Només ets un somni, només existeixes a la meva imaginació.
Ets irreal i abstracte, sense ànima ni destí, desplegues el teu encanteri
misteriós i aclaparador, com càntics encantadors de voluntats fràgils.
Només ets un somni que vagueges al meu voltant esperant el moment
de debilitat emocional, aclaparant de incertesa la meva gravitatòria voluntat.
M'adormo esperant la tornada dels teus missatges efímers, de vegades et mostres
intens i perfecte, de vegades em defuges le teva aparició, tot i que sé que hi ets.
Et sento.
La certesa del teu tirànic imperar sobre la meva voluntat a desfer-me de l'addició
de les teves paraules de promeses fal·làcies, és millor rendir-me a la teva tirania
i fer del somni una realitat volàtil, que admetre la teva carestia.
Només ets un somni
Et sento.
Francesca Reche.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada