He tornat tard com em sol passar sovint últimament. t'enyoro a cada moment, els minuts, les hores se'm fan eternes des de que no hi ets. Cada racó de la casa em fa pensar en tu. Encara sento la pressió del teu cos contra el meu quan m'enllito a les nits, és com si el teu cos encara s'arrapes contra el meu cercant aquells moments de plaer que tant ens agradaven.
M'he ficat a la dutxa per mirar si l'aigua freda, gaire bé glaçada d'aquest octubre esborra els records que persisteixen en quedar-se arrapats a la meva inconsciència per atacar-me en els moments més febles. He deixat que l'aigua corres per el meu cos nu, però ha tornat tot a mi de nou. Aquell dia en que sense avisar, mentre em dutxa preparant-me per anar a la feina, et vas colar a la dutxa amb mi, vas mirar-me d'aquella manera tant profunda i amb la mirada fosca de desig, em vas agafar amb una mà per la cintura i encrestant-me contra les rajoles em vas besar ferotge, vas recórrer el meu cos amb el neguit de qui creu que ja no ho tornarà a fer mai més, vas guanyar terreny al aigua humitejant el meu cos amb la teva llengua, fins que et vas apostar entre les meves cames, el baf i la pressió del aigua calenta van amortitzar els meus crits de plaer. Em vas treure de la petita banyera estirant-me al terra em vas fer l'amor salvatgement, entre els espasmes de plaer vaig intuir que allò era un comiat. Les llàgrimes van rodolar per les meves galtes en una barreja de delit i tristor.
I vas marxar, t'he esperat durant dies, però avui m'han dit que t'han vist amb la teva dona, que semblava que estava-ho millor. He notat com una trencadissa per dins, en aquell instant he sabut que jo havia perdut, que tot el que m'havies promès havia mort.
En el joc de l'amor de vegades es guanya i de vegades es perd, jo he fet les dues coses, primer vaig guanyar al gaudir de tu en aquelles trobades prohibides, ara he perdut al sentir la teva absència. Pagaré el preu, i pot ser un dia tornaré a guanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada