COVARD

Marxo en mig de la nit, encara dorms, confiat, esperant que el matí et vingui a despertar. No vull dir-te adéu, per això me'n vaig, fugint en mig de la nit que conspira amb mi. T'he donat un tros de mi, t'he  lliurat la intimitat més callada de mi. No puc dir-te adéu, però ho faig perquè quedar-me seria rendir-me a una realitat per la que no estic preparada a enfrontar. Des de la primera carícia que les teves mans van pintar en la meva pell, des del primer bes que em vas robar quan et pregava que no ho fessis, vaig saber que estava perduda, els teus ulls m'arrossegaven al foc de les teves abrasades, desitjava perdrem, temia perdrem, però sabia que no havia destí per mi si et tenia al davant. Per això marxo a mitja nit, callada, plena de tu i buida de voluntat, covard.