5na part
Es va
llevar amb la sensació de haver dormit una eternitat, feia temps que no dormia
tota la nit sense despertar-se. Es sentia preparada pels canvis o les novetats
que poguessin haver aquest dia, les assumiria i tiraria en davant. En Pol havia
marxat la nit abans per no molestar. Ell sempre era molt atent.
Entrant a la dutxa va començar a pensar en la conversa d'ahir amb en Pol,
tenia raó en gaire bé tot, o en tot, li costava molt reconèixer que fins ara
havia viscut de manera superficial, que tot i tenir quaranta-nou anys no es
coneixia realment. Tenia pensaments, sensacions que sempre havia cregut que
eren de passada, de moments d'excitació, que no eren importants. Fins la tarda
fatal on va començar tot. Aquelles imatges es repetien una i un altre cop com
si el seu cervell hagués estat mot de temps passant set i de sobte hagués
trobat una font per poder saciar-la.
Quan
sortia de la dutxa va sonar el timbre de la porta, va anar a obrir amb el cabell
encara moll, duia una brusa fins a mitja cuixa que la humitat que encara
regalimava pel seu cos insinuava la nuesa de sota. Es va trobar de cara amb la
Lola, feia un posat insolent i indolent, la va mirar de dalt a baix, en els
seus llavis molsuts es va dibuixar un somriure, els seus ulls van espirejar un
moment abans de parlar.
-Hola, ja saps qui sóc - i amb un mig somriure va tornar a parlar
-M'esperaves?
-Hola,
Sí... No... Bé, passa si vols.
La
Lola la va seguir fins al saló resseguint-la amb la mirada, la Raquel sentia
els seus ulls al seu cos, sentia una tebiesa que li resseguia la columna
vertebral fins al clatell eriçant-li la pell. La va convidar a asseure's i li
va demanar si volia prendre alguna cosa, la Lola li va respondre amb una dels
seus somriures i li va senyalar el sofà perquè seies al seu costat. Ho va fer.
-Deus
pensar que sóc una mica encantada, però tot això és nou per a mi, mai havia
viscut res semblant, en Pol diu que és bo per la Anna i per a mi que tu i jo
parlem.
-En Pol
té raó, i no, no penso que siguis encantada sinó encantadora. Crec que t`hauríem
de demanar disculpes per tot el que t'hem fet passar. Però la nostre excusa és
que no havia mala intenció.
-No
et preocupis, crec que tot pot sortir bé, i això és el que importa.
-Estàs disposada a veure la Anna?
-Es clar
que sí!
-Està
a fora esperant... La truco?
-Sí,
crec que ja és hora de que ens enfrontem i parlem.
La
Lola va agafar el telèfon i va trucar, mentre ho feia la Raquel va anar a la
cuina a agafar uns gots i una ampolla de te fred de la nevera, mentre era allí
va sentir la porta de l'entrada, ja devia haver entrat la Anna, estava
nerviosa, tremolava una mica, allò era
tot desconegut i li feia una mica de basarda. Va anar cap el saló amb la safata,
només entrar la seva mirada va troba la de la Anna, aquesta es va posar dreta i
va esperar que la Raquel deixés la seva carrega a la tauleta per parlar.
-Raquel, em sap greu, jo...
-Calla, Anna, ja està tot parlat, però t`hagués agraït que primer ho provessis
amb mi i no fer tot aquest enrenou.
-Em
sap greu, però no ho haguessis entès, saps que et costen aquestes coses... I no
et vull perdre, però necessito...
Aquí,
la Raquel, que se li havia acostat mentre xerrava li va posar un dit als llavis
per fer-la callar, quan la Anna la va mirar, la Raquel va buscar la seva boca
fent-li un petó molt dolç i ple de retrobada, la Anna va respondre amb passió,
no es recordaven de que la Lola les estava mirant fins que la Raquel la va
sentir al darrera de ella, va sentir com li acariciava les cuixes pujant les
mans fins arribar als seus malucs, es va sobresaltar una mica, però com que li
agradava la va deixar fer, va decidir deixar-se portar per aquelles dues dones,
elles sabrien que i com fer-ho, va continuar besant a la Anna i acariciant-la,
li va començar a treure la roba que li impedia arribar a aquells recons que
tant havia enyorat aquells dies, la va sentir sospirar de plaer, mentre tant la
Lola s'havia tret la roba, només es va deixar la roba interior, va fer girar a
la Raquel per treure-li la brusa i aquesta al veure aquell cos que tant havia
pensat aquells dies es va excitar molt, quan la va tenir nua, la va estira a
sobre de la catifa. La Anna i la Lola es van estirar al seu costat, la van
començar a acariciar mentre de tant en
tant ells també es feien petons, la Raquel estava ja molt excitada i va demanar
que fessin el que fos alguna de elles, la Anna li va començar a acariciar els
pits primer amb les mans, després amb els llavis i la llengua, això encara la
va fer perdre més el cap, quan es pensava que ja no podria més, va sentir con
la Lola començava a acariciar amb la llengua el seu sexe, va deixar anar un
crit de plaer i l'esquena se li va arquejar.
Van
continuar amb aquest joc amorós fins que les tres es van quedar satisfetes, un
cop tranquil·les es van mirar i es posaren a riure, la Anna va dir que pot ser
era hora de marxar. Però la Lola li va dir que perquè no es quedava i ella
marxava, segur que havien de parlar de moltes coses, a la Raquel li va semblar
bé, va mirar a la Lola amb agraïment. Es van vestir i acompanyant a la Lola a
la porta li van dir que fins a la propera, que segur seria molt aviat.
Van estar
tot el dia parlant, quan va arribar el vespre la Anna va anar a la botiga a
comprar, la Raquel va encendre la llar de foc i es va fer un te, a fora plovia,
es va tapar amb una manta, mentre estava allí sola li van venir tots els records
d'aquella setmana i es va posar a plorar, va treure tot el que tenia a dins.
Mai més deixaria d'escoltar el seu cos i el seu cor, a partir d'ara viuria
d'acord a allò que la fes sentir bé. Tenia molta sort de tenir a en Pol com
amic i qui sap si d'ara en endavant la Anna no voldria que juguessin tots tres,
a ella li agradaria molt. I la Anna... La Anna la feia volar, la estimava molt,
aquells jocs segur que feien que la seva vida de parella fos molt més plena.
Recordant els jocs d'aquella tarda, va trobar un pessigolleig en l'entrecuix, Això
era massa! ja tornava a estar excitada!
Quan
va arribar la Anna la va trobar així, davant del foc amb els ulls plorosos però
amb un somriure als llavis, una tassa de te. S'havia mullat una mica amb la
pluja i va agrair l'escalfor de la llar de foc. La Raquel estava més bonica que
mai, deixant la compra al mig del saló,
es va acostar i posant-se al davant de la Raquel, amb un somriure es va
començar a despullar...
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada