HISTÒRIES D'UNA VIDA

HISTÒRIES D'UNA VIDA

       Abans de estar completament desperta, una por punyent se li va agafar al estómac. Un soroll conegut de moltes altres nits va posar en guàrdia el seu subconscient. Va obrir els ulls a poc a poc i va creuar els dits de la ma, un intent desesperar de cridar ajut a la providència, els astres o a qui fos que pogués fer res per aturar el que segur passaria. Es va treure el llençol que li tapava el cap i escoltant amb atenció el cor li va fer un salt al pit. Ja tornava a arribar borratxo i amb ganes de brega, a més portava companyia, va començar a tremolar i a esperar que no passés res. De sobte va sentir com aquell animal cridava el seu nom, amb aquella veu rugosa pel alcohol, intentava donar-li un to dolç i de confiança. Es va estremir, però es va llevar, era millor seguir-li la corrent. En sortir de la habitació el va veure assegut a una cadira, al seu costat esquerre hi havia un seu company de borratxeres, tot i que aquell semblava que estava molt millor, això encara li donava un aspecte més sinistre i fastigós, el seu pare feia un somriure estúpid de borratxo i li regalimava un fil de saliva pel costat de la boca, tenia aquella respiració forta i irregular i quan parlava la llengua se li enganxava al paladar, costava entendre el que deia, però des de petita que hi convivia amb aquest pòtol, així que ja estava acostumada, l'entenia perfectament, també la mirada perduda dels seus ulls, li deien que allí manava ell, que anés amb comte, sinó reverien les conseqüències tots plegats. Ella s'hagués enfrontat, però patia per les seves germanes i la seva mare. La mare estava a un racó del menjador, amb una bata plena de sargits, despentinada, amb les espatlles encorbades pel pes de tots aquells anys de patiments i maltractaments, a la cara tenia totes les petjades d'aquella vida tan dura, de moltes hores de treballar per mal mantenir aquella família, de les pallisses sense motiu, les violacions, que ella havia sentit esgarrifada des de la seva habitació  i a sobre aquell tros d'animal li robava tots els diners per anar-se'n de meuques i poder convidar a tot aquell que estigués disposat a aguantar tanta estupidesa en un sol cos. Va veure la mira lasciva que el acompanyat del seu pare li va llançar, tenia tretze anys, encara era una nena però ja començava a despuntar la doneta que seria, li va llençar una mirada assassina i va pensar que si la tocava el matava. Tenia un caràcter molt fort i era valenta però encara era petita i estaven els altres, havia d'esperar uns anys, als divuit ja seria adulta, després podria reclamar la seva llibertat i la de les seves germanes. La van obligar a servir-los unes copes, mentre la mare els deia que la deixessin anar a dormir que ja els hi posava ella, ells va esclatar a riure amb menyspreu, el pare li va ordenar que callés, la va insultar i va dir-li que la nena era més agradable, se li va regirar l'estómac un altre cop, va tancar els punys i els hi va posar els beures, al passar pel costat del company del seu pare aquest la va agafar per la cintura, ella es va desfer d'una revoltada clavant-li una mira d'odi, ells van esclatar a riure, el pare la va deixar anar a dormir. La seva mare li va fer una mirada trista i impotent, ella va entrar a la seva habitació i va veure que les seves germanes dormien, es va ficar al llit i allí va plorar, va plorar tant que li feia mal el pit, es va jurar que quan fos gran marxaria d'aquell infern, que s'emportaria les seves germanes i que mai més ningú la humiliaria d'aquella manera.

       Passejant sense presa pels carrers de la ciutat, aturant-se per mirar els aparadors de les botigues totes guarnides per l'arribada del Nadal, es pot comprar de tot, si tens diners inclús pot comprar la felicitat. Mirava els carres i tots estan canviats, plens de llums, catifes vermelles, i nadales tot pensat per fer-nos creure o obligar-nos a ser feliços, que importa si no tens feina, si no podràs comprar-li al teu fill el regal que vol, si ja no tens aquell ésser estimat al teu costat, és Nadal i has de ser feliç, convidaràs a casa teva o aniràs de convidat a casa dels que, segurament, la resta del any ni se't  passa pel cap de fer-ho, però és Nadal. Va tornar cap a casa caminant a poc a poc, allargant el moment de tancar-se en aquell pis fred i solitari. Ja davant de la porta va ficar la clau al pany i va entrar tancat la porta al darrera de ella, que estrany resultava que en el fons del seu cor aquell acte hauria de estar ple d'alegria per arribar a la seva llar, en canvi, l'únic que sent és tristor per haver d'enfrontar-se a la soledat de la seva vida. Feia fred i la nevera està buida de tots aquell menjars típics d'aquells dies, es deixa caure a sobre del vell i atrotinat sofà i deixa que les llàgrimes corrin gates avall. Fa un any que va fugir de la llar familiar, va posar punt i final a tot allò que no volia viure, va passar fred, gana i por, molta por. Ella volia marxar per començar una vida nova lluny de tot aquell món que odiava, però les coses es van accelerar la nit de Nadal.

       Van sopar aquella nits elles soles, les germanes i la mare, amb la por ficada al cos per si ell es presentava a sopar i a espatllar-ho tot, van riure i xerrar com si no passes res, cap de elles volien que les altres patissin, volien fer veure que eren una família normal, que tot estava bé. Al final es van anar a dormir, i al cap de dues hores, quan la nit ja descansava, quan el silenci s'havia estès pel barri, va arribar ell, el va sentir ficar la clau al pany, maldestre pel influx del alcohol, es va posar tensa i parant l'oïda va esperar. El va sentir com cridava a la seva mare i la feia llevar, va sentir com la ordenar que els llevés a totes i com la seva mare va intentar dissuadir-lo, va ser inútil, ell tenia uns plans i ell manava. Les van fer llevar, les petites ploraven una mica, tenien por, ell va començar a parlar coses sense sentit, volia anar a casa de la seva mare que vivia a quinze kilòmetres de allí, volia celebrar el Nadal en família, eren les tres de la nit i feia fred, però les volia fer vestir i cridar un taxi per anar-hi tots cap allí. Es va imaginar l'espectacle i no va poder més, mirava les cares de por de les seves germanes, la cara de venciment de la seva mare i el seu cervell va dir prou, ja n'hi ha prou, ho va dir en veu alta, allà dreta davant de ell que se la mirava com si fos un cuc al que estava a punt d'esclafar. Ell va donar un pas cap a ella, el tenia tan a prop que li va arribar el seu alè pudent de borratxo, ella va mirar de reüll a la seva mare i va veure el pànic dibuixar al seu rostre, les seves germanes tenien por, tenia una maneta petita agafada fort a la màniga del seu pijama, això li va donar forces, ja n'hi havia prou. Ell la va escopir a la cara quan li va dir -"tu calles i fas el que jo et mani"-  ella li va donar una empenta tan forta que el va fer caure sobre l'estufa de llenya fent que gaire bé es desmuntés. Li va cridar que ja estava farta, que era un malvat i un desgraciat, que ella ja en tenia ven prou, es va girar per entrar a la seva habitació i agafant la seva motxilla va tornar a sortir amb la intenció de marxar, al passar pel costat de les petites  li van dir plorant que no marxes, ella les va mirar i els hi va dir que les tornaria a buscar. La seva mare plorava en un recó i ell la va amenaçar rient i burlant-se, li va dir que no tenia el que havia de tenir, que al cap d'un dia tornaria per demanar que la deixes tornar a viure amb ell. Ella el va mirar amb odi i amb les dents tancades li va respondre -"abans morta" - i va marxar. 

FRANCESCA  RECHE