Aquesta nit ha estat teva.
Has entrat per la finestra oberta dels somnis, has despullat el meu cor de les seves reserves.
Amb mans en forma de coloms has traçat camins fins arribar a la meva voluntat.
La nit a fugit i tu t'has quedat.
Has instal·lat el teu campament en la meva raó desmuntada.
El dia desperta amb la seva normalitat quotidiana.
Al meu interior a nascut un anhel de trobar-te de nou a les portes de la nit i deixar que els meus somnis s'omplin de tu.
Plens de carícies inventades
De besades angoixants per la seva irrealitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada