El dolor es fa punyent en el pit
la por et deixa paralitzat, sorprèn la intensitat
els ulls s'omplen de llàgrimes i no pots evitar
que corrin galtes avall sense aturador.
Els pulmons s'han fet patits per respirar
sents que vols cridar i no et surt la veu,
només un esgargamellat esgarrip esmorteït.
Però t'ho empasses col avall, no ho deixaràs
sortir, espolsaràs les espatlles, aixecaràs el cap
i continuaràs endavant com si no passés res,
dibuixaràs un somriure als teus llavis i penaràs
que sempre hi ha un demà i que aquell serà el bo.
FRANCESCA RECHE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada