Aquella escletxa que la concentració
Forma en la teva entrecella
L'expressió amagada d'un somriure
Quan em mires mentre em trec la roba
Et conec les guspires del color de les fulles a la tardor
Quan desperto al mig de la nit i sé que m'estàs esperant
Esperant que sigui totalment conscient en el moment
Que les teves carícies em cerquen sota els llençols
plens d'arrugues que descriuen les anteriors abraçades
Et conec la temperatura del teu alè al prendre els meus llavis amb els teus
Resseguint-los amb la teva llengua freda i humida
Et conec la tensió del cos quan m'estrenys contra el teu cos nuu
Mentre preparo el dinar fent que la barrera de la meva roba
Destorbi el teu contacte
Et conec quan creus que no m'adono
I em segueixes amb la mirada
Metre camino entre la gent
Et conec i m'agrada conèixer-te per deixar que tu em descobreixis
Tot i les incerteses de cada nova trobada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada