.jpg) |
| Imatge trobada a internet. |
encara entre la realitat i la fantasia, mig adormida mig desperta,
m'enllaço una mica més en el nus encerclat del teu cos.
La meva pell,encara càlida per la nit, palpa endormiscada la forma del teu cos,
despertant en mica en mica, la vida i el desig que la matinada va adormir.
Com una ploma moguda per una brisa discreta em giro cap tu, per veure
els teus ulls plens de somnis, velar-se per la proximitat del meu cos.
La teva mà sura per la meva columna fins el abisme de la meva esquena, trobes un pon en els meus malucs que et porten fins allà on vam escalar límits impossibles la nit abans, em deixes amb la promesa del després per fer cim en els meus pits endurits per l'expectació.
El matí es torna nit, la nit es torna matí, l'infinit ets tu en el sender del meu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada