DESOBEINT A LA RAÓ

    Es va despertar després d'aquella nit boja, li feia mal el cap i tenia la boca seca. Com carai havia arriba a casa? No recordava res. Es va aixecar i va anar cap el lavabo, quan anava a obrir la porta va sentir el soroll de la cisterna del bater i es va sobtar, qui collons hi ha allà dins, donant dues passes cap al darrera va esperar. En obrir-se la porta va veure sortir amb cara de son a en Miquel que se la va mirar, li va dir "bon dia" apropant-se li va fer un petó al llavis. Es va quedar allà palplantada esperant que el seu cervell li donés senyals de que tornava a funcionar i li passava el viscut la nit abans.

    Es va dirigir cap a la habitació i el veure estirat damunt del llit despullat i en posició com de convidar-la a acompanyar-lo.

    -Miquel, tinc el cap desert, em pots dir que ha passat,o creus que és millor que no ho recordi?
    -Apa, Esther, no fumis que no ho recordes -va dir tapant-se amb el llençol, el que va ser una llàstima perquè el que veia li estava agradant molt, Déu, com li agradava en Miquel!.
    -Disculpa, però crec que em vaig excedir amb les copes ahir, com a minim va estar bé? -li va demanar amb un mig somriure.
    -Noia, per a mi sí, ja volia tornar-ho a repetir...
    - Molt bé, perdona'm un moment, vaig a donar-me'n una dutxa, si vols a la cuina hi ha cafè, hi trobaràs coses per esmorzar.

    Va anar cap a la dutxa i obrint l'aigua freda es va ficar sota del aigua, va deixar anar un sospir i tancant els ulls el seu cap va començar a funcionar. Al acte va pensar que no podia ser, li venien imatges de la festa d'ahir, recordava haver ballat molt, haver begut massa i a en Miquel, ja feia mesos que sentia una gran atracció per ell, però mai no hagués intentat res, estava compromès i era el seu amic i confident, però s'havia despertat quelcom a dins seu que feia que cada vegada que el veia li vinguessin ganes de tirar-se a sobre d'ell i treure-li la roba,.. Massa temps de sequera, potser.

    Va sortir de la dutxa i mentre s'eixugava li van venir els records al cap. Déu! Va ser ell qui l'havia seduït! Recordava la pista de vall i com des de allí havia trobat la mirada d'en Miquel, no li treia els ulls de sobre, ella es va començar a moure una mica provocadora per a veure què, i ell li va fer un gest de que s'apropés, recordava ser al seu davant i que ell la havia agafat per la cintura i la havia apropat a ell, recordava com havia sentit el seu alè humit i calent al seu coll, recordava l'esgarrifança que li va recórrer l'esquena. Va sentir els llavis d'ell tocaven la seva orella i com amb veu ronca li havia dit que la desitjava, que ja no podia aguantar més, La Esther va notar com tremolava tota ella, feia tan que ho volia allò que ara li va venir un atac de pànic, el cor li va començar a bategar fort, se'l va mirar i va veure com tenia la mirada enterbolida pel desig. Li va tocar la cara i mirant-lo al fons dels ulls el va besar. Ell la va prémer fort contra el seu cos i ella va poder trobar l'excitació d'en Miquel. Allò la va fer desesperar, va notar com les mans d'ell li engrapaven els malucs  i baixant cap a les cuixes li posava la ma per sota de la faldilla, va sentir que li faltava l'aire quan la seva ma va arribar a les seves calcetes i separant-les delicadament li va acariciar el sexe. Recordava tot allò i li va pujar tot el foc de la nit passada, va anar cap a la cuina i el va trobar allí, fent l'esmorzar.

    -He recordat alguna cosa, Miquel.
    -Sí? -li va dir girant-se per mirar-se -la -Que en penses?
    -Que és una llàstima que encara no ho recordi tot.

    En Miquel va deixar estar la cafetera i es va apropar a la Esther, la va agafar pel cinturó del barnús i la apropar a ell mentre els seus ulls es trobaven i es convertien en dos pous foscos on es van enfonsar tots dos, amb una ma li va desfer el llaç,mentre que amb l'altre la va agafar pel clatell i va buscar els seus llavis, la seva boca. A ella li estaven venint imatges de la nit abans, el seu cervell començava a desfer-se de la boira. En Miquel li va treure el barnús mentre ella li treia els pantalons. No s'ho podia creure, tot allò estava passant. La va agafar a collportar cap a la habitació.