INFIDELITAS

5na part

   Es va llevar amb la sensació de haver dormit una eternitat, feia temps que no dormia tota la nit sense despertar-se. Es sentia preparada pels canvis o les novetats que poguessin haver aquest dia, les assumiria i tiraria en davant. En Pol havia marxat la nit abans per no molestar. Ell sempre era molt atent.

   Entrant a la dutxa va començar a pensar en la conversa d'ahir amb en Pol, tenia raó en gaire bé tot, o en tot, li costava molt reconèixer que fins ara havia viscut de manera superficial, que tot i tenir quaranta-nou anys no es coneixia realment. Tenia pensaments, sensacions que sempre havia cregut que eren de passada, de moments d'excitació, que no eren importants. Fins la tarda fatal on va començar tot. Aquelles imatges es repetien una i un altre cop com si el seu cervell hagués estat mot de temps passant set i de sobte hagués trobat una font per poder saciar-la.

   Quan sortia de la dutxa va sonar el timbre de la porta, va anar a obrir amb el cabell encara moll, duia una brusa fins a mitja cuixa que la humitat que encara regalimava pel seu cos insinuava la nuesa de sota. Es va trobar de cara amb la Lola, feia un posat insolent i indolent, la va mirar de dalt a baix, en els seus llavis molsuts es va dibuixar un somriure, els seus ulls van espirejar un moment abans de parlar.

   -Hola, ja saps qui sóc - i amb un mig somriure va tornar a parlar -M'esperaves?

   -Hola, Sí... No... Bé, passa si vols.

   La Lola la va seguir fins al saló resseguint-la amb la mirada, la Raquel sentia els seus ulls al seu cos, sentia una tebiesa que li resseguia la columna vertebral fins al clatell eriçant-li la pell. La va convidar a asseure's i li va demanar si volia prendre alguna cosa, la Lola li va respondre amb una dels seus somriures i li va senyalar el sofà perquè seies al seu costat. Ho va fer.

   -Deus pensar que sóc una mica encantada, però tot això és nou per a mi, mai havia viscut res semblant, en Pol diu que és bo per la Anna i per a mi que tu i jo parlem.

   -En Pol té raó, i no, no penso que siguis encantada sinó encantadora. Crec que t`hauríem de demanar disculpes per tot el que t'hem fet passar. Però la nostre excusa és que no havia mala intenció.

   -No et preocupis, crec que tot pot sortir bé, i això és el que importa.

   -Estàs disposada a veure la Anna?

   -Es clar que sí!

   -Està a fora esperant... La truco?

   -Sí, crec que ja és hora de que ens enfrontem i parlem.

   La Lola va agafar el telèfon i va trucar, mentre ho feia la Raquel va anar a la cuina a agafar uns gots i una ampolla de te fred de la nevera, mentre era allí va sentir la porta de l'entrada, ja devia haver entrat la Anna, estava nerviosa, tremolava una mica,  allò era tot desconegut i li feia una mica de basarda. Va anar cap el saló amb la safata, només entrar la seva mirada va troba la de la Anna, aquesta es va posar dreta i va esperar que la Raquel deixés la seva carrega a la tauleta per parlar.

   -Raquel, em sap greu, jo...

   -Calla, Anna, ja està tot parlat, però t`hagués agraït que primer ho provessis amb mi i no fer tot aquest enrenou.

   -Em sap greu, però no ho haguessis entès, saps que et costen aquestes coses... I no et vull perdre, però necessito...

   Aquí, la Raquel, que se li havia acostat mentre xerrava li va posar un dit als llavis per fer-la callar, quan la Anna la va mirar, la Raquel va buscar la seva boca fent-li un petó molt dolç i ple de retrobada, la Anna va respondre amb passió, no es recordaven de que la Lola les estava mirant fins que la Raquel la va sentir al darrera de ella, va sentir com li acariciava les cuixes pujant les mans fins arribar als seus malucs, es va sobresaltar una mica, però com que li agradava la va deixar fer, va decidir deixar-se portar per aquelles dues dones, elles sabrien que i com fer-ho, va continuar besant a la Anna i acariciant-la, li va començar a treure la roba que li impedia arribar a aquells recons que tant havia enyorat aquells dies, la va sentir sospirar de plaer, mentre tant la Lola s'havia tret la roba, només es va deixar la roba interior, va fer girar a la Raquel per treure-li la brusa i aquesta al veure aquell cos que tant havia pensat aquells dies es va excitar molt, quan la va tenir nua, la va estira a sobre de la catifa. La Anna i la Lola es van estirar al seu costat, la van començar a acariciar mentre de  tant en tant ells també es feien petons, la Raquel estava ja molt excitada i va demanar que fessin el que fos alguna de elles, la Anna li va començar a acariciar els pits primer amb les mans, després amb els llavis i la llengua, això encara la va fer perdre més el cap, quan es pensava que ja no podria més, va sentir con la Lola començava a acariciar amb la llengua el seu sexe, va deixar anar un crit de plaer i l'esquena se li va arquejar.

   Van continuar amb aquest joc amorós fins que les tres es van quedar satisfetes, un cop tranquil·les es van mirar i es posaren a riure, la Anna va dir que pot ser era hora de marxar. Però la Lola li va dir que perquè no es quedava i ella marxava, segur que havien de parlar de moltes coses, a la Raquel li va semblar bé, va mirar a la Lola amb agraïment. Es van vestir i acompanyant a la Lola a la porta li van dir que fins a la propera, que segur seria molt aviat.

   Van estar tot el dia parlant, quan va arribar el vespre la Anna va anar a la botiga a comprar, la Raquel va encendre la llar de foc i es va fer un te, a fora plovia, es va tapar amb una manta, mentre estava allí sola li van venir tots els records d'aquella setmana i es va posar a plorar, va treure tot el que tenia a dins. Mai més deixaria d'escoltar el seu cos i el seu cor, a partir d'ara viuria d'acord a allò que la fes sentir bé. Tenia molta sort de tenir a en Pol com amic i qui sap si d'ara en endavant la Anna no voldria que juguessin tots tres, a ella li agradaria molt. I la Anna... La Anna la feia volar, la estimava molt, aquells jocs segur que feien que la seva vida de parella fos molt més plena. Recordant els jocs d'aquella tarda, va trobar un pessigolleig en l'entrecuix, Això era massa! ja tornava a estar excitada!

   Quan va arribar la Anna la va trobar així, davant del foc amb els ulls plorosos però amb un somriure als llavis, una tassa de te. S'havia mullat una mica amb la pluja i va agrair l'escalfor de la llar de foc. La Raquel estava més bonica que mai,  deixant la compra al mig del saló, es va acostar i posant-se al davant de la Raquel, amb un somriure es va començar a despullar...

  FI