Caminar pel teu cos amb la emoció de la descoberta
Enfonsa-me en el mon dels teus secrets
Sentir com sense avís, el teu rostre pren possessió de la meva quotidianitat
Les teves mans tèbies em fan vestits a mida
Les teves tempestes són els baluards per les meves quietuds
No importen les nits d'insomni, no importen els dies morts
Tot està ple de les imatges de les nostres batalles íntimes
De les derrotes consentides, dels sospirs muts pels llavis mossegats
Caminar pel teu cos amb la emoció de la descoberta
M'allibera de desitjos reprimits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada