TORNARÉ A PER TU (1)

   Em trobava asseguda al porxo de la vella casa on passava uns dies de retir. Era una petita casa de cara al mar, era blanca amb la pota pintada de color verd. Totes les cases d'aquell petit poble estaven a la vora del mar, era un poble al costat de Dublín, era tranquil i silenciós. Menys al estiu, segons em van dir els veïns amb els que havia parlat, llavors venia molta gent a gaudir de la platja, aquesta història està ambientada a la tardor i jo sóc catalana, es a dir, que quan em van dir que algú hi anava a aquella platja per banyar-se em va venir fred. Però suposo que ja estaven acostumats a aquell clima i a aquelles agües glaçades.

   Feia dies que estava voltant per Irlanda i, per casualitat m'havien parlat d'aquell poble, vaig llogar una habitació en un White Cottage, era una casa molt maca amb habitacions blanques amb vistes al mar, al estiu devien ser molt maques però ara, al setembre amb els dies tempestuosos que estàvem tenint feia una mica de basarda mirar per les finestres. La meva habitació tenia finestres a dues de les seves parets, el que, a la nit, amb tempestes com la d'aquesta nit em posaven realment nerviosa.

   Durant el sopar, que compartia amb els amos de la casa ja que no hi havia ningú més, em van explicar tot d'històries d'aquells contorns, la pluja picava amb força als vidres de les finestres i els llamps feien que tot agafés un color pàl·lid i tenebrós. Aquelles dues bones persones no tenien res de diferent de la resta de persones de la illa, però ara, allà tots tres sols i amb aquell temporal, les seves cares semblaven haver agafat un aire misteriós. Eren alts i prims, ell tenia l'esquena una mica encorbada, ella era nerviosa, semblava que sempre estava a l'aguait, Mentre estàvem sopant i parlant, bé ells parlaven, jo només me'ls escoltava amb molta atenció, m'encanten les històries de misteris, tot i que després no podia dormir, però mai havia donat l'esquena a un perill que m'excités. Tenien les cares plenes de pigues, ell havia treballat de pescador fins que van heretar aquella casa i es van muntar aquell negoci, van invertir tots els estalvis en modificar una mica la casa i els havia quedat molt maca. No tenien fills, o això em vaig pensar jo ja que no hi vaig veure cap foto per en lloc que m'ho fes pensar, ells tampoc no s'havien referit mai a que en poguessin tenir.

   Després de sopar vaig sortir a fora a passejar una mica com feia cada nit, semblava que havia parat una mica la tempesta, l'aire era net i fred, tot estava en silenci, només sentia el mar, les onades encara eren una mica embravides, però era com si la calma volgués tornar a envair-ho tot. Em vaig encaminar cap a la platja estava deserta i tranquil·la, el cel encara estava cobert de núvols gruixuts i grisos. Anava caminant amb el cap clot pensant en totes les sensacions estranyes que estava sentint en aquell lloc, sempre havia estat una persona molt sensible i intuïtiva i des de que estava aquí els meus nervis estaven una mica alterats per la meva imaginació. Quan vaig ser a l'alçada d'unes grans roques que sortien del mar i quedaven ancorades a la platja, en aixecar la vista, vaig captar una visió una mica esgarrifosa, estava allà sola, lluny del poble, el cel plomis feia que tot estès ple d'un silenci espès, d'una quietud falsa, hi bufava un aire fred que no s'adeia amb aquella sensació de ambient tancat, era com si tot s'hagués aturat, i allí, sobre les roques, amb un abric o capa amb mànigues que es movia amb el vent, hi havia la figura d'un home.

   Portava els cabells llargs deixats anar al vent, semblava capficat, la postura de les seves espatlles denotaven una tristesa o una preocupació profunda. Me'l vaig quedar mirant intentant esbrinar quin podia ser el motiu d'aquella càrrega, d'aquella tristor, quan es va girar i va semblar que em mirava, vaig sentir els seus ulls clavats en mi sense veure'ls, em va recórrer una esgarrifança, a l'hora que l'estomac em feia un salt d'emoció, com si hagués algun record a dintre meu que que s'hagués despertat al veure aquell home. Donant mitja volta vaig desfer el camí cap a la casa, de tant en tant em girava per mirar si encara hi era, continuava allà, immòbil i solitari.

   En arribar a la casa ja era fosc, vaig anar cap a la cuina, era buida, em vaig preparar una tisana per dormir, tenia problemes per fer-ho des de feia molt de temps, me la vaig emporta cap a la meva habitació i vaig tancar la porta. Vaig anar al bany i preparant un bany calent amb sals aromàtiques, vaig posar música suau, deixant la tassa a la vorada de la banyera em vaig despullar. Al quedar-me nua dempeus al mig del bany em va venir una esgarrifança que em va fer girar cap a la gran finestra que ocupava gaire bé la totalitat de la paret del meu darrera, per uns segons em va venir la imatge del home de les roques de la platja, per un instant va ser com si ell fos allà fora, darrera l'obscuritat de la nit mirant-me, el més estrany era que allò no m'espantava, vaig sentir com una alegria d'un retrobament llargament esperat. Em vaig ficar a l'aigua, i vaig deixar anar un sospir, vaig tancar els ulls mentre m'anava bevent la tisana. Em vaig adormissar o no sé com explicar-ho, però de sobte vaig obrir els ulls i el vaig veure assegut  al costat de la banyera, s'havia tret l'abric, duia unes botes altes, uns pantalons estrets negres, com d'anar a muntar a cavall i una camisa blanca amb mànigues amples i el coll descordat fins a mig pit deixant entre veure el vell arrissat i negre que cobria una par del seu pit. No em vaig espantar, era com si l'estigués esperant. Ell tenia el cap cot, els cabells agafats a la part del darrera del cap amb una cua fluixa, els seus cabells eren negres i arrissats, un manyoc de cabells li cobrien la cara, al mourem va aixecar el cap, em va mirar amb aquells ulls negres i ardents, com si la seva ànima estigués cremant, tenia unes pestanyes espeses i corbades. el seu nas era gran però li donava una expressió de caràcter i fermesa, els seus llavis entreoberts eren vermells i plens, va semblar voler parlar però es va aixecar i em va donar la meva bata. Em vaig aixecar, l'aigua regalimava el meu cos, ell em va mirar i una guspira es va encendre en aquella foscor.