Es
van casar a l'església del poble, va ser una festa alegre per tothom, menys per
la Glòria. Tenia por, no estava convençuda, no volia tenir fills, no amb en
Tomàs. Però, què podia fer ella? Com negar-se? Va arribar la nit, eren a la
seva nova habitació de casats al mas de Font de Martí, a la Glòria li agradava
la casa, era molt bonica i còmoda, però li feia por estar sola amb en Tomàs. La
va fer entrar a l'habitació quan van marxar els convidats. En Tomàs estava una
mica begut, li feia pudor l'alè a vi. A la Glòria se li va girar l'estómac al
sentir aquell alè a la seva cara, en Tomàs la va besar i li va engrapar un pit,
ella va deixar anar un crit d'espant, ell va riure i li va ordenar que es
tragués el vestit. Es va asseure a la cadira que hi havia recolzada a la paret
i se la va quedar mirant amb un somriure als llavis, li agradava la timidesa de
la Glòria. Ella es va començar a treure la roba a poc a poc amb mans tremoloses
i lluitant per deixar de plorar, al seu cap sentia les paraules de la seva mare
dient-li que havia de tenir paciència i deixar-lo fer. Es va quedar davant
d'ell nua, amb un braç es tapava els pits petits, amb l'altre mà es cobria amb
pudor el pels rosos del pubis, com si es volgués protegir. Ell la mirava amb
els ulls plens de desig, es va aixecar a poc a poc i li va fer treure les mans
per poder contemplar-la, li va fer aixecar la cara i la va torna a besar,
aquesta vegada va anar amb compte, com si la volgués tastar, ella es va relaxar
un mica, ell la va empènyer fent-la caure al damunt del llit, fent que la
Glòria s'espantés una mica. En Tomàs es va treure la roba sense deixar de
mirar-la. Quan la Glòria va veure el sexe del noi tan gran i aixecat va fer un
petit crit i una mirada d'espant li va néixer als ulls, cosa que va fer que en
Tomàs rigués satisfet. Li va obrir les cames i la va començar a acariciar les
cuixes fins a trobar el tacte suau del pel que cobria el sexe de la noia, el va
trobar humit i calent, això el va excitar tant que se li va posar al damunt la
va penetrar amb una empenta. La Glòria va cridar espantada, li va fe mal, no
s'ho esperava, però ell no la va escoltar va empènyer i empènyer deixant anar
gemecs de plaer, fins que es va sentir satisfet. Es va estirar al costat de la
noia i li va fer un copet a la cuixa dreta, com dient que havia estat bé. La
Glòria va girar el cap i plorava en silenci, per un moment va pensar que allò
li agradaria, però havia anat tan ràpid, que s'havia espantat. Va pensar que
potser la pròxima vegada aniria millor.
Després
de la primera nit havien vingut unes altres totes si fa no fa, en Tomàs es
començava a cansar una mica, no tenien res en comú, la Glòria era una dona
tímida i callada, era una bona dona, treballadora i respectuosa, però s'avorria
amb ella. La va deixar fer la seva amb el seu hort i la casa i ell tornar a fer
com quan era solter. Treballava les terres tota la setmana, el diumenges a la
tarda anava al bar del poble on es torbava amb els seus companys de sempre,
bevien vi i parlaven de les terres, del preu del bestiar i les collites. Alguna
vegada visitaven la casa de meuques que havia a la carretera que anava cap a
Girona. Amb la Glòria li feia l'amor més per obligació que per plaer. Ella no
semblava gaire disposada a gaudir d'aquelles trobades, tot i que no li negava
mai, però fer l'amor amb ella era fred i ràpid. Es va quedar prenyada al mes de
casats. Durant els mesos en que ella estava més grossa la va deixar estar,
buscava consol amb les meuques i tenien una noia que els anava a ajudar a les
feines de la casa que sempre estava disposada a deixar-se grapejar per l'amo
del mas. La Glòria els va enxampar la primera vegada al graner que hi havia al
darrera de la casa. Va anar buscar les eines per treballar en el seu hort i va
sentir sorolls, es va pensar que no fossin rates. Va pujar a poc a poc al
altell amb el cor accelerat per la por, no li agradaven les rates. Quan va ser
a dalt de tot va mirar sense treure el cap del tot i va veure en Tomàs amb els
pantalons abaixats, la noia de fregar estava amb les faldilles aixecades per
sobre del malucs, la part de a dalt del vestit el tenia descordat i li sortien
els pits plens, tenia els mugrons drets i rosats. Ella estava a sobre d'ell i
tenia el sexe d'en Tomàs a dins de la boca. Li llepava i li tocava amb les mans
amb moltes ganes. De cop el va deixar anar i en Tomàs va fer un renec de ràbia,
ella va riure, ell la va agafar i la va estirar a sobre de la palla i posant-se
al seu damunt la va penetrar. La noia el va abraçar amb les cames i amb els
