Els records venen i van, ballen en la meva ment despertant antics somnis, les olors que un dia em van fer volar la imaginació. La mateixa olor del teu cos després de la dutxa del matí mentre et contemplava pel mirall mig difuminat pel baf de l'aigua calenta.
Aquella cançó que les teves mans arrencaven a les tecles d'aquell vell piano. Les mateixes mans que creaven música al acariciar la meva pell.
Els teus records queden adormits en racons que no sé que existeixen fins que un capvespre, al peu d'una platja solitària, el xiuxiueig de les onades del mar em porten el so de la teva veu dient un t'estimo mig callat però ple de passió.
El record de la primera vegada que el meu cos va sentir el frec del teu fent que riuades d'esgarrifances electrifiquessin el meu sistema nerviós.
Records que es barregen amb amb somnis que mai no han passat, però que s'instal·len en mi creant una realitat paral·lela i confusa que distorsionen els meus sentiments.
Els records que venen i van.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada