no l'escoltes,
però ho sents,
T'ho diu en cada esgarrifança
de la teva pell,
en cada salt que et fa el cor
quan sents la seva veu.
No escoltes les senyals d'alarma
que el teu cervell t'envia,
estàs caient en el fosc forat de la temptació,
però cada dia,
amb cada mot,
amb cada gest,
amb cada so de la seva veu,
estàs una mica més enfonsada.
No escoltes perquè ja no ho vols sentir,
L'únic que et mou
és el deliri del seu tacte,
el seu gust, la seva olor.
Els teus sentits han canviat,
han volat al món del sentiments,
ara només vols modelar el que sents
en una realitat d'estimes i carícies,
d'ofegar la veu que et crida des del fons
de la consciència
perquè ja no tens voluntat,
No escoltes, només sents, només vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada