UN ESTIU

Era una tarda càlida de primavera, la natura començava a despertar del llarg hivern, tot era ple de vida i color, tot menys ella. Ella estava asseguda en una roca de la platja tranquil·la i quieta, mirava el mar i escoltava la seva cançó. es recollia les cames amb els braços i de tant en tant emmudia un sanglot de plor. Tenia tanta tristesa  amagada en el cor que la estava afogant. Cada matí sortia a caminar per la platja, respirava l'aire salat del mar, escoltava els crits alegres de les gavines i mirava al horitzó. Sempre anava a aquella platja solitària i allà deixava sortir tot el dolor acumulat en el seu pit, semblava que no faria mai net. Cada nit al ficar-se al llit, en la foscor solitària de la seva habitació, tornaven els records. Eren tan vius, tan intensos, que es tornaven reals, tornava a viure-ho tot. Cada paraula, cada sensació, cada carícia, cada riure, i al final, el dolor, sempre el dolor.

Havia arribat a aquell petit poble costaner per treballar, fugia de la rutina vulgar d'una vida que ja no la podia pair més, li van oferir una feina en un hostal petit, per portar una mica el negoci, atendre el clients, arreglar el hostal i ocupar-se dels petits problemes del dia a dia. ho va acceptar al acte, tot i les advertències d'amics i familiars de deixar una feina estable a la seva edat per començar de nou, quina  irresponsabilitat, li havien dit, bé, potser tenien raó, però ella estava al límit de les seves forces, no podia aguantar ni un dia més d'aquella vida insulsa, havia fet cinquanta anys i la vida se li esmunyia ràpidament amb cada moviment de les agulles del rellotge. Estava sola sense parella, sense fills, els cabell cada dia eren més blancs, el seu rostre cada dia semblava més cansat, la seva pell ja no era aquella pell ferma de feia un temps, es va adonar un dia de tardor, quan la pluja afecta més el nostre ànim, es va emmirallar al mirall del bany i de sobte es va adonar del canvis del seu cos, es va deprimir i es va començar a plantejar el sentit de tot plegat. No li va agradar el que va descobrir.

Es va començar a moure i un dia, per mitjà d'un amic de les xarxes socials, es va assabentar d'aquella feina, els amos es volien retirar i no tenien ningú per continuar el negoci, però no volien tancar, li van oferir la feina i si tot anava bé la continuïtat del negoci per part de ella, li va semblar un somni, va tenir una esgarrifança de por, però se la va espolsar i va acceptar. Li varen cedir un apartament enganxat a l'hostal, només tenia una habitació, però tenia bany, una cuina petita, una sala  i un petit jardí des de on podia veure el mar. Li va entusiasmar. La feina estava bé, de seguida es va habituar, li va agradar el tracte amb la gent, molts eren estrangers a la primavera i estiu, però no va trigar en aprendre el necessari  d'anglès i francès per entendre's ve amb tothom.

Un cap vespre de finals d'estiu va sortir a banyar-se a una platja solitària que havia descobert tot caminant, quan va arribar es va treure la roba, com s'havia acostumat a fer, va mirar el sol que s'enfonsava al mar, i obrint el braços i tirant el cap cap en darrera se li va oferir nua i lliure, amb un somriure als llavis, i es va ficar al aigua va deixar-se portar per les onades suaus, va nedar una mica i va gaudir del plaer tan gran de llibertat i entrega amb la natura. va sortir del aigua caminant a poc a poc capficada en ella mateixa, relaxada i tranquil·la i de sobte, al aixecar la vista, va veure un home assegut en una roca, amb un quadern a la mà que se la anava mirant. Es va sentir ofesa per la intromissió d'aquell estrany en el seu moment privat i íntim. Va anar cap a la seva tovallola es va assecar i vestint-se li va llençar una mirada irada quan passava pel seu davant fent una passa per marxar, va ser quan aquell home molest la va parlar. Li va donar una disculpa per haver-la incomodat, li va dir que no va poder estar-se'n quan va veure la seva imatge tan viva i entregada a aquell moment, el seu cos es mostrava tan bell i espontani que l'havia hipnotitzat. Ella li va respondre si se la estava rifant, amb una cara de malfiança que el va fer somriure, ell li va dir que no, que era pintor, que dementre es banyava , li havia fet un dibuix, que el volia veure?, ella es va acostar desconfiada i va mirar el dibuix, va quedar sorpresa, el dibuix era molt bo, estava molt ven dibuixat, i ella sortia molt afavorida, li va dir que era molt maco, però que ella no era així, ell li va respondre que era com ell la veia. Se'l va mirar als ulls i els va veure seriosos, amb una espurna d'alegria, li van semblar sincers. Ell li va demanar si la podia acompanyar a la tornada, sabia que s'estava al hostal, la havia vist molts dies quan ell passava per anar a la platja a pintar.

Li va explicar que ell era nascut a França, que feia dos anys que vivia allà, havia marxat per trobar nous llocs per pintar i que aquell poble l'havia enamorat. Ella també li va explicar una petita part de la seva vida i així van arribar al poble, la va convidar a sopar, coneixia un restaurant a les afores que feien uns menjars molt bons. Va acceptar i van anar a buscar la seva moto, tenia una d'aquelles que s'assemblaven a les Harley Davison, primer es va espantar, no li agradava gens anar en moto, però després va dir-se que què carai, la vida són dos dies i ella estava a la meitat. Es va recollir les faldilles i va pujar, Déu! que sensual li va semblar, estar allà amb aquell vestit tan prim tan en contacte amb aquell home desconegut... Però li va agradar, i molt. Van arribar al restaurant i la mestressa, una dona gran i trempada que el semblava conèixer els hi va donar una taula en un porxo blanc des del que es veia el mar, el cel i els estels. Va aprofitar per mirar-se'l ara que hi havia llum, li va semblar molt atractiu, tenia la pell morena del sol, els ulls eren de color de la mel, tenia el nas una mica gran però atractiu a sobra d'una boca de llavis molsuts i ven dibuixats, els cabells eren arrissats i una mica llargs, molt foscos sense ser negres. era una mica més alt que ella i estava molt ben conservat, devia tenir uns cinc anys més que ella, la seva veu era greu amb un to baix, molt dolça. tenia una piga a la galta dreta a la que no podia deixar de mirar, Li va agradar.

Van sopar, van veure vi, van xerrar i quan van sortir, al costat de la moto mentre ella es mirava el mar, ell la va envoltat per la cintura la atreure cap a ell i la va besar, Va ser un bes suau al principi, com per deixar que ella s'acostumés, quan va sentir com s'estremia, va intensificar el bes, a ella li voltava el cap, feia tan de temps que ningú la besava! i d'aquella manera! va sentir despertar el seu cos, sense adonar-se'n es va enganxar més al de ell, el va notar fort i fibrat, les mans de ell van fer un petit recorregut pel seu cos tenint la fina roba del seu vestit entre les seves mans i el cos de ella. ella va tirar el cap cap en darrera amb un sospir que li fugia de dins, ell va aprofitar per passar la seva llengua pel seu coll i ella es va estremir. Quan es van separar i es van mirar als ulls van veure tota la passió entelant les seves mirades. Ell li va dir: "em dic Pierre", amb aquella veu...A ella se li van envermellir les galtes, i li va dir "Jo em dic Clara".