Asseguda a la vora del foc, mirant els troncs cremar-se, sentir el seu crepitar penso en la teva arribada esperada, preparo dues copes de vi per començar a fer camí, aquesta nit la promesa de mesos la farem realitat, ja no valdran els jocs de les mirades, de les trobades de mans casuals, els contactes dissimulats dels nostres cossos, ara podré saber com és el tacte de la teva pell, sentir bategar el teu cor fregant el meu, sentir les teves mans buscant el camí del contacte real, sabré si el que sento és real o ho he somiat.
Entres, i deixes les claus del cotxe, em mires, sospires i t'acostes... T'acostes a poc a poc, mirant de no espatllar el moment, t'aturo amb un gest de la ma, et tinc allà, a tocar, deixo caure les tires del meu vestit i em mostro a tu gaire bé sense roba, disposada a descobrir el més íntim de mi.
Una passa i el teu alè acarona la meva cara, aixeco el rostre i els nostres llavis es freguen... només es freguen, barrejant respiracions, em beses per fi, amb passió, amb tendresa, amb fruïció, les meves mans es colen per sota de la teva camisa per trobar el que m'havies promès, les teves baixen per la meva esquena i abraones els meus glutis, m'aixeques i em tombes al sofà, davant del foc que fa jocs de llum en les nostres pells deleroses, em mires des de a dalt i tot es torna un.
Em desperta un tro, plou, somio, ja no, la pluja esborra tot rastre de tu, de nou ho he somiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada