No puc detenir el temps, fer-lo inalterable i silenciós,
temps d'aigües tranquil·les i musicals com el mar en calma
forçar al rellotge a ser impassible i immune a les seves desfetes.
Recuperar els moments en que l'únic important eren les nostres trobades,
fer immortals tots els instants en que el món canviava el seu rol, no havien preses
no havia dolor, només tu i jo, envoltar-nos de petites guspires d'amor i carícies.
No puc detenir el temps, però puc mirar en els records i fer-los instants immòbils,
banyar-me en els teus llavis, fer de les teves mans esponges suaus i sabonoses,
tornaré a refugiar-me en els teus braços i em faré un llaç amb les teves cames.
Mirant la meva imatge al tèrbol mirall, t'albiro al meu darrera, embolant-me amb
els teus braços, somrient i el temps, per fi, torna a tenir sentit.
No puc detenir el temps, però puc reviure els teus besos que s'han fet versos en el meu cor.
Francesca Reche.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada