Música de jazz sonava en la sala
Gent que reia i parlava amb veus estridents
Em vaig perdre en el so de les notes
Em vaig refugiar als braços del saxofon d'en Miles Davis
Cada nota era el record d'una carícia descoberta en el recer d'una barca oblidada
D'una platja solitària que acomiadava el sol moribund
Dues boques que parlen d'amor sense paraules
Llengües que dibuixen desitjos callats en la pell sensibilitzada per l'anhel
El piano despulla els cossos del amants deixant les pells al recer de la lluna
Una mà que es recolza en la meva espatlla nua em torna a la realitat
Uns ulls foscos emmirallen els meus pensaments
La mà estesa em prega un ball
Uns moviments sinuosos em desperten el desig de viure el que he somiat
La música t'ha dut a mi per escriure les notes d'una cançó d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada