TORNARÉ A PER TU (5)

" No havia escrit mai un diari, no he tingut mai paciència però el que he viscut els darrers mesos ho haig de deixar escrit, no puc parlar amb ningú, no sé com me'n sortiré de tot això. Tinc por però no ho puc dir a ningú perquè no vull que li passi res a e Cathal. No té culpa del que està passant, en Cathal no pot evitar-ho, és tot per la terrible influència de "ell." Em fa por, és cruel i pot fer el que vulgui perquè el respecten i no saben com és en realitat. Jo he vist el seu cantó fosc i ell sap que jo ho sé. Em vol fe mal i me'l a fet, ma destrossat per dintre, m'ha matat d'innocència, ja mai més podés ser la d'abans. Cap de nosaltres no ho podrem ser. El nostre món tan alegre i divertit s'ha convertit en un infern de lletjor, traïció i mentides. Estimo a en Cathal, més que a mi mateixa, però m'ha fet molt mal, m'ha destruït la fe. Però l'estimo i sé que ho ha fet influenciat per "ell." Ja no puc dormir tranquil·la a les nits, quan tanco els ulls sembla que ho torno a viure tot, no sé com ho fa, però ens ha manipulat a tots per poder portar endavant la seva perversió.

Tot va començar quan en Cathal i jo ens vam conèixer, ell era un noi molt estrany, era molt atractiu i misteriós, gaire bé no parlava mai, només mirava amb aquella mirada intensa i profunda, era una mirada que semblava que et llegia per dins, em feia la impressió que sabia que estava pensant en tot moment. Va haver un dia en que estàvem passejant per la platja sense parlar, només caminàvem i miràvem el mar. Jo anava escoltant les onades picant les roques i com l'escuma que es formava es desfeia com si fos de sidral. Les gavines cridaven inquietes i el tímid sol que es filtrava per entremig dels núvols m'escalfava la cara. Tot d'una les nostres mans es van trobar accidentalment, vaig notar com un corrent elèctric per tot el cos, el vaig mirar dissimuladament i vaig veure que ell també s'havia sorprès del petit contacte. Va ser un moment, però el meu cos va reaccionar al instant, el meu cos va començar a bategar fort i la meva respiració es va accelerar.

 Feia un parell de setmanes que ens coneixíem, ens vam trobar de casualitat a aquella mateixa platja, era un dia en que jo estava molt neguitosa, havia tornat de Dublín després d'haver deixat una feina que no em feia feliç i una relació que no havia sortit bé, la meva ex parella m'havia traït amb una meva amiga, els vaig enxampar a casa d'ell un vespre en el vaig anar a veure després de estar molta estona trucant-li i que no em respongués, m'havia intranquil·litzat i vaig decidir anar al seu pis, com tenia una clau vaig entrar sense pensar que estava fent res mal fet. Al ser al saló vaig sentir uns petits sorollets que no vaig saber identificar, em vaig dirigir cap a la seva habitació i al obrir la porta els vaig veure a tots dos al llit fent l'amor, vaig tenir temps de mirar-me'ls una estona bocabadada fins que ella no em va veure. Després es va trencar tot. La relació amb ell, amb ella, amb la feina, ja no podia continuar allí. Vaig parlar amb els pares i em van oferir ajudar-los amb la casa d'hostes a la illa.

       Al tornar tenia tanta ràbia a dins que molts dies havia de marxar a treure-la fora, aquell dia de tempesta estava a la platja sota la pluja que començava a caure, havia caigut a terra de genolls sacsejada pels sanglots d'un plor intens quan vaig sentir que algú s'acostava al aixecar la vista, entremig de les llàgrimes el vaig veure a ell. Portava un impermeable llarg gaire bé fins als peus. Els seus ulls brillaven molt, com si ell també tingues uns dimonis que treure de dins. Em va estendre la mà i em va ajudar a aixecar-me. Em vaig perdre en aquells ulls profunds, amb un dit em va eixugar una llàgrima i em va acaronar els llavis.  Em va tremolar tot el cos. Hi ha moments en que trobes a algú i connectes de manera especial, és el que ens va passar a en Cathal i a mi. En aquell instant, sota la pluja freda, amb el cel enfosquit, ens vam quedar aïllats en els nostres ulls, ens vam entendre sense paraules, ell va veure la meva ànima ferida i jo li vaig veure la seva turmentada. Agafant-me de la mà em va portar a sota d'una vauma que hi havia a les roques allà protegits de la tempesta ens vam tornar a mirar, em va tocar una galta amb la mà forta i tèbia i va marxar. Em vaig quedar allà sola fins que va parar una mica de ploure, després vaig sortir corrents cap a casa. Em vaig anar directe cap a la meva habitació, estava envoltada de finestres que donaven a la platja, les nits de tempestes eren quan més m'agradava tot aquell finestral, semblava que estava al bell mig de la tempesta però sense mullar-me. Vaig preparar la banyera amb aigua ben calenta, vaig posar música tranquil·la i encenent unes espelmes vaig tancar la llum, tot va agafar un aire misteriós i íntim. Em vaig treure la roba mirant la platja i em va venir al cap en Cathal, encara que llavors no sabia el seu nom. El vaig imaginar a la platja, mirant-me. Em vaig ficar a la banyera i vaig plorar.

      A partir d'aquella nit ens hem vist més cops, hem parlat i ens em apropat molt el un al altre. Ahir a la nit jo estava a la meva habitació a punt de ficar-me al llit, estava llegint asseguda en una butaca a prop de la finestra per poder veure la lluna i la platja, quan el vaig veure al darrera del vidre, em vaig emportar un ensurt al veure'l allà mirant-me, però ja em començava a acostumar a les seves rareses, era un home molt seriós i misteriós, es notava que portava una càrrega a sobre que el feia ser infeliç. No em volia parlar mai del que li passava, ni de la seva família, però quan parlava d'ella se li enfosquien els ulls, es tornava més callat i semblava perillós. Quan el vaig veure allà mirant-me li vaig fer una senyal perquè entrés, hi havia una petita terrassa a un costat de la habitació, li vaig obrir la porta i es va quedar allà quiet amb el cap clot, els cabells li tapaven el rostre, li vaig enretirar amb una mà delicadament, vaig fregar la seva galta amb el palmell de la mà, tenia la barba crescuda però suau, va aixecar el cap i em va clavar els ulls amb una mirada salvatge, em va agafar de la cintura amb un braç mentre amb l'altre tancava la porta. Em va portar en volades a dins de la habitació sense deixar de mirar-me va tancar els llums, entrava la claror de la lluna, es va apropar a mi agafant-me amb una mà dels cabells i amb l'altre em va abraçar per la cintura, em va obligar aixecar el cap sense deixar de mirar-me, se'm va escapar un gemec d'anhel, volia que em besés, volia sentir les seves mans al meu cos, volia recórrer el seu amb la meva boca per conèixer-li el sabor, va ser com si em llegís el pensament als ulls perquè va deixar anar un brunzir em va besar fort, impacient. El vaig deixar fer fins que es va tranquil·litzar, es va separar una mica de mi i mirant-me als ulls es va treure la roba, jo vaig fer el mateix, molt a poc a poc, no volia que anés ràpid, ho volia recordar per sempre. Quan vaig estar nua em va agafar pels malucs i fent que les meves cames li envoltessin la cintura em va estirar al llit. Primer va ser molt ràpid, era molt gran el desig de tots dos, em va penetrar de seguida, sense deixar de mirar-me als ulls, com buscant un senyal que el fes aturar, però jo el desitjava molt, el vaig agafar per les anques i el vaig enfonsar més en mi. Aquella nit vam fer l'amor unes quantes vegades, cada una d'elles més intensa, més intima, més cercadora de tots el racons del nostres cossos, descobrint el que ens donava plaer.

       La matinada ens va mostrar junts al llit, amb els ulls oberts i el cos satisfet. Em va parlar d'ell, em va dir que a casa seva tenia una situació molt difícil, que intentava solucionar-ho, però que eren una família molt tradicional, tenien uns costums que venien de molts segles en darrera, el volia canviar coses, però era molt difícil, encara no tenia el poder de fer-ho, segons el testament encara havia d'esperar uns mesos per poder agafar el control de la família. Estar amb ella era una prohibició clara, no podia relacionar-se amb gent que no fos de la seva classe social, tenien uns tractats amb altres famílies i ell els estava trencant al estar amb mi. Ho havíem de mantenir en secret per un temps, trobaria la solució. Em vaig quedar parada, pensava que aquelles coses ja no passaven, però li vaig dir que l'esperaria.

     Va marxar abans que els meus pares es llevessin, jo em vaig dutxar i vaig baixar a ajudar a la cuina. Esperava que al vespre o a la nit pogués tornar a venir i tornar a fer l'amor.

      No va venir. El vaig esperar tres dies, al quart ja estava molt preocupada, així que vaig decidir anar al castell a veure si el veia, tenia que saber que estava bé. Vaig anar en bicicleta, el cel es començava a tapar, semblava que tornaríem a tenir tempesta, però hi vaig anar igualment, mai havia tingut por de les tempestes. Em vaig aturar al davant del castell, dubtava si entrar o no, recordava les paraules d'en Cathal, però estava molt preocupada. Em vaig quedar uns minuts mirant el castell i em vaig decidir a entrar, demanaria per ell amb alguna excusa, que ens havíem conegut a la platja per casualitat i que em va prometre uns llibres, no sabia si seria gaire creïble, però necessitava saber si tot anava bé."