LA MEVA FORÇA (CONTINUACIÓ 5)

Quan tothom va haver marxat de la festa, la família van seure uns moments a la cuina. Hi eren tots. Els pares del nuvi, els nuvis, l'altre fill que marxaria al matí, la Ramona i la Maria. Es notava una tensió en l'ambient, tots sabien més o menys el que passaria aquella nit, o el que no passaria. En Tomàs va anar cap al seu despatx i va cridar al en Pere. Aquest hi va anar com el que va cap a la seva mort. Tots van quedar en silenci, intentaven escoltar el que passava allà dins. No van sentir res. Al cap de pocs minuts va sortir en Pere i va dir que ell anava a fumar a fora, que el seu pare volia parlar amb la Teresa. Aquesta va aixecar una cella, primer va fer cara com de dir que ella no havia de parlar amb ningú, després s'ho va rumiar i un somriure de triomf mig se li va entreveure a la cara. Es va aixecar orgullosa i, caminant d'aquella manera tan característica en ella, aquella que feia perdre el cap als homes, va anar cap el despatx. Oh, que no hagués donat la Ramona per saber que es deien aquell parell!

Quan la Teresa va entrar al despatx, va tancar la porta i es va quedar recolzada contra aquesta. El seu sogre era dret, estava d'esquena a ella mirant per la finestra. No es va moure durant uns segons. Després es va girar i li va clavar aquells ulls negres a la cara de la noia. Aquesta li va aguantar la mirada amb el cap ben dret. No es va deixar intimidar, sabia que si afluixava un segon, aquell home es pensaria que havia guanyat. No li pensava donar aquell gust. Ella volia marcar el terreny, i ho faria, oh, i tant que ho faria! Havia vist com la mirava, sabia que pensava. Sabia que ella podia tenir poder sobre ell, només havia de jugar bé les seves cartes, i ella era bona jugant a aquell joc, sí, molt bona.

-Bé, Teresa... O t'hauré de dir filla? -Li va dir amb un  mig somriure cruel als llavis.

-Vostè mateix... Però segur que no em vol com a filla, oi, Ramon? -Mentre parlava es va acostar a ell caminant movent els malucs, es va asseure en una cadira i, com sense voler, va deixar que la faldilla del vestit de novia se li aixequés un xic massa. Va veure com els ulls del seu sogre es tornaven més foscos.

-Crec que tindrem sort de tu, perquè el que és el meu fill... Bé, confio en que tu facis servir tot això que tu saps -li va dir senyalant el cos de la noia- per fer que el meu fill compleixi amb el seu deure. Vull nets. Vull que la meva família creixi, vull crear una família forta. Tu em donaràs aquests nets.

-No crec que sigui jo el problema aquí. -Li va dir amb sornegueria -Jo faré el que haig de fer, però sola no podré.

-Segur que saps com tu muntaràs, oi? Ja tens experiència en aquests jocs. Sé que no ets una mosqueta morta, ni una bleda, sé que ets una dona com cal, que saps com fer que un home perdi el cap. -Mentre parlava es va anar acostant a la noia, quan va ser mot a prop, la va agafar d'un braç i la va fer posar dreta, els seus cossos gaire bé es tocaven. Ella el va mirar desafiant, volia veure fins a on podia estibar la corda, fins a on el podi manegar.

-I si en Pere no s'avé?

-Després tu i jo parlarem...

Es va acostar més a ella, la va ensumar els cabells i amb una mà li va resseguir el cos per sobre del vestit. Ella va notar l'excitació d'ell, però el que més la va sorprendre va ser l'excitació que va despertar en ella el contacte d'aquell home. Per un moment es va demanar que com podia ser. Però després ho va entendre. En Tomàs era la mena d'homes que a ella li agradaven. Forts, segurs, sensuals, poderós. Va desitjar que en Pere no la volgués com a companya de llit per veure que faria en Tomàs.

La va deixar anar sense ganes, per gust l'hauria pres allà mateix, a sobre de la seva taula de treball, però era la dona del seu fill, havia de comportar-se. La deixar marxar mirant com es movia aquell cos jove i sensual.

Res. No va passar res. La Teresa ja s'ho pensava. Però la va fer enrabiar molt. Va intentar-ho tot. El va intentar seduir quedant nua al seu davant. El va despullar a ell a poc a poc. El va acariciar, va fer que ell la toqués a ella. Va intentar excitar-lo acariciant-lo amb la boca. Però res. En Pere es va posar a plorar i li va confessar que no podia. Li va demanar que li donés temps, que intentaria complir i fer-li un fill. Ella es va enfadar molt, però no li va dir res. Es va girar d'esquena a ell i es va aguantar les ganes de fer sexe que tenia. Va pensar que ja se'n pescaria la manera. Potser podria quedar-se prenyada d'en Pau i fer passar el nen pel fill d'en Pere. Segur que aquest no diria res. Ja ho pensaria. Havia de mirar com faria per portar les coses al seu favor.Van passar les setmanes i la Teresa i en Pere continuaven igual. En Pere intentava no trobar-se amb la seva dona. Si anava adormir més d'hora que ella, feia veure que dormia quan la seva dona entrava a la habitació. Sempre que podia anava a dormir molt més tard així sempre la trobava dormint a ella. La Teresa li va veure el joc, estava molt ofesa, però podia entendre que a en Pere no li agradaven les dones, o si més no ella no li agradava. El va seguir unes quantes vegades per veure si era que no tingués una altre dona, però va descobrir que no, que era amb el seu amic Enric amb el que passava moltes hores, un dia els va veure en una actitud molt afectuosa a dins de la serradora. Li va dir, estava molt enfadada, com podrien tenir fills, com podrien tirar endavant la seva tasca com a amos del mas si no tenien fills? Com pensava que es posaria el seu pare si s'assabentava de que no la volia tocar? En Pere es va posar a plorar, li va dir que se la estimava molt, que admirava la seva força i empenta, que era una dona fantàstica, però que ell era diferent, que no ho podia dir perquè l'enviarien a la presó. Ella el va entendre. Li va dir que ja trobaria una solució. Farien veure que eren una parella normal i ella ja faria per quedar-se prenyada.

A partir de llavors la Teresa va tornar a les seves escapades amb en Pau. Es trobaven en diferents llocs i feien l'amor. Ella va pensar que si es quedava prenyada d'en Pau faria passar que era d'en Pere i tots contents.

Però no va contar amb en Tomàs. Ell no era un tòtil, ell sabia que era el que li passava al seu fill. No diria res, es clar, seria una vergonya per a ell i per a tota la família, però havia esperat que al tenir al costat una dona com la Teresa s'hauria esforçat. Però veia que tot era com si no estiguessin casats. Cada un anava a la seva. I el pitjor era que aquella noia que no sortia del seu cap, es tornava a veure am aquell mosso de la llenya. Els havia seguit més d'un cop. Els havia vist acoblats com dos animals. Des de que la Teresa havia entrat a les seves vides que no se la podia treure del cap. Ja ni les noies de la casa de putes de la carretera li feien treure el foc que li cremava per dins. Fins que un dia va caure, el pensament se li va ficar al cap com un llamp. Si la Teresa quedava prenyada d'aquell mosso, hauria de mantenir al seu bastard com si fos fill d'en Pere. Oh, la molt truja! Aquest era el seu joc, estava segur! Si havia de quedar prenyada, el seu fill havia de portar sang dels Ferrés, no d'aquell mort de gana! I va tenir la idea. La va fer cridar al seu despatx.

La Teresa estava molesta. Per què la volia veure ara el seu sogre? Els havia vist a ella i en Pau? que nassos volia, ara. Va entrar al despatx i el va veure assegut a una cadira. Tenia la mirada fosca i un somriure mig dissimulat a la cara. De seguida que la va veure entrar li va clavar els ulls a sobre, va sentir con li recorria el cos amb els ulls, la seva mirada era com carícies lliurades després de mol de temps retingudes.

-Teresa, vine, acostat.

Ella va anar fins quedar a pocs passos d'ell, no volia seure, se'l va mirar esperant quina era la seva intenció.

-A que jugues mossa?

-Perdó?

-Et creus que soc un babau?

-Per què hauria de pensar això?

-Sé que el meu fill no té el que un home a de tenir, sé que no t'ha tocat com a marit, sé que et deixes grapejar per aquell pòtol d'en Pau. Que penses fer si et quedes prenyada d'un no res com ell? Penses que el mantindré com si fos el meu net? De debò penses que et seguiré el joc?

La Teresa es va posar blanca, després vermella, primer espantada, després molt enfada. Com gosava parlar-li així? Ella feia el que podia, quina culpa tenia de tenir per marit a un desviat? A en Tomàs encara li va semblar més atractiva així enfada, li veia la ira als ulls brillant coms brases, veia com aquell cos tan llaminer tremolava per la ràbia.

-Et diré que farem, mossa. Jo vull nets que continuïn el llinatge familiar, tu necessites un mascle que et munti. Calla! -Li va escopir quan va veure que ella li volia replicar. -Se de quina mena ets, no et pensis que em fotràs! Et diré que farem i tu ho faràs. Deixaràs de fornicar amb aquell que sembla que t'agrada tant. Tindràs fills de la meva sang.

-Però com vol que passi això si en Pere no em toca? Com vol que jo... -De cop ho va entendre, va veure com en Tomàs la mirava i ho va entendre. -No, de  cap manera!

-Oh, sí, i tant que sí. Ho faràs i et juro que inclús t'agradarà.

La va agafar i la prémer contra ell. La va mirar al fons dels ulls i va veure aquella ràbia que l'excitava tant. La va besar amb passió, amb tota la passió que havia retingut durant tant de temps. La va estirar al terra i li va pujar les faldilles fins arribar al sexe de la noia. Aquesta intentava lluitar per  treure-se'l del damunt, però era més fort que ella. Li va estibar la camisa fins que va deixar els pits al aire. Tenia uns pits grossos i forts. La va acariciar amb la boca, mentre amb una mà li obria les cames per poder arribar a dins d'ella. La Teresa es va adonar que aquell home havia aconseguit posar-la calenta. Era allò el que volia del seu home. Que la posseïes, que fos fort i salvatge. Va respondre a  les carícies d'ell mossegant-lo i esgarrapant-lo. El va deixar que entrés a dins d'ella i el va gaudir. En Tomàs no es sabia avenir, aquella dona era foc, era com un dimoni vestit d'àngel. La va muntar sentint com ella es movia a sota d'ell exigint més i més. La va sentir gemegar de plaer. La va mirar als ulls quan van arribar al orgasme i la va veure amb les galtes enceses i els llavis vermells de mossegar-los.