb ella. I ella jugava amb això. Una nit es va colar a la seva habitació en mig de la nit. Ella dormia i de sobte va notar que li tapaven la boca. Va obrir els ulls i el va veure. Estava inclinat a sobre d'ella i li xiuxiuejava que no cridés, que s'estigués quieta. Ella va voler treure-se'l del damunt, però era un home molt valent i la tenia immobilitzada. Li va dir que sabia que havia tingut la regla, sabia que no estava prenyada. Havia de complir amb la seva part del tracte. Mentre li xiuxiuejava a l'oïda aquelles paraules li anava apujant la camisa de dormir. La va obligar a obrir les cames per penetrar-la. La Teresa es va poder treure la mà que li tapava la boca i li va dir que així, no, que esperes un moment. Ell va afluixar la pressió sobre ella deixant que la noia es pogués moure. Ella li va dir que havia d'estar humida, sinó li faria mal. Li va agafar la mà i li va guiar cap el sexe dient-li  que la toqués. El va fer abaixar el cap cap els seus pits i li va fer mossegar-li els mugrons. Ella va arquejar el cos de plaer. Això va fer que en Tomàs encara s'excités més. Li va resseguir aquell cos tant jove i calent amb la boca fins arribar-li al entrecuix. Va sentir com la noia li enfonsava el cap perquè no parés. La va sentir tota excitada i no va parar fins que no va sentir com li venia un orgasme intens. Va ser llavors quan ell va entrar a dins de la Teresa. Ella el va rebre amb encara ganes de més. Li empenyia amb les cames per obligar-lo a seguir. El llit grinyolava, però els amants no s'adonaven de res. Fins que el silenci es va fer de nou. Només es sentia el cant dels mussols i els grills. En Tomàs es va aixecar del llit i la va mirar allà estesa, mig nua, tan jove, tan forta. Va pensar que si la Glòria hagués estat la meitat de dona del que era la Teresa, podien haver estat feliços. Però la Glòria era una dona freda i poruga. Qualsevol cosa la espantava, mai estava a punt per ell. Sempre havia acabat forçant-la a fer l'amor i ella sempre plorava. Allò el feia enfadar molt, la menyspreava i li feia ràbia que mai estigués contenta de veure'l, ans al contrari, sempre l'evitava, sempre posava aquella cara de corder a punt de degollar. El treia de polleguera!

-Espero que aquest més sigui el bo, Teresa, és el que vam quedar. -Li va dir mentre es posava els pantalons.

-Ara vull dormir. Ves-te'n.

-No em parlis així, sents?!

-Com vols que et parli? Com la bleda de la teva dona? Això no és el que tu vols, Tomàs, i ho saps. -Li va dir mentre li feia un somriure provocador. Si no fos tan bona al llit! Va pensar en Tomàs.

-Ella és millor persona que tu.

-Potser sí que ho és, però és a mi a qui desitges.

-Només per tenir un descendent.

-Ah, sí? Doncs una cosa et diré. Quan em quedi prenyada no em tornaràs a tocar. Si ho fas et denunciaré. Et deixaré com el mal parit que ets. Sé com tractes a la teva dona, li he vist els blaus.

-No m'amenacis, tu no ets qui per parlar-me així. Ningú et farà cas si dius res. I faràs el jo digui.

-No, Tomàs, només faré el que jo vull. Vull un hereu per a aquest mas com el vols tu. Tu ets qui me'l pot donar. Però seré jo qui dirà quan i com.En Tomàs es va acostar al llit i la va agafar dels cabells aixecant-la un pam del llit. La Teresa va reprimir un crit de dolor, en comptes de cridar el va mirar de fit a fit als ulls i va riure. Ell la va deixar anar. Va sortir de l'habitació molt enfadat. Tenia raó, la molt meuca tenia raó. La volia. Volia tenir aquell cos tan tebi i tan receptiu a prop d'ell. Aquella dona estava feta pel sexe, oi tant com sí! I la molt bruixa ho sabia! Bé, mentre la pogués muntar ja li estava bé. Ella tenia raó. La somiava moltes vegades. Estava obsessionat amb aquells pits, aquell darrere quan caminava. Li feia pujar la febre quan la veia rentar la roba a la font. La molt truja ho sabia i el deixava veure més tros del normal del seu escot. Era un diable però li agradava, i molt.

Al altre costat del passadís estava l'habitació d'en Tomàs i la Glòria. La Glòria havia sentit els grinyols del llit de la Teresa i d'en Pere, en un principi va pensar que els nois estaven fent l'amor, es va estranyar perquè sabia com era el seu fill, però va pensar que potser estava fent un esforç. Després va sentir la veu d'en Tomàs. No s'ho podia creure! En Tomàs i la Teresa? Com podia la Teresa...? En Pere ho sabia?

La Teresa es va quedar molt satisfeta al llit. Satisfeta físicament i orgullosa del seu poder. Si era allò el que havia de fer per tenir el que volia, per tenir poder sobre els homes, ho faria. Tampoc hi perdia res. Només a en Pau... Per un moment es va posar nostàlgica. En Pau era l'únic home que li havia arribat al cor. Quan el veia pel mas sense camisa, amb aquell cos que ella coneixia tan bé, sense poder acostar-se a ell, sense poder besar aquells llavis... L'enyorava i molt. Un dia va anar al mercat d'Olot i el va veure del bracet amb una noia, anaven tots dos rient i parlant, semblaven molt contents i animats. Es va posar tan engelosida que per poc no crida. Se'ls va imaginar fent l'amor com quan ho feien ells dos i alguna cosa se li va fer trencadís per dins. Va haver de recordar-se moltes vegades que en Pau no era més que un treballador del mas, que no li podia oferir res. Amb aquest pensament va continuar endavant, però a les nits solitàries o quan el veia amb la roba enganxada al cos per la suor, l'enyorava molt. Però tenia un propòsit i el duria a terme. Per molt que el cor se li trenquès cada vegada que el veia amb una altre dona, per molt que desitgés sortir d'allà corrents amb ell... A més, ara ja era massa tard. Estava en estat. No havia dit res encara, però aquell mes havia tingut una falta. Per fi totes els seus plans començaven a agafar forma. Amb un fill hereu de mas Font de Martí, ella tindria més força dins de la casa.