peus li empenyia les anques perquè li entrés més en dins. La Glòria va baixar
en silenci sortint d'allà va anar a l'hort, es va quedar tremolant i pensat en
com aquella noia semblava gaudir d'allò que a ella li feia por. Va recordar la
cara de plaer de la noia i d'en Tomàs i es va preguntar perquè ella no sentia
el mateix. Va plorar mentre treballava, pensant que si en Tomàs tenia aquella
noia la deixaria a ella en pau. Havia parit el seu primer fill, en Pere, al cap
de poc d'haver nascut el primer fill va quedar-se prenyada del segon, en Josep,
al cap d'un any del naixement del segon fill va tornar a quedar prenyada però
aquest cop no va anar bé, era una nena però va néixer morta, la pobreta segur
que va morir dels patiments de la mare. Ja no en va tenir més, alguna cosa es
va trencar a dins seu al néixer la seva filla morta. L'únic bo dels embarassos
era que quan tenia la panxa ja bastant grossa en Tomàs no l'exigia les trobades
sexuals. Era el que tenien de bo els embarassos, li donaven llibertat. I així
van passar els anys. Abusos per part d'en Tomàs que semblava que cada dia la
menyspreava més, algun altre avortament, fins que el metge els va dir que
havien de parar, a la propera podia morir la Glòria. Aquesta ja no tenia forces
per més avortaments ni més parts. En Tomàs es va enfadar molt, va dir que per
què volia a aquella dona si ja no li feia servei, ho va dir cridant i clavant
cops de puny i de peus a tot el que trobava al seu camí. Va ser l'única vegada
que la Ramona s'hi va ficar. Li va dir que la Glòria es matava a treballar al
mas, que li havia donat dos fills sans i forts, que ell era lliure de satisfer
els seus instints amb altres dones si li venia de gust, però que deixés en pau a
la seva dona o la mataria. Ell primer va semblar que li clavaria un mastegot,
però, després de pensar-ho uns moments, va cedir, va deixar anar un riure
cruel, tirant el cap cap el darrere i fent moure tot el cos al fer-ho. Encara
era un home jove i fort, es clar que faria el que li vingués en gana. Va deixar
estar a la Glòria. Només de tant en tant, quan arribava molt begut del poble,
la feia complir amb les seves obligacions d'esposa, com li deia ell entre
sanglots. La Ramona els havia sentit des del pis de sota on dormien ella i la
seva filla. No podia fer res, si el provocava gaire corria el risc d'acabar al
carrer i que seria d'elles dues? Així van passar els anys al mas de Font de
Martí.
Va
arribar el dia del casament de la Teresa i en Pere. Es van casar a l'església
del poble i van fer el convit al mas. Van convidar a les famílies més
importants de la comarca. Tota la casa era una festa, tothom bevia, menjava i
ballava, tret d'en Pere. El noi estava assegut una mica allunyat de tots amb un
got de vi a les mans i el cap clot. La Teresa se'l mirava des d'un tros enllà i
va sospirar, quina nit li esperava! Va pensar. El pare del noi també se'l
mirava, estava seriós i tenia les mans plegades en un gest de ràbia profunda,
ell sabia que el seu fill tenia una feblesa, no ho havia dit mai a ningú, però
tenia l'esperança de que al veure a aquell tros
de dona que li havia buscat canviaria. Però no, ell allà que ni se la
mirava, només era bo per dur les terres, allò si que ho feia bé, i l'Enric, amb
ell també tenia molta confiança. En Tomàs no els havia vist mai, però sospitava
que eren alguna cosa més que amics. Allò era una perversió, era pecat.
Cagonsatanàs, el seu fill no podia ser un desviat! Va pensar que si aquella nit
no es portava com un home, al matí parlaria molt seriosament amb ell. Es va
mirar a la Teresa, va pensar que si fos ell, com gaudiria de domar a aquella
euga! S'havia que la noia era una fera, tenia molt caràcter i era una femella
calenta. Més d'un dia que l'havia vist al bosc amb en Pau. Cony de mossa! Si
ell la pogués arreplegar...
La
Ramona no les tenia totes. Ho anava mirant tot mentre treia plats plens de
menjar cap a fora i entrava de bruts i
buits cap en dins. Va veure en Pere amb cara de qui havien donat una mala
notícia, Va veure la cara de la Teresa quan se'l mirava, però el que més la va
preocupar va ser veure la cara d'en Tomàs. Va veure la cara de ràbia que mirava
al seu fill, l'hereu, ella sabia que el noi no podria complir amb el que
s'esperava d'ell, sabia quina era la seva tara, però se l'estimava com un fill,
tenia l'esperança de que faria un esforç, al menys fins que vinguessin els
fills. Després va veure com en Tomàs es menjava amb els ulls a la Teresa... No,
allò no estava bé, allà passaria una de grossa. Ai, senyor...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada