TEMPESTES

Enxampats per la forta tempesta, a estat sobtada i intensa, en el moment més inoportú, més impensable. Ens estàvem discutint, com fèiem últimament per qualsevol futilesa, de vegades sense gaires motius, semblaria que les discussions eren les úniques que fèiem amb passió, sense pensar en si tenim temps o estàvem cansats, simplement les teniem.
 
   No recordo el motiu, potser tampoc n'hi havia cap, recordo que sentia una pressió a la panxa, com si volgués sortir corrents, fugir d'aquelles paraules tan aspres, d'aquell to tan fred que prenen les discussions de dos cors perduts en el temps i l'espai del desamor o de, simplement, el tedi. Vaig aixecar la vista al cel i vaig veure com es tornava blau intens, amb gruixuts núvols, com cares sorrudes, una veu a dins del meu cap va dir: "plourà." vaig continuar discutint fins que el so ensordidor d'un tro va tapar les nostres veus.

    Em vaig agafar als teus braços, tu em vas abraçar per protegir-me, i un sentiment de seguretat, de confort va passar volant suaument pel meu ànim cansat i ferit. Les primeres gotes ens van trobar allí indefensos, a mi se'm va escapar una rialla i tu em vas mirar els llavis i després els ulls. Em vaig quedar submergida a l'espai segur del teu pit, al palmell de les mans trobava la duresa dels teus pits, em vas prémer fort fent que el meu nas ensopegués amb el vell del teu pit que sortia pel espai deixat pels botons descordats de la teva camisa, vaig inhalar la teva olor masculina. I ho vaig recordar tot, tots el moments de tendresa, de carícies, de petons que havien habitat entre els dos.

   Mentre la pluja freda ens queia a sobre cada vegada més intensa, em vas besar, vas emmotllar els teus llavis als meus, els vaig trobar humits i tebis, amb urgència retrobada em vas buscar la boca. El cap em va esclatar, va ser com, si de sobte, tot prengués color, com si el cel s'hagués obert i tot s'omplís de llum. Em vas agafar de la ma i vas començar a còrrer, els meus peus xapotejaven en els bassals  del terra i el meu cor saltava dins del meu pit com un ocell a la primavera. Vas trobar el resguard d'una escala vella i fosca on ens vam refugiar, podíem sentir els trons i la força de la tempesta a uns pocs metres de nosaltres, no poguérem trobar l'interruptor de la llum, el lloc feia una olor estranya i desconeguda.
 
   En aquell moment tan allunyat de la discussió de feia uns moments, ens vam trobar mirant-nos als ulls com si fos la primera vegada, com si fóssim uns desconeguts. Mirant-te sense deixar de somriure, et vaig estendre la ma, i en aquell moment ens varem fondre en un embolic de braços i roba, no ens va importar que algú entres o sortís d'aquella fosca escala, no teniem temps de pensar, ens havíem tornat amants apressats per un desig oblidat. Recolzada l'esquena contra la paret, testimoni mut d'un renaixement inesperat de la nostra passió, et vaig sentir entrar dins de mi, ens varem besar amb desesper i deler, no va parar de ploure ni de llampegar, cada llamp il·luminava els nostres cossos i cada tro amagava els gemecs.

   Les tempestes de final d'estiu poden reviure el que semblava mort.

   Et torno a estimar, em tornes a mirar. Els crits s'han tornats murmuris.
 

ME'N VAIG

    Quina por que em feia la soledat. Quina mena d'angoixa se'm ficava al estomac fent que el món em semblés un lloc inhòspit i perillós. Fins que vas arribar tu, Tu l'has omplert de llum i seguretat, d'instants preciosos que m'ajuven a caminar per aquest camí ple de sotracs que és la vida. No és que depengui de tu, ni que no pugui viure sense tu, ni que si no és amb tu res no tingui sentit. És que des de que tu vas entrar en el meu petit espai m'has donar llibertat, m'has donat la visió d'un horitzó ple d'esperança i color, he aprés a deixar les cadenes que duia penjades a la meva voluntat.

    Vas entrar com un matí de tardor, tranquil, madur, ple d'olors que em feien pensar en un bosc a punt per deixar caure els seus fruïts de novembre. Te'm vas presentar amb aquella arrogància una mica tibada i una mica infantil. Jo seia sola en la taula d'una cafeteria, intentava descriure el meu món perdut en una llibreta de fulles opaques, però no podia aconseguir que el meu bolígraf plasmés el que el meu cor cridava, era com si la intuïció ja et sentis arribar. Estaven totes les taules plenes, era un lloc petit, la meva tenia tres cadires i em vas demanar si podies ocupar una. Em vaig sorprendre perquè hi havien més, però vas triar la meva, tot i el meu aspecte trist i solitari, tot i que anava sense maquillar, i duia uns texans gastats i una dessuadora gastada i vella. Però, malgrat el meu aspecte que cridava al rebuig, tu em vas triar.

    Et vaig fer un gest amb l'espatlla d'indiferència i vaig treure la meva bossa d'una de les cadires, et vas asseure al davant meu, a l'altre cadira vas deixar el casc de la teva moto, jo el vaig mirar a cua d'ull, després vaig mirar la teva samarreta, era negra amb una calavera, vaig pensar que la teva persona s'avenia amb el meu estat d'ànim d'aquell dia mig ennuvolat. Vas demanar un te amb educació i bones maneres fent que una de les meves celles s'aixequés amb sorpresa, havia donat per fet que series un groller amb la teva manera de vestir i tot plegat. Quan la cambrera et va servir, em vas mirar, no ho vaig veure però vaig sentir la teva mirada al meu cap. Despès em vas dir que miraves els meus rinxols castanys, que et feien pensar a les fulles dels arbres a la tardor. Per fi et vaig mirar, vaig deixar la llibreta i tirant-me cap enrere en la cadira et vaig guaitar, fins que em vas parlar.

   I ja no vam para de parlar en tota la nit, fins que quan tancaven la cafeteria et vaig dir si volies donar un passeig, no sabia que em passava però no volia que desapareguessis, no ara que t'havia trobat. Em vas agafar de la mà i vam començar a caminar. I així vam estar molts mesos. caminat sense preses agafats de la mà, tu em seguies els pasos que jo creia que em marcaves tu. Em vas ensenyar a ser lliure, a confiar en la vida, a estimar sense barreres.

    El primer dia que em vas fer l'amor em va semblar que era la primera vegada que ho feia, els teus llavis em van despertar sensacions mai conegudes, quan les teves mans em van treure la roba deixant el meu cos nuu al teu bavant i els teus ull el van acariciar primer que elles, vaig sentir un fort desig de sentir-te, d'olorar-te, de deixar.me anar sense pensar, només sentir. Em vas ensenyar camins que vaig recórrer amb delit, el teu cos va ser el meu paradís.

   I així fins avui, has fet del món un lloc agradable per viure, fas que els dies tinguin sentit.

  Ara me'n vaig, ara ja se volar sola, ja no tinc por, no ploris després de que no hi sigui, perquè hi seré, he aprés a ser part dels arbres, de les flors, dels ocells. Encara que el meu cos estigui arribant al seu final, tots els meus sentiments, les meves estimes sempre hi seran i tu, tu que m'has ensenyat el que és viure des de dins ser'as una part de mi. Et tocaré els cabells quan t'adormis, et besaré quan somiïs amb mi, et parlaré amb el vent, t'estimaré encara que no hi sigui.

    Ja no estic sola, ni tinc por, ara poc caminar.

UN PETIT VERS

En un petit instant has omplert de colors un dia gris.

Només amb un vers ple de paraules que omplen de música el silenci.

Amb quatre ratlles em fas viure la nit omplint-la de carícies, de besos, de sospirs.

Encara no t'he sentit la pell, encara do m'has encuirat amb tendresa, encara no has callat els meus llavis amb besades.

Però amb un petit vers has desat records en els meus buits, i has fet que els batecs del meu cor siguin lleugers com el batec de les ales d'una papallona que descobreix el món per primera vegada.

LLUITA

Avui em vull perdre en la foscor dels teus ulls
Afogar-me en el mar salvatge dels teu llavis
Lluitar sense reserves amb el teu cos per ser la que gaudeixi o ofereixi més plaer, tant és, sempre guanyo
Per acabar refugiada en els teus segurs braços
Sentint aquella olor dolça que desprens després de la lluita.

FR.

NIT D'ESTIU

Sentir la nit al cos cobrin-te la pell d'estels que la lluna amb petons et fa brillar. Sentir-te de vellut per fora i copsar el foc d'unes mans acarician-te.

FR.

CALOR

    Aquesta història pot semblar impossible, però juro que és veritat, tot i jo mateixa moltes vegades dubto de la seva veracitat. Era un dia calorós de juliol, feia anys que no patíem una onada de calor tan intensa, feia setmanes que no podia dormir, estava realment esgotada, tenia un humor de mil dimonis, tot el dia tancada a la feina, després a casa, perquè a on es pot anar quan tot crema, quan l'aire és respirable,? No podia fer esport perquè el cos no em responia, em dominava una feblesa que em quedava sumida en un estat d'autèntica mandra. M'havia discutit amb la meva parella per una ximpleria realment, però aquest ambient antinatural em feia estar insuportable, feia dies que no teniem sexe, com vols? els cossos estaven contínuament suant i enganxosos, qualsevol activitat sexual em resultava molesta. Vaig marxar de casa i em vaig demanar que carai faria ara i tot d'una em recordar de la Montse, una amiga que havia fet a les classes de Ioga, era una mica excèntrica, especial, diferent a tota la gent que havia conegut fins ara, però em va agradar, sempre em passa el mateix, després m'emporto desenganys, però bé, sóc com sóc i no tinc remei. La vaig trucar li vaig demanar si la podia anat a veure per xerrar una estona, em va contestar que sí que m'estava esperant, al darrera de la seva veu suau i tranqil·la podia sentir una música de relaxació, em vaig imaginar que devia  estar fent Ioga, i no sé perquè la vaig imaginar despullada, amb la pell brillant d'algun  oli terapèutic, amb els cabells tapant-li a mitges els pits, les seves llargues i ben formades cames estaven adornades amb un braçalet al turmell que les feien molt atractives. Des de que la vaig conèixer que m'havien assaltat tot de pensaments lèsbics que mai abans havia tingut, deu ser la calor.

    En arribar al davant de la porta de casa de la Montse, em van assaltar uns dubtes, em feia la impressió que si traspassava aquella porta les coses canviarien. Però vaig picar a la porta de totes formes per ser fidel a la meva personalitat contradictòria. Va obrir la porta i em va mirar fixament als ulls, em va donar la sensació de que ja sabia el que em neguitejava, fa fer un somriure i em va convidar a passar  amb un gest, era una casa molt acollidora, plena d'espelmes i quadres de boscos i rius, de Budes i altres imatges que no vaig reconèixer però que donaven una sensació de tranquil·litat i pau. Al fons de la sala d'estar hi havia una porta de vidre que donava a una piscina amb un jardí ple de flors que feien molt bona olor. Em van venir ganes de banyar-me'n.

    Em vaig deixar caure a sobra d'una mena de sofà ple de coixins, deixant anar un sospir me la vaig mirar, ella va riure i em va dir que semblava una ànima en pena, li vaig fer una ganyota i li vaig explicar tot, la baralla amb en Lucas, com em sentia aquelles setmanes, tot. Es va asseure al meu costat i em va dir que em podia ajudar però que havia de confiar en ella, que m'havia d'alliberar de tots els prejudicis o tabús que pogués tenir, mirant-la als ulls un moment li vaig dir que hi confiava, que endavant. Em va agafar de la ma per ajudar-me a aixecar-me i em va du al jardí de la piscina, em va començar a treure la roba, vaig fer un pas en darrera amb cara de sobtada i em va dir que hi confiés, la vaig deixar fer, em va despullar mirant-me sempre als ulls, després es va treure ella el vestit de gasa que duia quedant totalment nua, vaig sentir u  pessigolleig al entrecuix d'excitació, era molt bonica i misteriosa. Em va dir que tanqués els ulls i va començar a cantar una cançó estranya amb una veu molt dolça, vaig sentir com una corrent d'energia positiva  per tot el cos, em va posar els dits fins i delicats a sobre dels ulls fent que la meva ment quedés totalment en blanc, no pensava, no sentia res més que la seva veu encantada i les seves mans suaus, em va tocar els llavis molt dolçament, després el coll fent que el meu cap es tirés cap en darrera, com fent-li lloc per que pogués arribar a tota la meva pell, em va acariciar les espatlles i els braços, va agafar la meva cintura i molt suaument va anat pujant fins als meus pits  fent que dels meus llavis sortís un sospir de plaer, els va acariciar com mai abans ningú ho havia fet. Vaig sentir primer el seu alè dolç a la meva, després els seus llavis de vellut, els va fer lliscar fins al meu coll al temps que les seves mans baixaven per la meva esquena fins als malucs, em vaig haver d'agafar a la seva cintura per no caure, les cames se'm tornaven de goma, tenia una pell molt suau, vaig enfonsar el meu cap entre el seu coll i l'espatlla, deixant que la meva llengua degustés el seu sabor, vaig sentir com s'estremia i això em va excitar encara més, els seus dits havien arribat al meu sexe, el va començar a acariciar i ja vaig perdre tota consciència de qui era, amb qui i a on. Em va estirar a sobre de la gespa fresca i em va començar a recorre tot el cos amb carícies prohibides fins ara per la meva naturalesa tradicional, jo la vaig imitar, vaig seguir cada línia, cada plec del seu cos, mai abans havia tingut una experiència semblant. Vaig tenir el orgasme més intens de tota la meva vida i vaig sentir com ella també arribava a dalt de tot del seu plaer. ens vam quedar allí estorades mirant-nos als ulls.

    Al cap de un parell d'hores i una altre sessió de carícies, vaig marxar cap a casa, relaxada i com si hagués tornat a néixer. Aquella nit vaig fer l'amor amb en Lucas com si fos la primera vegada, inclús vam fer servir una joguina que teniem guardada i que no havíem fet servir mai. Aquella nit vaig dormir com mai.

   A la Montse la veig de tant en tant, les nostres trobades son.... Bé, ja ho explicaré un altre dia.

   

 

NO VULL UN RECORD

No vull conformar-me amb el teu record
No vull viure una vida de moments prestats
Ets massa important, massa intens per a mi
Tot s'ha tornat una espera de la pròxima trobada
Tot es torna passat, per què el present vola ràpid
Tot és una voraç espera del demà
Em desperto al meu llit solitari, amb la pell freda
Les mans buides, els llavis secs
Els records es barregen amb la realitat
Recordo o somio que els teus llavis han devorat els meus?
Les teves mans han lliscat per la meva pell fent que esclati el desig?
La teva llengua ha fet camins que t'han dut al centre del meu plaer?
El teu cos s'ha  reclinat sobre el meu mentre enfonsaves el teu cap en el meu coll?
Les teves mans han enlairat els meus malucs per buscar la unió de la nostra  intimitat?
Sento les teves carícies al meu cos, els teus llavis han deixat petjada en els meus
Sento el gust, la teva olor, el teu tacte, però no sé si és real o he tornat a somiar.