S'havia posat les sabates noves, el vestit era vell, però l'havia planxat i s'havia penjat una flor a un dels ullals. Portava el cabell ven pentinat i recollit amb una cua fluixa, la llum dels fanals li feia brillar amb reflexos blaus de tan negre que el tenia. Els ulls els havia pintat amb una mica de ratlla negra, per acabar de donar-los forma, malgrat que tenien un bonic dibuix. Els llavis li brillaven fen ressaltar la seva ben perfilada forma.
Havien quedat sota les estrelles, en el segon banc del parc del petit poble on vivia ella, ell era de fora, però no gaire lluny. Els havia presentat una amiga d'ella que treballava amb ell. Ell de seguida li havia demanat per quedar. A ella li va agradar la aparença despreocupada d'ell. Ara l'esperava amb un somriure als llavis i el cor ballant-li al pit. Ell va aparèixer al fons del camí, caminava a poc a poc, una mica xulesc, Quan van estar de cara, ell la va agafar pel colze i va començar a caminar, parlant de tot i de res.
A partir d'aquell dia es van anar veient sovint. Ella cada dia estava més enamorada. Un dia la seva amiga li va dir que havia sentit a dir que el seu pretendent no tenia bona fama, que vigilés amb ell, semblava que havia tingut una altre xicota amb la que havia tingut problemes, ella no s'ho va creure, amb ella es portava molt bé. Fins aquella nit.
Ja feia quatre mesos que anaven junts, ella estava molt enamorada, ell li deia que també. Ell havia intentat tocar-la per sota del vestit, però ella no volia, era massa aviat. Ell es va enfadar i la va deixar allà sola. Va plorar tota la nit. Per què li havia dit que no? No se l'estimava? No ho feia tothom? I si el perdia? Al cap de dos dies ell la va tornar a trucar. Van quedar a casa d'un amic d'ell. Quan van arribar ella va veure que estaven sols, es va espantar una mica però de seguida va pensar que estava fent un gra massa. Ell li va portar una cervesa, ella no volia veure, no ho feia mai. Ell es va enfadar una mica, li va dir que era normal que ho feia tothom. Ella no volia que es tornés a enfadar i s'ho va veure, li va pujar al cap, no estava avesada a les begudes alcohòliques. Ell la va començar a besar i a acariciar, ella estava marejada però el va deixar fer perquè no s'enfadés. Quan ell li va ficar la mà per sota de la faldilla i li va treure les calces, ella li va dir que no, que parés, que no estava preparada. Ell va començar a cridar i a insultar-la. Li va dir que era una estreta, que no pensava deixar que jugués amb ell. Era la seva noia i era normal que tinguessin relacions sexuals. Ella plorava i li deia que no s'enfadés, que ella l'estimava però que era molt aviat. Ell la va insultar, la va amenaçar amb deixar-la. Ella va cedir, tenia por, d'ell, de que la deixés, de tot, estava marejada. Ell va riure baixet, triomfant i la va despullar amb brusquedat, li feia petons per tot arreu, ella plorava fluix perquè ell no la sentís. Va sentir con li obria les cames i la penetrava, va sentir dolor, ell no va parar fins que no va estar satisfet. La va deixar allà tirada, plorant, tapant-se amb la roba una mica esparracada.
Al cap de uns dies la va tornar a trucar, ella no volia quedar, però ell va insistir amb una veu molt dolça, li deia que sentia molt el que havia passat, que li volia demanar disculpes. Ella va cedir, encara l'estimava. La va portar amb el cotxe a un lloc on no hi havia ningú. Ella es va espantar una mica, però ell va treure de la guantera del cotxe una capseta petita amb un anell a dins, era barat, sense valor, però ella no ho sabia. Ell li va demanar si es voldria casar amb ell. Ella plorant li va dir que sí. Ell la va besar, primer a poc a poc, després es va anar esverant, ella es va espantar una mica i li va demanar que parés. Ell la va mirar molt seriós i li va dir que havia de ser la seva dona tenia dret a fer l'amor amb ella quan volgués. Ella li va dir que ara no, que quan es casessin. Ell es va enfadar molt, la insultava i com ella no cedia, la va pegar. Li va donar una bufetada que la va deixar sense alè per la sorpresa i pel cop. Ell li va dir que la culpa era d'ella que el feia enfadar, que es portés bé i tot aniria bé. La va començar a despullar, ella callava mirant per la finestra. La va tornar a penetrar, aquesta vegada li demanava que participés, li deia que es mogués. Ella plorava i callava. Ell es va enfadar, la va penetrar molt durament. Quan va acabar li va ordenar que es posés la roba bé i la va deixar a casa, plorant, tremolant. Fins que la seva mare la va trobar arraulida a un racó de l'estreta escala. La va pujar a casa i li va fer explicar tot. La mare va plorar amb ella i li va dir que no patís, ara era a casa.
Sis mesos després estava asseguda al banc d'aquell parc on va començar tot. Tenia la mà sobre la seva panxa rodona, tenia una mirada perduda als ulls, mentre acariciava aquella petjada d'un passat dolorós va pensar: "qui ets tu?"
