surto a còrrer tant és que sigui sota la pluja,
gaire bé ho vull,
intento afogar el teu record amb l'esgotament,
potser la pluja m'ajudarà.
El teu rostre se'm dibuixa cada vegada que tanco els ulls,
cada vegada que el meu cervell es relaxa allà ets tu.
No vull recordar-te, agites la meva pau,
capgires le meu món.
Tot està ple de tu, a la dutxa,
l'esponja és les teves mans,
el sabó la suavitat del teu tacte,
els llençols el teu cos adherit a mi,
la meva boca et troba en cada mossec de fruita dolça.
Quan deixaré de pensar-te.
Quan recordaré oblidar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada