DEPREDADOR

Et mirava l'esquena mentre marxaves, caminaves lentament cap a la sortida del jardí de l'hotel. Tremolant, amb un sanglot esperant sortir-me del coll, les mans agafades fort, esperava, pregava que et giressis, que desfessis el teus passos i m'envoltessis amb els teus braços com havies fet abans, que, amb els teus llavis fregant els meus, em diguessis que no pensaves marxar, que et quedaries amb mi, que pintaríem de colors els dies grisos i posaríem llum a les nits sense lluna. Com havies fet abans, abans de deixar-me allà dreta al jardí esperant que et giressis.

Les imatges de nosaltres em venien borroses per culpa de les llàgrimes que desbordaven els meus ulls, et vaig veure la primera vegada  que havíem quedat per conèixer-nos després de moltes cartes, d'alguna trucada i de moltes excuses covards per endarrerir aquell moment en que la por i la inseguretat em paralitzaven. Vam quedar a Girona, a la porta del hotel on vas llogar una habitació per aquell cap de setmana en que havíem de descobrir si tot era una fantasia o era tot el que ens havíem imaginat als nostres missatges. Eren missatges intensos, plens de passió, plens d'esperança de aconseguir la felicitat cercada per tots dos. Tots dos ens sentíem sols, tots dos sentíem que ens mancava alguna cosa més intensa, més profunda. Sentíem una soledat que ens afogava a les nits insomnes i als dies solitaris, plens de silencis que no sabíem com omplir.

Ens vam enamorar amb la primera mirada, jo vaig sentir que totes aquelles paraules escrites prenien vida als teus ulls. Tos els sentiments que s'havien arrapat a les parets del meu interior buit cobraven una realitat inesperada. Quan em vas agafar les mans i et vas acostar a mi per fer-me el primer petó et vaig llegir als ulls tot el que m'havies escrit tots aquells mesos. Al sentir-te els llavis fregant els meus tantejant el moment, al sentir-te el alè barrejant-se amb el meu, vaig saber que t'estimava, allà, per sempre, sense retrocés.

Cada vegada que em vas fer l'amor, amb cada carícia que vas pintar al meu cos, amb cada solc que que la teva saliva va traçar en el camí de descobrir-me els anhels, cada vegada que vas entrar dins meu fent que m'estremís fins al punt d'haver mort i tornat a néixer en cada espasme de plaer, vaig saber que estava sentenciada, mai més seria lliure, la meva ànima havia quedat per sempre més penjada de tu.

Fins que van arribar els silencis, després d'aquells mesos de trobades, de fer-nos l'amor en els moments més intensos de la nostra descoberta, van arribar els teus silencis, no em vas tornar a escriure que m'estimaves, que esperaves els moments robats al destí per poder sentir la meva pell al palmell de les teves mans, per sentir el sabor més íntim de mi a la teva boca. Ja tot això només vivia en mi, era jo la que et somiava i desitjava, la que esperava que tornés aquell a qui li vaig donar tot el que hi tenia per donar. Però no vas tornar, vas deixar un buit tant gran, tan negre, tan espès que m'afogava, em despertava a les nits pensant que sentia la teva veu en lloc del silenci.

Fins que t'he vist sortir d'aquell hotel que havia estat testimoni del que em vas prendre, i no anaves sol, tot es va tornar fosc, mil llums de colors han omplert el camp de visió dels meus ulls. No anaves sol, una altre dona ocupa l'espai que un temps enrere havia ocupat jo. La miraves i parlaves com havies fet amb mi. Has passar pel meu costat sense veurem, i jo miro la teva esquena allunyant-se de mi.