Recordes quan ens trobàvem en aquella platja solitària?
Recordes el somriure tremolós dibuixat en els meus llavis?
Recordes la tebiesa del tacte de les nostres mans al trobar-se?
Recordes el sabor a sal en les nostres boques al fondre's en un bes?
Recordes aquella barca oblidada que ens feia de recer?
Aquesta tarda de pluja he tornat a la platja que testimoniava el nostre amor,
la sorra era freda i humida per la puja que semblava haver esborrat tot rastre
de quan la habitàvem, temblorosos i il·lusionats, expectants i entregats a la tendresa del moment.
Les gavines cridaven i les onades espetegaven contra la platja mostrant la irrealitat del present,
he tancat els ulls cercant quelcom que em tornes a aquells moments que guardo en el meu record,
he deixat que l'olor de la sal m'omplís els narius, però tot ha quedat en un buit perdut en el passat.
Els núvols amenaçadors i plens d'aigua m'ha fet deixar aquell lloc que ahir, si recordes, va ser el més anhelat, aquell al que corríem cada cap vespre com si fos l'únic lloc per habitar. Ara les onades l'ha netejat de tota petjada, de tota carícia, de tot sospir, ara l'habita només el record que està viu en mi.
I tu, te'n recordes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada