Corra desbocat el meu cor al sentir el so del telèfon, segur que ets tu, ho sé, m'ho marquen els batecs dels meus polses. Despenjo intentant compassar la meva respiració, i contesto. A l'altre costat de l'aparell sento la teva veu, ven a prop del meu oïda, es percep profunda i segura, a tu no t'afecta?- penso. Em demanes si estic llesta i et responc que sí, tot i que és mentida, no ho estic, estic morta de por, d'anhel, de dubtes, de expectació, et dic que sí, que importa una mentida més. Serà una trobada i prou, perquè, de vegades, a aquesta vida s'ha de fer una bestiesa si amb això et sents viva, oi?
Ara estic segura, quedarem, ens deixarem portar, farem l'amor sense reserves, sense tabús, només tu, jo i el nostre desig, deixaré que em portis a espais perduts en el temps amb les teves carícies, que m'ensenyis el fons del mar amb les teves besades, cavalcaré amb tu a deserts lluents i ardents.
I demà serà un altre dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada