SOMIAR.

Es desperta al mig de la nit amb el cor esverat, una suau brisa es cola per la finestra oberta, mou les cortines i acaricia, descarada, el seu cos. La finestra es oberta per deixar entrar la nit, i amb ella els somnis, i amb ells la vida, que no és la que viu, sinó la que aquests li porten.
A cregut que la lluna era la seva cara, els estels els seus ulls brillants, la brisa el seu alè a la seva pell... I de sobte l'ha volgut tocar...
S'ha despertat al mig de la nit amb el cor esverat, l'ànima tremolant, el cos expectant.