Segona part.
La
Esther es va llevar el matí després del desconcertant cap de setmana am,b una
forta ressaca de sentiments. Senti en el més profund del seu cor que havia
comés un error, un gran error. Com ho havia de portar ara tot plegat, com seria
tot a partir d'aquest cap de setmana. Va anar cap el mirall del bany i es va
mirar a la cara, els ulls li lluïen d'una manera diferent, a les galtes tenia
dues taques vermelles d'emoció i els llavis exhibien un somriure estúpid,
d'aquells que només tenim quan estem enamorats. Això no era bo, no.
Es
va vestir i va anar cap a la feina, avui seria un dia dur si no es podia
concentrar, treballava en una floristeria, li encantava la seva feina, sempre
envoltada de mil flors de brillants colors i perfums fantàstics, des de feia
dos anys la portava ella, els amos li havien confiat la botiga, ella ho feia de
gust. En arribar es va posar la bata que duia per feinejar al jardí i al hivernacle.
Va sentir una vibració a la butxaca de la bata, va treure el mòbil i va veure
que tenia un missatge d'en Miquel, el va obrir i el llegir:
"Com estàs, Esther? He passat un cap de setmana genial amb tu, li
he estat donant voltes i no sé com dir-t'ho sense fer-te mal i sense perdre la
nostra gran amistat. Saps que et necessito i que t'aprecio molt com amiga, ets molt
important per a mi. No sé perquè he perdut tan el cap aquests dos dies, sempre
t'he he trobat atractiva, però per sobre de tot està la nostre amistat. No li
puc dir a la Glòria el que ha passat entre nosaltres, saps que mai no havia fet
res així, sempre li he estat fidel, jo no sóc d'aquesta mena. Que en penses,
Esther? creus que sóc molt cruel? Creus que ja no et mereixo com amiga? Creus
que ens podríem veure per parlar?"
Es
va quedar glaçada amb el telèfon a la ma, li estava dient que per a ell havia
estat un error? satisfactori, però un error? Va començar a recordar la nit
passada, el moment en que ell la havia besat a la cuina, quan la va aixecar per
portar-la a la habitació. Un cop allí la va deixar a sobre del llit besant-la,
resseguint amb la llengua els seus llavis, introduint-se a la seva boca fent
que el cap li voltes, li va acaronar els pits, jugant amb els mugrons, primer
amb les mans i després amb la llengua, ella va sentir com tot perdia sentit
tret d'aquelles carícies, el seu cos es va començar a moure per demanar més. Li
va baixar per la panxa entretenint-se un moment en el seu melic, li va mossegar
suaument les cuixes, les hi va separa i va començar a acariciar el seu sexe amb
passió, a la Esther se li va escapar un crit i li va agafar el cap amb les mans
com perquè no marxés. Quan ella va pensar que ja no podria més i va esclatar en
un orgasme ven fort, ell la va penetrar, li petonejava el coll mentre la anava empeguen
cada vegada més intensament, ella el va envoltar la cintura amb les cames i amb els braços es va agafar fort a
la seva esquena, com si tingués por de caure l abisme al que ell la estava
portant. Quan va acabar es van adormir
abraçats el un al costat del altre, a mitja nit es van despertar amb gana, van
fer una mica de sopar, quan van acabar ell es va acomiadar per anar-se'n a
casa.
I
ara li deia que tot havia estat un error? Però si havia estat el millor polvo
que havia fet en molt temps! No es podia creure que ell no hagués sentit el
mateix que ella, simplement li semblava impossible. Li va contestar el
missatge.
"De de bo et sembla que no va significares per a tu, Miquel? No et
vull pressionar, saps el que penso de tot això, però es que a mi em va sembla
increïble. Clar que respecto el que tu vulguis fer, mai et voldria retenir a la
força, però, no creus que si va passar tot allò és perquè tu també ho volies?
Potser que la teva relació amb la Glòria no sigui ta bona com dius? Bé, no et
vull atabalar, naturalment que serem amics, signifiques molt més per a mi que
una trobada calenta. Si vols parlar ja saps on sóc."
El va
enviar i va esperar el que ell decidia, no pensava suplicar res, havia començat
ell, ella ja ho volia, sí, però ell ho va començar. Quan va ser l'hora de dinar
va anar a un parc que quedava a la vora de la botiga, tenia tres hores per
dinar, quan feia bo sempre anava a aquell parc, hi havia un llac artificial i
un bosc que feia molt bona olor a pins, s'estirava a sobre de l'herba a
descansar i a llegir una estona i després anava a caminar o a córrer pel bosc.
Va ser en aquell parc on van quedar dos dies més tard per parlar, en Miquel li
va dir que l'acompanyaria a dinar i podrien xerrar.
Quan
ella va arribar ell ja hi era, havia
estès una manta a sobre de l'herba i havia preparat un picnic. Molt maco, va
pensar la Esther, així no serà tan difícil que et perdoni, oi? -va pensar
ella. Però quan el va veure amb aquella
camisa negra i els texans que li marcaven el cul d'aquella manera que a ella li
agradava tant, va pensar que potser podria jugar una mica. El mal ja estava
fet, ara a ella li havia agradat, i estava segura de a ell també. Se li va
acostar, el va mirar i va esperar que fos ell el que parlés, no li pensava posar
fàcil, d'això res. Ell la va agafar de la ma i acostant-se li va fer dos petons
a les galtes, ella va mirar de que els seus llavis quedessin molt a prop i li
va posar una ma al pit, sentint per sota de la camisa el vell que li cobria el
pit, ell va dubtar un moment, la Esther es va adonar que no era indiferent a la
seva proximitat. Van seure va dinar i ell li va tornar a explicar tota la
història que ja li havia dit en el missatge. Ella l'escoltava mirant-li els
llavis i els ulls quan parlava, es va asseure de manera que ell pogués tenir
una bona vista de les seves cames, que ell de tant en tant movia per mostrar
una mica més, es va adonar que es posava nerviós, de tant en tant, de manera
casual, li tocava un braç, una cuixa i ella veia com el tacte suau de la seva
pell no el deixava indiferent. Li va proposar de fer un passeig pel bosc, ell
va accedir, van anar caminant i parlant, de tant en tant ella deixava que el
seu cos es recolzés contra el d'ell, ell en un acte de reflexa la agafava de la
cintura, la Esther podia sentir com la seva ma s'estava una mica més del conte al
baix de la seva esquena, gaire bé fregant el final d'aquesta. Van arribar a un
lloc en el que ella li agradava aturar-se a descansar, ell es va recolzar en un
arbre i la mirava amb aquella mirada fosca del cap de setmana, ara sabia que la
desitjava tant com ella a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada