RECORDAR CAMINS

Els vidres estaven entelats, feia una hora que estàvem allà dins tancats xerrant, esperant que parés de ploure, però no semblava que ho hagués de fer, ens havíem aturat en un marge de la carretera, al costat d'un bosc, no en coneixíem més que de haver parlat un parell de cops en la sala de cafè de feina, però havíem connectat, era la primera vegada que estàvem sols i erets molt interessant, tenies moltes coses que explicar i jo moltes ganes d'escoltar, m'agrada que m'expliquin vivències. M'explicaves la música que t'agradava, i me l'anaves posant, era jazz, m'agrada el jazz. De sobte un llamp va inundar de llum el cel, va omplir de claror l'interior del cotxe i ens vam trobar mirant-nos als ulls, quan es va fer fosc de nou, vaig trobar el teu alè a la meva galta, em vas dir que feia molt que et mories per besar-me, i jo, lliscant els meus dits pel teu cabell arrissat i fosc, et vaig dir. "fes-ho." Va ser com tornar a tenir vint anys, ens vam besar fins que els llavis se'ns van inflar, les nostres mans van començar a descobrir el cos del altre, i al cap de poc, estàvem al seient del darrera traient-nos la roba. Va ser excitant i revelador. 

Ara estic asseguda al meu despatx i per la porta entre oberta et puc veure al teu, de tant en tant em mires i somrius, i jo penso que potser m'escaparé al magatzem a buscar folis o el que sigui i esperaré a que em segueixis, un cop allí, crec que ens podríem perdre entre els pilots de material d'oficina i al terra, damunt de tota aquella impersonalitat ens podríem tornar a trobar els cossos per recordar els camins que ens van portar al estassis aquella nit de pluja.