PERDUDA

         PRIMERA PART


Ja creia que no se'n sortiria, feia hores que caminava perduda, completament desorientada. S'havia desviat del camí de la manera més ximple, badava amb el cap ple de cabòries, darrerament tenia el cap molt espès. La motxilla començava a pesar massa, sense ni adonar-se'n s'havia anat fent fosc i la boira ho havia esborrat tot, no veia el camí ni cap senyal per orientar-se. De sobte, al mig del camí va veure una tapia, la va seguir fins que va trobar una porta de ferro, empenyen-la s'obrí amb un grinyol trist i esgarrifós. Colant-se a dins i seguint el camí, se li presentar al davant una masia, semblava vella i abandonada, acostant-se a la porta la va intentar obrir, oops!! sí, estava oberta, ficant el cap pel forat de la porta va cridar un "hola?", silenci, es colar a dins i movent el lot per l'estada es va adonar que encara hi havien mobles, una llar de foc i al fons una escala de fusta que es perdia en la foscor.
   

        Un cop a dins va tancar la porta al seu darrera i una esgarrifança de superstició li pujar per l'esquena fins la nuca, els cabells se li van eriçar, agafant aire i aixecant el cap es va endinsar cap a la llar de foc; ostres tu, hi havien troncs! traient un encenedor de la motxilla va agafar unes revistes velles que hi havien sobre la taula i es preparar per encendre un bon foc.

 
         Quan va tenir encès el foc, es va adonar que al prestatge de sobre la llar de foc hi havien unes espelmes, les encengué i es va sentir més tranquil·la. Ara podria menjar una mica, miraria de dormir fins el matí i amb una mica de sort trobaria algun poble on pogués demanar ajut. Es va asseure en una butaca que, cosa estranya, estava neta de pols, es va disposar a menjar-se l'entrepà mirant el foc que cantava alegre i juganer llançant guspires que petaven contentes com si fos un joc. Un cop calmada la fam que feia estona li punyia l'estomac, es va relaxar traient-se les botes i movent els dits alliberats del seu captiveri, se li començaren a tancar els ulls, va decidir pujar al pis de dalt a veure si estava de sort i trobava un llit a on poder descansa els seus ossos cansats.


          Pujava les escales a poc a poc, mirant que no hi hagués cap esglaó trencat, un cop a dalt es va trobar amb un passadís llarg i ple de portes tancades, les va començar a obrir trobant-se amb unes estades preparades per ser ocupades:


      -Que estrany...-va pensar- és com si esperes que vinguessin els seus habitants.


        Obrint l'última porta es va trobar amb una habitació preciosa, amb un llit amb uns llençols de colors suaus, amb flors estampades i molts coixins, hi havia un escriptori amb una llibreta  de pell, molt elegant, oberta, apropant-si va veure que semblava un diari, es va demanar si seria molt indiscret que llegís una mica, només per conèixer a qui pertanyia aquella habitació que l'havia captivat.