DESENGANY

     Aterres en la realitat amb un aterratge forçós, sense tenir a punt els paracaigudes, ni la llanxa salvavides, sense saber ben bé com has arribat fins aquí. Després d'un temps en el que tot semblava anar-te de cara, en el per fi havies trobat la persona amb la que connectaves, amb la que podies fer l'amor després d'una apassionada baralla, a la que podies obrir la teva ànima sense disfresses, mostrar la teva cara real sense maquillatge, la feina rutllava en el sentit correcte, tot allò que planeges sembla que creix per donar bons fruits. I de sobte, un dia, la bombolla esclata com si no hagués existit mai, només deixa un petit polsim de records, un regust a la boca que et recorda que sí que va existir, però que ja no hi és.

     Així em vaig trobar jo aquell dia, frustrada, decepcionada i brutalment portada d'una revolada a la terra. Feia tres mesos que havia conegut un home, un d'aquells que et fan sentir especial, dels que penses que son com un ancora que et mantindrà sempre surant al costat d'un port segur. El vaig conèixer a principi de primavera, voltava per Barcelona un dia de vacances, intentava descobrir nous racons, visitar museus, i comprar algun llibre. Mentre estava asseguda en una terrassa d'un bar en una aplaça del barri gòtic llegint un llibre que havia trobat en una petita botiga de segona ma, em vaig sentir observada, al aixecar la vista el vaig descobrir, estava assegut dues taules més enllà, llegia la premsa i tenia una tassa de cafè al davant. Tenia el cabell fosc amb metxes platejades a les temples, els ulls eren de color ametlla molt vius i intensos. Tenia la pell morena, com si passes molt temps al aire lliure, anava vestit amb camisa de màniga curta de color blau clar, portava uns texans que en aquell moment ni ho va veure, però més tard es va adonar que li quedaven molt bé.

     Al aixecar la vista els meus ulls es van trobar amb els seus, jo estava mig despistada, encara ficada en la història que estava llegint, em va costar uns segons enfocar la vista a la realitat i adonar-me que ell intentava cridar la meva atenció amb mirades descarades i un mig somriure dibuixat als llavis. Quan em vaig adonar del que passava em vaig posar vermella, va ser un acte reflexa per la sorpresa de veure sacsejada el meu somieig literari. Em va saludar amb un gest amb el cap i em va demanar per signes si podia acostar-se a mi. Quan vaig estar segura de que m'ho deia a mi, vaig girar el cap cap a dreta i esquerra mirant si havia algú més que se'l mirés, després d'aquesta petita comprovació tan poc glamurosa, li vaig fer un gest amb la ma dient que d'acord. Es va aixecar al arribar a la meva alçada em vaig adonar que era alt, uns vint centímetres més que jo, caminava de forma segura. Em va dir si podia seure, que feia estona que m'observava i li havia vingut curiositat al veire com estava de concentrada. El vaig trobar una mica descarat, però em va fer gràcia, vam xerrar dues hores, fins que em vaig adonar de que era hora d'agafar el tren que em portaria cap a casa. Em va acompanyar a l'estació, em va demanar el meu número de telèfon i li vaig donar, al arribar el tren i sense donar-me temps a reaccionar em va fer un petó als llavis, va ser tan sorprenent com inesperat, però em va deixar tot el viatge fins a casa amb una sensassió estúpida d'enamorament sobtat.

     Quan vaig ser a casa i ja pensava que no el veuria mai més, em va trucar, sentir la seva veu tan suau i masculina a prop de la meva oïda em va emocionar com una bleda. Vam estar xerrant una hora més fins que em va dir que el cap de setmana em convidava a passar el dia a Begur, vivia allí. Em va semblar fantàstic. Vam passar tot el cap de setmana junts em vaig quedar a casa seva, vam fer l'amor com només es fa la primera vegada, amb curiositat, amb ganes de descobrir el altre, sense deixar ni un sol racó dels nostre cossos sense carícies. Mai havia fet l'amor d'aquella manera, ell em va portar a experimentar plaers que creia que no existien, els seus llavis jugaven amb els meus amb suavitat fins que m'exigia la meva boca i jo li donava sense recança. Les seves mans recorrien el meu cos amb carícies expertes i plenes de promeses. Jo vaig gaudir del seu cos fins quedar completament satisfeta, tancant els ulls i deixant que tots els meus sentis s'omplissin d'ell. Quan el sentia a dintre meu movent-se amb deler i esperant que jo arribes al seu mateix estat d'excitació, em voltava el cap.

     Després de tres mesos intensos, en els que havíem fet l'amor en la sorra de la platja, al seu cotxe en un revolt amagat d'una carretera perduda, quan jo ja el tenia ven ficat a les venes, em va dir que estava casat, que no volia deixar la seva dona, però que de tant en tant necessitava una escapada. Vaig pensar que hagués estat bé que m'avisés, més que rés perquè hi tenia adret. Em va dir que no em volia perdre però que tampoc podia deixar la seva dona, típic. oi? El vaig dir que no el volia veure mai més, que m'havia ferit profundament. No para de trucar-me, però no l'agafo, ja es cansarà.