IRREALITATS

Obro i tanco els ulls
obro i tanco els ulls.

No desperto de la son profunda
estiro les mans i els dits toquen la boira
torno a somiar-te proper i càlid
no existeix la distància,
em perdo en imaginar-te.

Les gotes de pluja són els teus dits
que ressegueixen el meu rostre dibuixant
dresseres per arribar als meus llavis,
on fas un niu amb la teva boca, em falta l'aire,
entreobro els llavis per que entri oxigen i entres tu.

Obro i tanco els ulls,
i entre la tènue llum que entra per la finestra mig oberta,
mig tancada, la somnolència desvetllada, em perfila el teu cos,
t'apropes a mi com flotant, amb una forma etèria i irreal,
t'inclines sobre meu i els teus ulls parlen poemes sense veu
el teu alè frega el meu coll, una humitat íntima t'obre el camí,
pacient, expert del que vull, navegues amb les teves mans
el mar embravit del meu cos adormit o desvetllat.

No desperto de la son profunda on moro cada nit,
on desperto en un somni on tu hi vius i navegues
pels meus anhels callats.